Ni nata, ni xocolata, ni crema catalana… A mi el que m’agrada de debò
és el sashimi o el sushi. Tinc una veritable passió pel
menjar japonès. Això ho vaig tenir clar des del primer viatge que vaig fer Heijo-kyo per expandir el negoci
familiar al Japó. Després de les erudites i inacabables reunions de treball, i
per tancar els tractes, els meus amfitrions van dur-me a sopar al selecte
restaurant Chúó. Va ser un generós i
incitant obsequi per als sentits. Un allau d’aromes va revolucionar les meves
narius i la meva libido que vivia en letargia fins a aquell moment: trufes,
caviar, llagosta, delícies de wahyu,
el millor sake d’arròs... El meu
olfacte es va expandir, el meu ganyot es va contraure entre espasmes guturals, vaig
començar a notar com s’incrementava el ritme de les meves palpitacions i com
s’alterava la meva sang que, concentrada al ventre, gairebé em va provocar una
erecció. Com un passerell, sense entendre massa bé què estava passant, els meus
amfitrions van acompanyar-me a través d’un Kondo,
una mena de passadís d’or, vers una zona oculta del restaurant i, de sobte,
perplex i incrèdul, la vaig ullar. Al bell mig de la sala, il·luminada en la
penombra, estirada panxa enlaire damunt d’una taula feta amb fusta de xiprer,
una noia ens esperava, quieta, completament immòbil, submisa. Tenia tot el cos
cobert de sushi esbarriat per tota la
seva pell. Era com un tapís meravellós que s’amotllava com un guant a les corbes
del seu flanc. De seguida va començar l’impúdic ritual. Simultàniament anàvem
retirant els trossets de sushi,
deixant al descobert la pell suau, blanca i delicada de la noia. N’hi havia que
usaven els pals ohashi, d’altres ho
feien directament amb els dits i fins i tot n’hi havia que s’hi apropaven
ensumant ben a prop el sushi, per
arrencar-lo amb la llengua i amb les dents. Els ulls dels comensals estaven
plens de desig i de luxúria. Menjaven sense mastegar, engolint el sushi esperonats pel rebombori d’aquell
acte que ens assadollava els sentits. Lentament la noia va anar quedant nua: el
llombrígol que tremolava lleugerament; els mugrons ensalivats; els pits
adolescents que panteixaven; l’engonal humit que s’estremia; el pubis perfumat,
palpitant, de vellut... El seu cos era encara el d’una nena tendra, pura, era
el cos verge d’una geisha virtuosa.
Usar-la com a recipient culinari va ser l’experiència eroticogastronòmica més
intensa que mai no havia experimentat. Aquell acte va esdevenir un ritual que
va estimular els meus sentits, el gust, el tacte, la vista, l’olfacte,
desvetllant la meva libido i fent que el meu sexe, inflat com un bocoi, incitat
per l’aiguabarreig incontrolable del plaer que inundava el meu organisme, tingués
un espectacular, generós, incontrolable, gustós i extasiant orgasme, motivat
per aquell increïble sploshing gustatiu.
