Nda: Tots els noms que apareixen en aquest relat pertanyen a mobles, complements i estris reals, i estan extrets del catàleg d’IKEA 2012.
divendres, 5 de febrer del 2016
THE ROAD 84 FAS UN BRILL I APAREIXEN ELS PRETENDENTS PER TRAGINAR-TE.
THE ROAD 84 FAS UN BRILL I APAREIXEN ELS PRETENDENTS PER TRAGINAR-TE.
Carregada com una enze deseixida, arrossegant el carro d’alumini farcit de caixes de fusta, embolcalls, bosses de paper, coixins amb braços incorporats i flors de plàstic, de cop, me’ls trobo de front, impúdics, tafaners, oferint-se sense prolegòmens: texans estrets, samarreta de cotó ajustada deixant intuir una incipient bromohidrosi a les aixelles mesclada amb ferum de feromones, mirada maliciosa i posat refotudament barroer. Tots ells s’ofereixen com a pretendents adelerant-se cap a mi, competint perquè jo els triï, ofertant el seu millor somriure i atributs: braços fornits, bíceps tatuats, pectorals de mugrons prominents. –Quan cobres per servei?– Goso preguntar al que m’ha semblat més ben dotat per a les meves immediates necessitats, observant les mirades decebudes de la resta de concubins que deambulen, esmaperduts, a la recerca i captura d’una nova incauta per traginar-la. Diuen que en aquest indret tots tenen noms impronunciables, però en canvi jo, avui, només puc llegir: Alex, Gustav, Patrik, Jules, Markus, Rickard, Tony, Gregor, Micke, Antonius, Marc... D’un brinc, en un tres i no res i amb una perícia innata, tots ells s’han pogut encaixar a la cavitat del darrere de la furgoneta del meu transportista clandestí. I ara, conduint pels carrers de la gran urbs on visc, només puc pensar com quedaran exposats: la calaixera, les cadires, els prestatges, la funda nòrdica... Sense oblidar-me del Sultan, el meu nou matalàs de trinca. Només espero que aquest paio, quan arribem a casa, també m’ajudi a muntar els meus mobles nous d’IKEA.
Nda: Tots els noms que apareixen en aquest relat pertanyen a mobles, complements i estris reals, i estan extrets del catàleg d’IKEA 2012.
Nda: Tots els noms que apareixen en aquest relat pertanyen a mobles, complements i estris reals, i estan extrets del catàleg d’IKEA 2012.
dimarts, 19 de maig del 2015
THE ROAD 83 LA MERENGA I LA POSTURA ES LA PERA
THE ROAD 83 LA MERENGA I LA POSTURA ES LA PERA
Després d’ejacular elles sempre volen carantoines, no entenen que estem cansats, que l’esforç físic del coit ens deixa esgotats i amb ganes de dormir. Hi ha una manera, però, de complaure tots dos bàndols, a ells i a elles: la postura de la pera. Això m’ho va explicar en Leo, un fidel subordinat, el meu home de confiança, que sempre m’ho explica tot, el millor empleat que tinc a l’empresa de missatgeria. Resulta que, de tant en tant, desapareix algun paquet. És normal, diuen els empleats, però és clar, qui li diu als clients que hem perdut un tablet, que hem extraviat una caixa d’smart phones, o que ha desaparegut el paquet facturat? Per això vaig enviar en Leo, per intentar esbrinar qui podia ser el malfactor. Aquell dia teníem un encàrrec molt especial, havíem de fer arribar un pastís de noces. Era espectacular, tenia 7 alçades, estava embetumat amb merenga i duia collarets d’anissos embolcallant-lo. Vam haver de transportar-lo amb la furgoneta climatitzada, tot i que la Montserrat, la pastissera, una dona voluptuosa i molt sensual, va insistir en acompanyar en Leo i el xofer de la furgoneta des de l’obrador fins a l’hotel on es feia la recepció del casament. Per major seguretat i per assegurar l’estabilitat del fabulós pastís, en Leo i la Montserrat van entrar a la cambra refrigerada posterior. El xofer anava en compte, però els clots de l’asfalt, el trànsit abundant i les aturades imprevistes als semàfors, van fer perillar la verticalitat d’aquell pastís fins que, una ajaçada fortuïta en una cruïlla, fatídicament el va tombar, caient damunt de la pastissera que va quedar totalment empastifada de merenga i anissos pertot. No hi havia res a fer, el pastís havia quedat esmicolat i la merenga tenyia de dolçor la roba de la Montserrat que va començar a riure amb histèria. El xofer no va adonar-se’n de res i prosseguí el trajecte mentre en Leo procurava consolar la pastissera. Amb l’aürt provocat per l’incident, en Leo havia caigut estès rere la noia que procurava, endebades, desempallegar-se de la merenga que havia endolcit la seva roba, la seva pell, els seus cabells. Veure-la en aquella tessitura va provocar-li al Leo una enorme atracció per les feromones endolcides que emanava la noia i, sense saber gairebé com, es va iniciar el ritual d’aparellament. En Leo, estirat de costat rere la Montserrat, intentava netejar les restes del pastís del seu cos, dels braços, de les galtes, de la nuca, dels pits... Ho feia amb el palmell de la mà, amb els canells, amb els llavis que van començar a llepar la merenga que la cobria, excitant el seu desig i el seu membre que es revoltava per abandonar la pressió de la bragueta. En Leo s’havia arrepapat al franc de la pastissera que ja s’havia tret la roba interior permetent que el pubis rinxolat del Leo li rossolés les natges. Gairebé sense pensar-ho, ell va introduir el seu gland dins la gropa de la pastissera que creuava les cames per deixar al descobert pel darrere el seu cony empastifat de merenga. Mentre en Leo la penetrava de costat amb força traça, lubricant el seu membre amb la merenga llefiscosa, amb la mà sota la roba li acaronava els pits farcits de cremes dolces, notant els seus mugrons caramelitzats i el seu melic ensucrat, i li xiuxiuejava a cau d’orella, llepant-li el lòbul, fregant-li amb el mentó la nuca, olorant els cabells tenyits de merenga, estimulant el seu clítoris amb suavitat i delicadesa, alimentant-se dels nèctars de la pastissera que va arribar abans a l’orgasme per les carícies que en Leo li proferia que no pas per la penetració del seu membre acoblat dins d’ella, que no parava d’adollar esperma entre les cuixes balbes de la Montserrat que udolava enfollida i extasiada. No, no vaig pas acomiadar en Leo, ni vaig resoldre el misteri de qui era el missatger que em sostreia paquets, però ara sé que les dones prefereixen les carantoines i els prolegòmens, i la postura de la pera permet complaure, amb escreix, ambdues necessitats. I el millor de tot, després d’ejacular pots deixar-te anar i dormir sense que t’emprenyin.
dilluns, 22 de setembre del 2014
THE ROAD 82 THE ROAD, LA PEL.LICULA. L´ARGUMENT SECRET DEL PRODUCTOR
THE ROAD 82 THE ROAD, LA PEL.LICULA. L´ARGUMENT SECRET DEL PRODUCTOR
Lluiten per la supervivència en un món en decadència, forjat rere un cataclisme indeterminat, a la recerca d’aliments, seguretat i escapolint del canibalisme i del gèlid fred que els congela les extremitats. Malviuen en un món on ja no hi queden animals, doncs l’ésser humà és la darrera font d’aliment per a molts. Sobreviuen en un món on ja no hi creixen les plantes, on el sol ja no escalfa i on una eterna boira ho inunda tot. Tan sols mantenen la humanitat gràcies als records i l’enyorança, mantenint la cordura en un món on els nexes socials han desaparegut i on tot ja és possible, lluitant contra la seva mateixa psicosis i la seva pròpia paranoia que, lentament, va desgastant la poca humanitat que els queda camuflada dins del seu cos. És en aquest món terrible i infernal on el pare lluita per transmetre-li al fill els valors de la humanitat, però el pare és un home, té les seves necessitats, ja no recorda com és el tacte d’un dona, ni l’olor del seu sexe humit, ni la suavitat dels seus pits turgents, ni el gust dels seus llavis de carnositat saborosa i excitant. I quan troben atzarosament el cadàver recent d’una desconeguda, malgrat la rigidesa del rigor mortis, el pare no pot reprimir els seus instints animals i, mogut per una força irracional, passa ànsia per despullar el cos ert de la dona, provocant una luxació de la seva pelvis, penetrant-lo amb apetit golut enfront la perplexa mirada del fill que no pot deixar de salivar abundosament mentre una incipient erecció comença a enaltir el seu sexe encara tendre, masturbant-se mentre observa, de prop, entestat, com el seu pare deixa anar fins a la darrera gota del seu esperma dins el cos esblaimat de la noia cadàver que es deixa fer, enze, estesa a terra com un ninot.
Lluiten per la supervivència en un món en decadència, forjat rere un cataclisme indeterminat, a la recerca d’aliments, seguretat i escapolint del canibalisme i del gèlid fred que els congela les extremitats. Malviuen en un món on ja no hi queden animals, doncs l’ésser humà és la darrera font d’aliment per a molts. Sobreviuen en un món on ja no hi creixen les plantes, on el sol ja no escalfa i on una eterna boira ho inunda tot. Tan sols mantenen la humanitat gràcies als records i l’enyorança, mantenint la cordura en un món on els nexes socials han desaparegut i on tot ja és possible, lluitant contra la seva mateixa psicosis i la seva pròpia paranoia que, lentament, va desgastant la poca humanitat que els queda camuflada dins del seu cos. És en aquest món terrible i infernal on el pare lluita per transmetre-li al fill els valors de la humanitat, però el pare és un home, té les seves necessitats, ja no recorda com és el tacte d’un dona, ni l’olor del seu sexe humit, ni la suavitat dels seus pits turgents, ni el gust dels seus llavis de carnositat saborosa i excitant. I quan troben atzarosament el cadàver recent d’una desconeguda, malgrat la rigidesa del rigor mortis, el pare no pot reprimir els seus instints animals i, mogut per una força irracional, passa ànsia per despullar el cos ert de la dona, provocant una luxació de la seva pelvis, penetrant-lo amb apetit golut enfront la perplexa mirada del fill que no pot deixar de salivar abundosament mentre una incipient erecció comença a enaltir el seu sexe encara tendre, masturbant-se mentre observa, de prop, entestat, com el seu pare deixa anar fins a la darrera gota del seu esperma dins el cos esblaimat de la noia cadàver que es deixa fer, enze, estesa a terra com un ninot.
dijous, 19 de juny del 2014
dimecres, 28 de maig del 2014
THE ROAD 81 L’EFECTE BADOC!
diumenge, 30 de març del 2014
THE ROAD 80 EL CONSOLADOR PRESIDENCIAL
THE ROAD 80 EL CONSOLADOR PRESIDENCIAL
Dedicar-se a la política té molts avantatges: mai no haig de matinar; tinc un sou d’escàndol; targetes de crèdit amb les quals puc comprar de tot sense pagar mai res; m’allotjo als millors hotels i, a més, tinc un xofer que em porta amunt i avall amb discreció i eficiència. Indubtablement, privilegis de ser el President. És una xamba! Però el millor de tot plegat és quan hi ha campanya electoral. Sí, sí, com us ho dic! Certament és esgotador ser en una ciutat pel matí, arribar puntual al míting de la tarda a l’altre extrem del país i, després, reservar forces pel sopar d’empresaris, havent-te de mostrar complaent i disciplinat. Però no m’importa, perquè després, quan toco el dos, m’arriba la recompensa. Ens movem amb un vehicle blindat, és ample i espaiós, molt silenciós, d’aquells que tenen els vidres fumats per impedir que les mirades alienes observin l’interior. Té un moble bar amb refrescos, alcohols de tota mena i begudes energètiques. Els seients són de cuir de color marfil i, permanentment, fa olor de nou. És un vehicle futurista i equipat amb totes les tecnologies que hom s’ha inventat, de les quals destaco el pilot automàtic. És una meravella! Creieu-me! Quan surto del sopar, esgotat, esllenegat, cansat d’haver de fer el “paripé”, em trec l’americana, em desfaig el nus de la corbata i la sivella del cinturó, obro el moble bar, em preparo un gintònic i l’assaboreixo amb complaença. El xofer, llavors, activa el pilot automàtic, que sap el recorregut programat a l’ordinador de bord connectat via satèl·lit amb el gabinet de presidència, passa al seient del darrera i... Sí, ho confesso, em fa el millor massatge que us podeu imaginar. Es treu els guants de xofer i amb suavitat m’acarona la pell del clatell, de l’espatlla, del pectoral... Fa que els mugrons se m’endureixin com dues pedres d’ambre rosat, m’acarona el llombrígol que panteixa amb impaciència i l’engonal, fins que nota com els meus genitals se m’escalfen a l’interior del pantalons intentant excel·lir inflats pel plaer d’aquell massatge sublim. Llavors, fent un petit alçaprem amb les natges, el xofer m’estira els pantalons fins als turmells, notant el contacte del cuir del seien a les meves cuixes. Això m’excita granment fent que el meu penis es revolti, trontollant, bellugant-se aleatòriament amb espasmes i moviments circulars enfront dels llavis del xofer que, endebades, aconsegueix introduir-se’l a la seva gargamella plena de salivera abundosa i lubricant. Les capacitats bucals del meu xofer són espectaculars, em sorprèn cada dia, mentre s’introdueix el meu gland dins de la boca esborronant-me, succionant lleugerament amunt i avall, amb els llavis pressiona la punta violàcia del meu membre i amb la llengua, aspra i ensinistrada, ressegueix els rugositats inflades de les meves venes excitades pel aquella succió meravellosa i delirant. La seva boca puja i baixa, pren embranzida i giravolta, pressiona, mossega, llepa i relleva amb eloqüència, flingantejant amb suavitat el meu escrot, grapejant-lo com un bastard, com una meuca barragana, entre bleixos, deixant caure barroerament el seu mentó fins que el litigi sensual omple el seu ganyot i em fa sentir que aquell plaer és millor que el millor cony abrandat i càlid en el quan mai no hi he descarregat els meus nèctars presidencials. Com us ho deia, dedicar-se a la política té molts avantatges, però cap com el plaer que em provoquen les trafolleries i les capacitats labials del meu increïble xofer succionador.
Dedicar-se a la política té molts avantatges: mai no haig de matinar; tinc un sou d’escàndol; targetes de crèdit amb les quals puc comprar de tot sense pagar mai res; m’allotjo als millors hotels i, a més, tinc un xofer que em porta amunt i avall amb discreció i eficiència. Indubtablement, privilegis de ser el President. És una xamba! Però el millor de tot plegat és quan hi ha campanya electoral. Sí, sí, com us ho dic! Certament és esgotador ser en una ciutat pel matí, arribar puntual al míting de la tarda a l’altre extrem del país i, després, reservar forces pel sopar d’empresaris, havent-te de mostrar complaent i disciplinat. Però no m’importa, perquè després, quan toco el dos, m’arriba la recompensa. Ens movem amb un vehicle blindat, és ample i espaiós, molt silenciós, d’aquells que tenen els vidres fumats per impedir que les mirades alienes observin l’interior. Té un moble bar amb refrescos, alcohols de tota mena i begudes energètiques. Els seients són de cuir de color marfil i, permanentment, fa olor de nou. És un vehicle futurista i equipat amb totes les tecnologies que hom s’ha inventat, de les quals destaco el pilot automàtic. És una meravella! Creieu-me! Quan surto del sopar, esgotat, esllenegat, cansat d’haver de fer el “paripé”, em trec l’americana, em desfaig el nus de la corbata i la sivella del cinturó, obro el moble bar, em preparo un gintònic i l’assaboreixo amb complaença. El xofer, llavors, activa el pilot automàtic, que sap el recorregut programat a l’ordinador de bord connectat via satèl·lit amb el gabinet de presidència, passa al seient del darrera i... Sí, ho confesso, em fa el millor massatge que us podeu imaginar. Es treu els guants de xofer i amb suavitat m’acarona la pell del clatell, de l’espatlla, del pectoral... Fa que els mugrons se m’endureixin com dues pedres d’ambre rosat, m’acarona el llombrígol que panteixa amb impaciència i l’engonal, fins que nota com els meus genitals se m’escalfen a l’interior del pantalons intentant excel·lir inflats pel plaer d’aquell massatge sublim. Llavors, fent un petit alçaprem amb les natges, el xofer m’estira els pantalons fins als turmells, notant el contacte del cuir del seien a les meves cuixes. Això m’excita granment fent que el meu penis es revolti, trontollant, bellugant-se aleatòriament amb espasmes i moviments circulars enfront dels llavis del xofer que, endebades, aconsegueix introduir-se’l a la seva gargamella plena de salivera abundosa i lubricant. Les capacitats bucals del meu xofer són espectaculars, em sorprèn cada dia, mentre s’introdueix el meu gland dins de la boca esborronant-me, succionant lleugerament amunt i avall, amb els llavis pressiona la punta violàcia del meu membre i amb la llengua, aspra i ensinistrada, ressegueix els rugositats inflades de les meves venes excitades pel aquella succió meravellosa i delirant. La seva boca puja i baixa, pren embranzida i giravolta, pressiona, mossega, llepa i relleva amb eloqüència, flingantejant amb suavitat el meu escrot, grapejant-lo com un bastard, com una meuca barragana, entre bleixos, deixant caure barroerament el seu mentó fins que el litigi sensual omple el seu ganyot i em fa sentir que aquell plaer és millor que el millor cony abrandat i càlid en el quan mai no hi he descarregat els meus nèctars presidencials. Com us ho deia, dedicar-se a la política té molts avantatges, però cap com el plaer que em provoquen les trafolleries i les capacitats labials del meu increïble xofer succionador.
dijous, 27 de febrer del 2014
THE ROAD 79 NI LIPSTICK, NI NAIL... FOU L’HORA DEL LASB MAINSTREAM, EL SECRE de lady's toilet
THE ROAD 79 NI LIPSTICK, NI NAIL... FOU L’HORA DEL LASB MAINSTREAM, EL SECRET DE LADY’S TOILET
El primer que va pensar quan la va veure és que el món s’havia capgirat. Els humans cada vegada tenim menys pèl del coll cap avall. Triomfen els genitals afaitats, per exemple, però en canvi, les pestanyes cada vegada són més i més llargues. S’havia aturat enfront d’un semàfor, conduint el seu Bugatti Veyron descapotat escoltant pels altaveus, amb exagerada estridència, She’s like the wind, d’en Patrick Swayze. Tothom se’l mirava i aquesta sensació li era francament agradable. De sobte, però, va perdre l’atenció de la gent quan ella va aturar-se al seu costat. Cavalcava una Titani Ecosse RR el motor de la qual roncava excitant la libido. Va posar els tacons damunt l’asfalt i per uns instants es va treure el casc, airejant la seva cabellera llarga i desimbolta que li besava les espatlles i la nuca. Ell va tenir la sensació que el temps saturava veient aquells cabells voleiar, lleugers, sedosos, brillants. En un instant va quedat ullprès per aquella visió. No foren pas els seus malucs d’argent, ni els seus pits de panteix sobtat que li espetegaven als morros, ni tampoc els seus llavis de carnositat melosa, ni el rostre d’oval arrodonit, ni tampoc aquella mirada incisiva que li travessava l’ànima. Hi havia una altra cosa que justificava aquell desvari i aquell foraviament dels sentits, ell es va veure irremeiablement subjugat per aquell element atàvic i primitiu, seduït per aquell símbol de seducció que li provocava feixugor al sexe, esbufecs al pectoral i el monstruós batec del seu cor que no cessava de bombar sang. La seva fogositat es va incendiar per culpa d’aquelles pestanyes fosques i infinites, per aquell símbol de la feminitat arcaica, voluptuosa i farcida de col·lagen que el va deixar completament fascinat. Era la imatge fuliginosa i genuïna de les millors pin-ups. Aquelles pestanyes llargues, sexys, ceratinades, van provocar-li una foguerada breu i intensa que li va recórrer tor el seu cos, provocant-li un incontrolat espasme escrotal. El semàfor es va posar verd i la noia, amb asprivesa, va desaparèixer entre la munió del trànsit deixant-lo submergit en el seu encaterinament inesperat.
El primer que va pensar quan la va veure és que el món s’havia capgirat. Els humans cada vegada tenim menys pèl del coll cap avall. Triomfen els genitals afaitats, per exemple, però en canvi, les pestanyes cada vegada són més i més llargues. S’havia aturat enfront d’un semàfor, conduint el seu Bugatti Veyron descapotat escoltant pels altaveus, amb exagerada estridència, She’s like the wind, d’en Patrick Swayze. Tothom se’l mirava i aquesta sensació li era francament agradable. De sobte, però, va perdre l’atenció de la gent quan ella va aturar-se al seu costat. Cavalcava una Titani Ecosse RR el motor de la qual roncava excitant la libido. Va posar els tacons damunt l’asfalt i per uns instants es va treure el casc, airejant la seva cabellera llarga i desimbolta que li besava les espatlles i la nuca. Ell va tenir la sensació que el temps saturava veient aquells cabells voleiar, lleugers, sedosos, brillants. En un instant va quedat ullprès per aquella visió. No foren pas els seus malucs d’argent, ni els seus pits de panteix sobtat que li espetegaven als morros, ni tampoc els seus llavis de carnositat melosa, ni el rostre d’oval arrodonit, ni tampoc aquella mirada incisiva que li travessava l’ànima. Hi havia una altra cosa que justificava aquell desvari i aquell foraviament dels sentits, ell es va veure irremeiablement subjugat per aquell element atàvic i primitiu, seduït per aquell símbol de seducció que li provocava feixugor al sexe, esbufecs al pectoral i el monstruós batec del seu cor que no cessava de bombar sang. La seva fogositat es va incendiar per culpa d’aquelles pestanyes fosques i infinites, per aquell símbol de la feminitat arcaica, voluptuosa i farcida de col·lagen que el va deixar completament fascinat. Era la imatge fuliginosa i genuïna de les millors pin-ups. Aquelles pestanyes llargues, sexys, ceratinades, van provocar-li una foguerada breu i intensa que li va recórrer tor el seu cos, provocant-li un incontrolat espasme escrotal. El semàfor es va posar verd i la noia, amb asprivesa, va desaparèixer entre la munió del trànsit deixant-lo submergit en el seu encaterinament inesperat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)