dimarts, 14 de febrer del 2012

300 UNICORNS, EL LLIBRE

“arquitectura literària tenyida d’erotisme, un estil amanit amb un cert aire de pornografia, però manegat amb un to elegant, gens barroer, sovint descarnat i suggerent”. Arriben els 300 unicorns d’en Joan Fontanals.

diumenge, 12 de febrer del 2012

THE ROAD 38 REBEQUERIES ALS CONCESSIONARIS DE LUXE

  
Finalment han desarticulat la banda que robava vehicles de gamma alta als concessionaris de la ciutat. El seu mètode era tan senzill com genuïnament genial: Sempre es presentaven com una parella, ben vestits, amb elegància, amb glamourosa aparença. Rebutjaven els vehicles més comuns i triaven les seves víctimes sense escrúpols ni miraments. Desplegaven tota la seva estultícia i xerraplateria, seduïen els comercials amb mirades obscenes, si eren fembres confiades, i amb escots generosos, si eren mascles incauts. En acabant, havent conquerit la seva confiança, senzillament s’enduien el vehicle a fer un vol, per provar-lo, i mai més no els tornaven a veure. Vet aquí la trapelleria! Amb sort, la policia aconseguia recuperar algun dels vehicles robats. De vegades els trobaven deixats el bell mig d’un descampat, en un aparcament sorrenc a la vora d’una platja, abandonats i amb l’aliatge esbaldregat en una esplanada d’hipermercat, o sota el pont de ferro del ferrocarril regional... Sempre els abandonaven amb les portes obertes de bat a bat per airejar la ferum humida i llefiscosa amb la qual quedaven impregnats, com si un ramat d’ovelles pudentes hi hagués passat la nit, com si una truja fastigosa hi hagués parit mil porquets. I sempre apareixien amb curioses inscripcions grafitejades amb esprai, diferents a cada una de les carrosseries. Damunt d’un Ferrari hi deia: Orgia; en un BMW quatre per quatre s’hi podia llegir: Cruising; al capó del Porshe, Misofília; al Masseratti quattroporte, Coprofília; escrit a l’Astor Martin, Menstruofília; la pintura metal·litzada del Bentley s’havia profanat amb un Bukkake; el Jaguar cruixia sota d’un Scat, i el Lamborghini havia quedat marcat per un contundent i escatològic claim: Fase anal. Sembla ser que les perversions d’aquesta parella de delinqüents només tenien un límit, les pràctiques més porquejades i botxinejades que hom es pot imaginar. Això sí, sempre a l’interior d’un vehicle de gamma alta. Quins romansos! Ara, detinguts i a la garjola, podran continuar ensonyant-se mentre la resta d’interns aprofitaran l’aïna per desfer les atrèsies dels seus culs malgirbats. Amb això no hi comptaven pas, els estaquirots!

diumenge, 5 de febrer del 2012

THE ROAD 37 HIPERMERCAT, CUIR, LLENCERIA ROSA I TALONS PUNXEGUTS

  
No havia menjat res quan va obrir el frigorífic notant aquell halo fred que li espetegava a les galtes, veient clarament l’estat de promiscuïtat del seu interior que atorgava a l’aparell una imatge d’autèntica vacuïtat: mitja llimona resseca, un porro eixarreït, una llauna de cervesa i els prestatges esblaimats. Sens dubte, havia d’anar a corre-cuita a l’hipermercat. En arribar-hi, es va sorprendre de la magnitud de l’esplanada de l’aparcament. Milers de cotxes perfectament arrenglerats, estacionats en diagonal en unes zones, en bateria en unes altres, colors i formes de tota mena i condició que omplien l’asfalt de carrosseries metal·litzades, miralls retrovisors, tubs d’escapament i pneumàtics que xisclaven als revolts, mentre la gent corria amunt i avall, carro a la mà, imbuïts pel deliri d’omplir-lo d’aliments, productes de neteja i estris variats amb les marques que ens martellegen cada dia per la televisió. Feia vint minuts que rondava amb el motor al ralentí, a la recerca i captura d’una plaça d’aparcament on deixar el seu crossover. Francament, començava a desesperar-se. La inquietud i el trasbals interior el neguitejaven i l’escalfor del seient de cuir l’hi humitejava l’entrecuix. Mentrestant, res de res, ni un forat minúscul on estacionar-hi. De cop, va ullar un cotxe que s’allunyava esplanada enllà i, com un fèlid astut, aprofitant l’ocasió, va dirigir-s’hi accelerant el motor i deixant una marca de pneumàtics cremats desdibuixada al terra, frenant bruscament abans d’acoplar-se en aquell forat finalment trobat. Es disposava a baixar del crossover quan va adonar-se que dins del vehicle estacionat immediatament al seu costat, alguna cosa s’hi coïa. No s’ho podia creure pas i es va fregar els ulls com quan et treus les lleganyes al matí, per comprovar la certesa del que ullava des de la clandestinitat del seu vehicle. Aquell cotxe es movia amb moviments rítmics. Els vidres s’havien entelat lleument i el grinyol dels amortidors no deixaven marge a l’error de percepció. Hi havia una noia, nua, de cabellera rossa que li fregava els pits de pell fina, alliberats de la llenceria rosa que els subjectava per sota i masegats pels seus dits que remenaven l’aureola del mugrons endurits com dos ònix. La noia, amb l’engonal espatarrat, les natges aclofades contra el quadre de comandament i sabates de talons punxeguts enfonsant-se als seients, cavalcava i cavalcava i cavalcava amb moviments enèrgics i folls. Cavalcava saltironejant damunt del seu cavall de cuir relligat, de musculatura fosca i ben iodada. Cavalcava i gemegava entre convulsions i xiscles de plaer, entaforant-se el mànec del canvi de velocitats dins del seu cony afaitat, inflat i enrojolat per la fricció d’aquell estri que la feia enfollir fins al deliri d’aquell acte d’entotsolament, empastifant-lo finalment amb els líquids de la seva xona. Ell va quedar-se allí, esbalaït, immòbil com un estaquirot, extasiat, esperant inútilment que li baixés, pobre galifardeu, la trempera provocada per aquella visió desconcertant. Ja és ben cert ja, el que diuen: Al supermercat no s’hi ha d’anar mai sense haver menjat res.