THE ROAD 82 THE ROAD, LA PEL.LICULA. L´ARGUMENT SECRET DEL PRODUCTOR

THE ROAD 82 THE ROAD, LA PEL.LICULA. L´ARGUMENT SECRET DEL PRODUCTOR

Lluiten per la supervivència en un món en decadència, forjat rere un cataclisme indeterminat, a la recerca d’aliments, seguretat i escapolint del canibalisme i del gèlid fred que els congela les extremitats. Malviuen en un món on ja no hi queden animals, doncs l’ésser humà és la darrera font d’aliment per a molts. Sobreviuen en un món on ja no hi creixen les plantes, on el sol ja no escalfa i on una eterna boira ho inunda tot. Tan sols mantenen la humanitat gràcies als records i l’enyorança, mantenint la cordura en un món on els nexes socials han desaparegut i on tot ja és possible, lluitant contra la seva mateixa psicosis i la seva pròpia paranoia que, lentament, va desgastant la poca humanitat que els queda camuflada dins del seu cos. És en aquest món terrible i infernal on el pare lluita per transmetre-li al fill els valors de la humanitat, però el pare és un home, té les seves necessitats, ja no recorda com és el tacte d’un dona, ni l’olor del seu sexe humit, ni la suavitat dels seus pits turgents, ni el gust dels seus llavis de carnositat saborosa i excitant. I quan troben atzarosament el cadàver recent d’una desconeguda, malgrat la rigidesa del rigor mortis, el pare no pot reprimir els seus instints animals i, mogut per una força irracional, passa ànsia per despullar el cos ert de la dona, provocant una luxació de la seva pelvis, penetrant-lo amb apetit golut enfront la perplexa mirada del fill que no pot deixar de salivar abundosament mentre una incipient erecció comença a enaltir el seu sexe encara tendre, masturbant-se mentre observa, de prop, entestat, com el seu pare deixa anar fins a la darrera gota del seu esperma dins el cos esblaimat de la noia cadàver que es deixa fer, enze, estesa a terra com un ninot.

Nit de Sant Joan

THE ROAD 81 L’EFECTE BADOC!

Detecto com la resta de vehicles fan sonar el clàxon quan passen a prop. Alguns ho fan amb contundència i grans escarafalls. Observo les mirades estupefactes dels conductors quan ens avancen, mig xiuxiuejant gesticulacions de sorpresa, mig d’irònica admiració i d’enveja manifesta. És llavors quan m’adono que la meva dona, agenollada damunt del seient, fa top-less, exhibint, amb aquella gràcia mòrbida i deliciosa, els seu bé de Déu de mamellam, excel·lint-los per la finestra, permetent que la inèrcia feréstega de l’aire li pentini els mugrons escaldats pel sol. -Nena- li comento amb cautela, com aquell qui no s’immuta -a l’anunci de la tele no treien pas les metes per la finestra, el que treien... era un braç!- T’agrada conduir?

THE ROAD 80 EL CONSOLADOR PRESIDENCIAL

THE ROAD 80 EL CONSOLADOR PRESIDENCIAL

Dedicar-se a la política té molts avantatges: mai no haig de matinar; tinc un sou d’escàndol; targetes de crèdit amb les quals puc comprar de tot sense pagar mai res; m’allotjo als millors hotels i, a més, tinc un xofer que em porta amunt i avall amb discreció i eficiència. Indubtablement, privilegis de ser el President. És una xamba! Però el millor de tot plegat és quan hi ha campanya electoral. Sí, sí, com us ho dic! Certament és esgotador ser en una ciutat pel matí, arribar puntual al míting de la tarda a l’altre extrem del país i, després, reservar forces pel sopar d’empresaris, havent-te de mostrar complaent i disciplinat. Però no m’importa, perquè després, quan toco el dos, m’arriba la recompensa. Ens movem amb un vehicle blindat, és ample i espaiós, molt silenciós, d’aquells que tenen els vidres fumats per impedir que les mirades alienes observin l’interior. Té un moble bar amb refrescos, alcohols de tota mena i begudes energètiques. Els seients són de cuir de color marfil i, permanentment, fa olor de nou. És un vehicle futurista i equipat amb totes les tecnologies que hom s’ha inventat, de les quals destaco el pilot automàtic. És una meravella! Creieu-me! Quan surto del sopar, esgotat, esllenegat, cansat d’haver de fer el “paripé”, em trec l’americana, em desfaig el nus de la corbata i la sivella del cinturó, obro el moble bar, em preparo un gintònic i l’assaboreixo amb complaença. El xofer, llavors, activa el pilot automàtic, que sap el recorregut programat a l’ordinador de bord connectat via satèl·lit amb el gabinet de presidència, passa al seient del darrera i... Sí, ho confesso, em fa el millor massatge que us podeu imaginar. Es treu els guants de xofer i amb suavitat m’acarona la pell del clatell, de l’espatlla, del pectoral... Fa que els mugrons se m’endureixin com dues pedres d’ambre rosat, m’acarona el llombrígol que panteixa amb impaciència i l’engonal, fins que nota com els meus genitals se m’escalfen a l’interior del pantalons intentant excel·lir inflats pel plaer d’aquell massatge sublim. Llavors, fent un petit alçaprem amb les natges, el xofer m’estira els pantalons fins als turmells, notant el contacte del cuir del seien a les meves cuixes. Això m’excita granment fent que el meu penis es revolti, trontollant, bellugant-se aleatòriament amb espasmes i moviments circulars enfront dels llavis del xofer que, endebades, aconsegueix introduir-se’l a la seva gargamella plena de salivera abundosa i lubricant. Les capacitats bucals del meu xofer són espectaculars, em sorprèn cada dia, mentre s’introdueix el meu gland dins de la boca esborronant-me, succionant lleugerament amunt i avall, amb els llavis pressiona la punta violàcia del meu membre i amb la llengua, aspra i ensinistrada, ressegueix els rugositats inflades de les meves venes excitades pel aquella succió meravellosa i delirant. La seva boca puja i baixa, pren embranzida i giravolta, pressiona, mossega, llepa i relleva amb eloqüència, flingantejant amb suavitat el meu escrot, grapejant-lo com un bastard, com una meuca barragana, entre bleixos, deixant caure barroerament el seu mentó fins que el litigi sensual omple el seu ganyot i em fa sentir que aquell plaer és millor que el millor cony abrandat i càlid en el quan mai no hi he descarregat els meus nèctars presidencials. Com us ho deia, dedicar-se a la política té molts avantatges, però cap com el plaer que em provoquen les trafolleries i les capacitats labials del meu increïble xofer succionador.

THE ROAD 79 NI LIPSTICK, NI NAIL... FOU L’HORA DEL LASB MAINSTREAM, EL SECRE de lady's toilet

THE ROAD 79 NI LIPSTICK, NI NAIL... FOU L’HORA DEL LASB MAINSTREAM, EL SECRET DE LADY’S TOILET

El primer que va pensar quan la va veure és que el món s’havia capgirat. Els humans cada vegada tenim menys pèl del coll cap avall. Triomfen els genitals afaitats, per exemple, però en canvi, les pestanyes cada vegada són més i més llargues. S’havia aturat enfront d’un semàfor, conduint el seu Bugatti Veyron descapotat escoltant pels altaveus, amb exagerada estridència, She’s like the wind, d’en Patrick Swayze. Tothom se’l mirava i aquesta sensació li era francament agradable. De sobte, però, va perdre l’atenció de la gent quan ella va aturar-se al seu costat. Cavalcava una Titani Ecosse RR el motor de la qual roncava excitant la libido. Va posar els tacons damunt l’asfalt i per uns instants es va treure el casc, airejant la seva cabellera llarga i desimbolta que li besava les espatlles i la nuca. Ell va tenir la sensació que el temps saturava veient aquells cabells voleiar, lleugers, sedosos, brillants. En un instant va quedat ullprès per aquella visió. No foren pas els seus malucs d’argent, ni els seus pits de panteix sobtat que li espetegaven als morros, ni tampoc els seus llavis de carnositat melosa, ni el rostre d’oval arrodonit, ni tampoc aquella mirada incisiva que li travessava l’ànima. Hi havia una altra cosa que justificava aquell desvari i aquell foraviament dels sentits, ell es va veure irremeiablement subjugat per aquell element atàvic i primitiu, seduït per aquell símbol de seducció que li provocava feixugor al sexe, esbufecs al pectoral i el monstruós batec del seu cor que no cessava de bombar sang. La seva fogositat es va incendiar per culpa d’aquelles pestanyes fosques i infinites, per aquell símbol de la feminitat arcaica, voluptuosa i farcida de col·lagen que el va deixar completament fascinat. Era la imatge fuliginosa i genuïna de les millors pin-ups. Aquelles pestanyes llargues, sexys, ceratinades, van provocar-li una foguerada breu i intensa que li va recórrer tor el seu cos, provocant-li un incontrolat espasme escrotal. El semàfor es va posar verd i la noia, amb asprivesa, va desaparèixer entre la munió del trànsit deixant-lo submergit en el seu encaterinament inesperat.

THE ROAD 78 LA LLEONA PROMISCUA I MENOPAUSICA

THE ROAD 78 LA LLEONA PROMÍSCUA I MENOPÀUSICA 

Ella va observar el seu reflex dins del mirall, inquieta, retocant-se els corrons per donar forma als cabells, corregint-se el color vermell dels morros i col·locant-se els pits ben encimellats, orgullosa, prement-los amb els palmells de les mans, com una bandarra, notant les palpitacions del seu cor bombar eixelebradament. No estava pas tan malament tot i haver estrenat recentment la seva menopausa que, lluny d’apaivagar el seu desig, li havia desfermat la libido. Estava neguitosa, però il·lusionada i, sobretot, tremendament excitada. Fos com fos, acabava de calar foc al seu apartament situat al bell mig de la capital i, ara, ja no hi havia marxa enrere. Res no podia fallar. Sentia l’espetec de les flames que s’apoderaven del mobiliari i el fum grisenc, silenciós i taciturn, que començava a escampar-se pertot. Però no estava preocupada, ho tenia tot planificat i escarromiadament calculat. La caserna dels bombers era situada només a dos carrers de casa seva, i sabia que en aquella hora el trànsit era l’adequat perquè els bombers arribessin just per tal de controlar les flames sense que ella no se socarrimés ni un sol pèl. Ja ho havia fet altres vegades, hi tenia experiència. A ella li agradava veure arribar el camió vermell dels bombers fent sonar el xiulet intermitent i eixordador de les sirenes. Li agradava ser rescatada de les flames, perquè se sentia poderosa i única. Li agradava abassegar i acaparar tota l’atenció dels bombers. Li agradava veure treballar aquell eixam d’homes musculosos envaint la seva intimitat, esbotzant portes i remullant amb les mànegues el seu cos assedegat i encès pel deliri de la passió mundana del sexe imaginari i il·lusori amb aquell grapat de bombers de carns rellents. Li agradava ensumar l’olor de sutja mesclada amb la ferum de suor de la pell cendrosa i suada dels bombers. Frisava per entrar en aquell combat on ella, la lleona, havia de caure abatuda per l’astúcia dels gladiadors. Li agradava somiar que els bombers, un rere l’altre, se la traginaven bruscament i amb vehemència, enfonsant les seves mànegues erectes dins de les cavitats lubricades del seu cos reblanit. Li agradava pensar en el sexe bastard i esporàdic, imaginant els testicles dels bombers saltironejar amb desimboltura contra la seva vulva de segregació abundosa. S’esborronava tot i pensant en els sabors agredolços de l’esperma dels bombers rossolant-li, espès, entre la carnositat de la seva llengua viciosa i la seva gargamella escaldada. Li agradava pensar que esdevindria la meretriu impúdica i plutòcrata dels bombers, perquè sabia que els bombers tenien fama de promiscus. El que no sabia, pobra il·lusa, era que tots els bombers de la caserna del seu barri eren bombers homosexuals, molt més interessats en els “glory hole” i el “cruising” esporàdic entre mascles peluts, que no pas en donar peixet a les elucubracions vaginals de senyores menopàusiques abillades amb bates de “guatiné”. Endebades és el que té viure al bell mig de la urbs.

http://nyebits.blogspot.com

ESCOLTA/SENT: