dimarts, 27 de novembre del 2012

THE ROAD 61 SI-CÒCCIX


Què pots fer amb un bon feix de bitllets, sense marcar i sense numerar? Dur-los al banc? Au va, home! Aquesta era la seva gran oportunitat per deixar la feina i escapar-se amb el seu amistançat, ben lluny, on ningú no els pogués trobar mai. Així, doncs, va pujar al seu vell i atrotinat vehicle i va sortir de la ciutat per l’autopista ullant pel mirall retrovisor com els edificis s’anaven fent petits, diminuts, tot i confonent-se amb la línia obscura de l’skyline. Va conduir hores i més hores, fins a perdre la noció del temps, notant com li suaven els palmells de les mans, sentint els nervis que li foradaven l’estómac i li burxaven les temples, buscant les carreteres secundàries, les carreteres perdudes, les carreteres humides, sòrdides i sinistres, fins que la foscor del capvespre i la pluja d’aquella nit luctuosa, van fer-la parar en un allunyat i decadent motel de carretera. L’encarregat tenia una mirada perduda, viciosa, com un espurneig enigmàtic als ulls, però ensems, amb el seu mentó prominent i els cabells llepant-li el front, tenia un aire malenconiós i trist que va inspirar-li confiança. L’habitació, que pudia a resclosit, era just al costat de la recepció i, havent deglutit amb certa avidesa un sandvitx, va agrair poder instal·lar-s’hi. Va amagar bé els diners embolcallats en un tros de diari i tot seguit va decidir regalar-se una bona dutxa refrescant abans d’anar-se’n a dormir. El que no s’imaginava ella, fou que l’encarregat, murri i sinistre, l’estava ullant per un petit forat de la paret. Mirava com ella es despullava, com deixava anar els sostenidors damunt del llit i les calcetes rebregades pel terra, observava com la noia obria l’aigua de la dutxa deixant que els esquitxos regalimessin per les rajoles esblaimades de la paret mentre ell, amb vehemència, es masturbava sacsejant els seu membre endurit i llefiscós deixant que la salivera li omplís la comissura dels llavis entreoberts. La noia, aliena i confiada, només podia pensar en els diners que havia robat i en la sort que tenia d’haver pogut fugir de la ciutat, i mentre ho feia, ensabonant el seu cos de pell blanca, deixant que l’aigua de la carxofa de la dutxa li acaronés els cabells rossos, i les espatlles suaus, i els pits de mugrons petits, i el llombrígol vellutat, i el pubis rosat, no va veure com una ombra se li apropava amb cautela, molt a prop, fins a llepar el plàstic humit i translúcid de la cortina de la dutxa que ara, d’una revolada, era correguda fent esglaiar la noia que, perplexa i amb la mirada tèrbola per l’escuma, no veia qui era o què era el que tenia enfront. Els nervis van apoderar-se d’ella tot i recordant la dissort que va patir la Marion a Psicosis en mans d’en Hitchcock i això la va esborronar. Llavors, sense subterfugis ni preàmbuls, va notar com unes mans la subjectaven. Eren mans fermes que, aprofitant la connivència de la pell ensabonada i lubricada per l’aigua, amb astúcia, palpava el seu flanc humit, les seves natges tremoloses, les seves mamil·les xardoroses, el seu engonal palpitant i esclofollat. Ella va provar de defensar-se, però tot va passar massa ràpid, massa inesperadament i, sense voler-ho, entre xiscles i moviments barroers, aferrant-se a la cortina de la dutxa, va arrencar-la caient bocaterrosa a la banyera, deixant el seu cos mig entortolligat amb el plàstic i les mans de l’home que la magrejava com si fos una barragana. De seguida va notar el pes del cos d’aquell home que s’ajupia damunt d’ella. De seguida va notar el contacte del seu pectoral endurit com mollons de pedra contra la seva esquena sedosa que s’estremia. De seguida va notar el seu alè pudent al clatell que la va fer centellejar. De seguida va notar l’embranzida d’aquell penis bastard perforant l’oclusió del seu forat anal, introduint-se amb destresa i desimboltura. De seguida va notar com aquell home inclinava el seu cos endavant empenyent ampul·losament la pelvis, fent rebotar la bossa pendular genital i peluda contra el seu còccix adolorit. De seguida va notar, a cada escomesa, com amb el moviment pendular de l’escrot, l’home anava perforant el seu clítoris en aquella doble penetració, anal i vaginal ensems. De seguida va notar la sensació mundana i divina, exultant, el plaer que, malgrat tot, aquell home li estava provocant. I de seguida va notar com un regalim de sucs vaginals omplien tota la cavitat del seu cony corromput i cardat com mai cap altre home no ho havia fet, com mai cap altra home no l’havia feta xalar, amb tanta intensitat i eloqüència que no va poder suportar més aquell litigi sexual, udolant i tot de plaer, sentint el seu cos abrandat i càlid, tremendament excitat, mentre pensava: -Renoi quina xamba avui, inesperadament ben rica i inesperadament ben follada!


dimarts, 20 de novembre del 2012

THE ROAD 60 OXITOCINA’T: LA DONA ÉS LA QUE MIRA, REMENA, TRIA, OLORA I ADOPTA UN HOME


N’havia sentit a parlat molt i ho seguia a la xarxa, però no m’ho podia creure fins que vaig decidir anar a París per veure-ho i, ara, en sóc fanàtica. Sóc fanàtica del portal adopteunmec.com i dels productes que ofereixen, i sóc fanàtica de la Rue Mouffetard i del barri de la Montagne Ste Geneviève. La idea és tan senzilla com genial, el màrqueting més original elevat a la màxima potència. Es tracta de flirtejar i lligar en una pàgina de contactes de la mateixa manera que pots comprar en un supermercat. Sí, sí, tal qual. Els parisencs sempre m’han semblat divertits, originals i un pèl gamberros, i especialment desinhibits, però amb aquesta iniciativa s’han superat, perquè han aconseguit relegar als homes a la categoria d’objecte, com si fossin el producte d’un simple lineal de supermercat. Trobo que és una proposta peculiar per facilitar trobades íntimes i sense compromís. El plaer pel pur plaer. El plaer per la vista, l’olfacte i, sobretot, el tacte. Quan vaig arribar-hi per primera vegada hi havia fileres d’homes col·locats a l’interior de caixes de joguines gegants, com si fossin regals, com si fossin BarbieKens perfectes i ben musculats, però de mida real, dins de les seves caixes de cartró amb la tapa de plàstic transparent per deixar veure tots els seus suculents atributs, i amb un foradet per a la transpiració. Era la meva primera “collector by adopteunmec.com”. N’hi havia per a tots els gustos: el surfista, el policia, l’indi, el bomber, el militar, el barbut... tots els homes s’exhibeixen dins de les seves capses, i les dones, les úniques que poden exercir el dret de compra, ens passegem esquirolejant carrer amunt, carrer avall, somrient mel·lífluament, observant els cossos dels homes-objecte dins dels seus embolcalls plastificats. Quan hi vaig anar per primera vegada, vaig tenir la sensació que em trobava al bell mig del barri Roig d’Àmsterdam, però amb les tornes canviades, perquè aquí, a París, som les dones les que decidim. Som les dones les que tenim el poder per mirar, per remenar, per triar, per olorar com els homes exposats suen dins dels seus embolcalls amb l’esperança que els triïs i te’ls enduguis a l’hotel per traginar-te’ls i fornicar-te’ls, per experimentar amb ells les fantasies eròtiques més escandaloses i ardents que mai no t’has pogut arribar a imaginar. París, París, París... Je t’aime!

dilluns, 12 de novembre del 2012

THE ROAD 59 CARPOOLING O CARDAPOOLING?


Va buscar per la xarxa fins que va trobar una pàgina web de contactes per compartir cotxe. Els avantatges eren evidents: ella només havia de posar el vehicle i la resta d’ocupants compartien les despeses, peatges i carburant. Però, sobretot, va pensar que era una magnífica manera de renovar amistats, fer nous coneixements i sortir del cercle viciat i avorrit dels seus embolics habituals. Per a ella la puntualitat era primordial, per això quan va veure que el grup de quatre desconeguts amb els quals havia quedat per internet ja l’esperaven a l’hora convinguda i a l’indret pactat, es va sentir alleugerida i confiada. De seguida va veure que aquell viatge seria distret. No s’ho esperava, francament, i l’aspecte dels quatre nois la va captivar: semblaven sortits d’un concert de rock: texans arrepapats a l’engonal; cinturons amb sivelles argentades; samarretes negres encercolant els seus cossos esprimatxats, però de musculatura promiscua i tatuada; caçadores negres de pell; pentinats esbullats; barbes fogoses. Van intercanviar petons mentre es presentaven i, en aquell instant, ella va sentir com una fiblada coent que li traspassà la carcanada, imbuïda per les olors masculines i d’atracció rotunda i sexual que emanaven de la pell dels quatre nois. Eren flaires denses, una mescla d’acidesa i dolçor, d’alcohol i de cànem, que feu activar les seves feromones alterant-li la circulació sanguínia i removent els sucs interiors de la seva vagina que va començar a contraure’s amb petits espasmes musculars originats per l’efecte de l’oxitocina, l’hormona de l’activitat eròticofestiva. Se sentia feroçment atreta per aquells quatre mascles, irracionalment excitada, fins al punt que, asseguda al volant del seu vehicle, fitant-los pel mirall retrovisor, somrient amb neguit i delejant amorrar-s’hi, no podia evitar flirtejar amb ells, com tampoc no podia evitar sentit petits orgasmes espontanis que maculaven la seva roba interior, humida i penetrant. Potser fou el rau-rau del motor, potser fou el vent torb i impetuós que bufava a la carretera, potser fou que va notar la mútua atracció que es respirava en l’ambient, potser fou la seva addicció luxuriosa al sexe amb promiscuïtat, però el cas és que quan van parar a la primera àrea de servei de l’autopista, bo i sense adonar-se’n, van iniciar els rituals d’aparellament. Van abatre els seients i, sense prolegòmens, veient que ella es desfeia de la roba amb certa desimboltura, els quatre nois es van despullar mostrant-li els seus atributs enaltits i sucosos. Mans acaronant mugrons ensalivats; llavis mossegant melics endurits; dits jugant amb llengües aspres i dolces; dents torturant amb plaer escrots farcits i calents. Amb rapidesa els vidres del cotxe es van enterbolir proporcionant una certa intimitat als actes execrats a les mirades alienes que, a l’esplanada d’aquella àrea de servei ni tal sols sospitaven el bric-à-bric que s’estava reproduint en aquell cotxe que es balandrejava amb cert desori. La fogositat dels quatre nois l’excitava fent-la sentir com una plutòcrata poderosa i influent. Les cavitats del seu cos aixoplugaven els glands inflats i de capoll violat, amb voracitat i desimboltura. Ella, completament nua i cavalcant damunt d’un dels nois, va sentir com s’omplia la seva vulva amb les carnositats de dos membres flexibles i prominents. Va notar com s’omplia la seva gargamella amb un tercer masteler, el farcellet de l’engonal del qual, li rebotava als llavis ennuegant-la de sabors i de plaers. Va notar com un quart fal·lus la sodomitzava esparracant-li l’orifici anal i provocant-li una luxació, com si fos un punyent i gustós fisting, fins a les profunditats més fosques del seu ventre, esbarriant tot el seu cos amb els plaers d’aquella experiència carpooling. Sentia el seu cos corromput pels quatre membres d’aquells brivalls grenyuts que se la traginaven simultàniament amb les seves quatre titoles, cardant-se-la fins al punt que va perdre el senderi deixant anar tot el seu cos a les fantasies i al plaer que aquells membres erèctils, carregats de fluids, li atorgaven. Ella notava el seu cos ejacular com una doll de sucs orgàsmics, provocant-li espasmes clitorians, al·lucinacions vaginals i restriccions del camp visual, millors que els efectes de qualsevol droga, fins que els quatre nois, amb perfecte sincronització, van deixar anar la mel abundosa dels seus líquids enterbolits amb les seves excrescències de capolls espavilats i palpitants.