Què pots fer amb un bon feix de bitllets, sense marcar i sense numerar?
Dur-los al banc? Au va, home! Aquesta era la seva gran oportunitat per deixar
la feina i escapar-se amb el seu amistançat, ben lluny, on ningú no els pogués
trobar mai. Així, doncs, va pujar al seu vell i atrotinat vehicle i va sortir
de la ciutat per l’autopista ullant pel mirall retrovisor com els edificis
s’anaven fent petits, diminuts, tot i confonent-se amb la línia obscura de l’skyline. Va conduir hores i més hores, fins
a perdre la noció del temps, notant com li suaven els palmells de les mans,
sentint els nervis que li foradaven l’estómac i li burxaven les temples,
buscant les carreteres secundàries, les carreteres perdudes, les carreteres humides,
sòrdides i sinistres, fins que la foscor del capvespre i la pluja d’aquella nit
luctuosa, van fer-la parar en un allunyat i decadent motel de carretera.
L’encarregat tenia una mirada perduda, viciosa, com un espurneig enigmàtic als
ulls, però ensems, amb el seu mentó prominent i els cabells llepant-li el front,
tenia un aire malenconiós i trist que va inspirar-li confiança. L’habitació,
que pudia a resclosit, era just al costat de la recepció i, havent deglutit amb
certa avidesa un sandvitx, va agrair poder instal·lar-s’hi. Va amagar bé els
diners embolcallats en un tros de diari i tot seguit va decidir regalar-se una
bona dutxa refrescant abans d’anar-se’n a dormir. El que no s’imaginava ella,
fou que l’encarregat, murri i sinistre, l’estava ullant per un petit forat de
la paret. Mirava com ella es despullava, com deixava anar els sostenidors
damunt del llit i les calcetes rebregades pel terra, observava com la noia
obria l’aigua de la dutxa deixant que els esquitxos regalimessin per les
rajoles esblaimades de la paret mentre ell, amb vehemència, es masturbava
sacsejant els seu membre endurit i llefiscós deixant que la salivera li omplís
la comissura dels llavis entreoberts. La noia, aliena i confiada, només podia
pensar en els diners que havia robat i en la sort que tenia d’haver pogut fugir
de la ciutat, i mentre ho feia, ensabonant el seu cos de pell blanca, deixant
que l’aigua de la carxofa de la dutxa li acaronés els cabells rossos, i les
espatlles suaus, i els pits de mugrons petits, i el llombrígol vellutat, i el
pubis rosat, no va veure com una ombra se li apropava amb cautela, molt a prop,
fins a llepar el plàstic humit i translúcid de la cortina de la dutxa que ara,
d’una revolada, era correguda fent esglaiar la noia que, perplexa i amb la
mirada tèrbola per l’escuma, no veia qui era o què era el que tenia enfront.
Els nervis van apoderar-se d’ella tot i recordant la dissort que va patir la
Marion a Psicosis en mans d’en Hitchcock i això la va esborronar. Llavors,
sense subterfugis ni preàmbuls, va notar com unes mans la subjectaven. Eren
mans fermes que, aprofitant la connivència de la pell ensabonada i lubricada
per l’aigua, amb astúcia, palpava el seu flanc humit, les seves natges
tremoloses, les seves mamil·les xardoroses, el seu engonal palpitant i
esclofollat. Ella va provar de defensar-se, però tot va passar massa ràpid,
massa inesperadament i, sense voler-ho, entre xiscles i moviments barroers,
aferrant-se a la cortina de la dutxa, va arrencar-la caient bocaterrosa a la
banyera, deixant el seu cos mig entortolligat amb el plàstic i les mans de l’home
que la magrejava com si fos una barragana. De seguida va notar el pes del cos
d’aquell home que s’ajupia damunt d’ella. De seguida va notar el contacte del
seu pectoral endurit com mollons de pedra contra la seva esquena sedosa que s’estremia.
De seguida va notar el seu alè pudent al clatell que la va fer centellejar. De
seguida va notar l’embranzida d’aquell penis bastard perforant l’oclusió del
seu forat anal, introduint-se amb destresa i desimboltura. De seguida va notar
com aquell home inclinava el seu cos endavant empenyent ampul·losament la
pelvis, fent rebotar la bossa pendular genital i peluda contra el seu còccix
adolorit. De seguida va notar, a cada escomesa, com amb el moviment pendular de
l’escrot, l’home anava perforant el seu clítoris en aquella doble penetració,
anal i vaginal ensems. De seguida va notar la sensació mundana i divina, exultant,
el plaer que, malgrat tot, aquell home li estava provocant. I de seguida va
notar com un regalim de sucs vaginals omplien tota la cavitat del seu cony
corromput i cardat com mai cap altre home no ho havia fet, com mai cap altra
home no l’havia feta xalar, amb tanta intensitat i eloqüència que no va poder
suportar més aquell litigi sexual, udolant i tot de plaer, sentint el seu cos
abrandat i càlid, tremendament excitat, mentre pensava: -Renoi quina xamba
avui, inesperadament ben rica i inesperadament ben follada!
Relats en català, aparentment barroers, bruts, íntims, atrevits, insolents i, ensems, carregats de noblesa i atractiu literari: bleixos, turgències efímeres, batecs que retrunyen, òsculs, fantasies ardents, bordells i confidències que corrompen la lectura sense embuts.
dimarts, 27 de novembre del 2012
dimarts, 20 de novembre del 2012
THE ROAD 60 OXITOCINA’T: LA DONA ÉS LA QUE MIRA, REMENA, TRIA, OLORA I ADOPTA UN HOME
N’havia sentit a parlat molt i ho seguia a la xarxa, però no m’ho podia
creure fins que vaig decidir anar a París per veure-ho i, ara, en sóc fanàtica.
Sóc fanàtica del portal adopteunmec.com i dels productes que ofereixen, i sóc
fanàtica de la Rue Mouffetard i del barri de la Montagne Ste Geneviève. La idea
és tan senzilla com genial, el màrqueting més original elevat a la màxima
potència. Es tracta de flirtejar i lligar en una pàgina de contactes de la
mateixa manera que pots comprar en un supermercat. Sí, sí, tal qual. Els
parisencs sempre m’han semblat divertits, originals i un pèl gamberros, i
especialment desinhibits, però amb aquesta iniciativa s’han superat, perquè han
aconseguit relegar als homes a la categoria d’objecte, com si fossin el
producte d’un simple lineal de supermercat. Trobo que és una proposta peculiar
per facilitar trobades íntimes i sense compromís. El plaer pel pur plaer. El
plaer per la vista, l’olfacte i, sobretot, el tacte. Quan vaig arribar-hi per
primera vegada hi havia fileres d’homes col·locats a l’interior de caixes de
joguines gegants, com si fossin regals, com si fossin BarbieKens perfectes i
ben musculats, però de mida real, dins de les seves caixes de cartró amb la
tapa de plàstic transparent per deixar veure tots els seus suculents atributs,
i amb un foradet per a la transpiració. Era la meva primera “collector by
adopteunmec.com”. N’hi havia per a tots els gustos: el surfista, el policia, l’indi,
el bomber, el militar, el barbut... tots els homes s’exhibeixen dins de les
seves capses, i les dones, les úniques que poden exercir el dret de compra, ens
passegem esquirolejant carrer amunt, carrer avall, somrient mel·lífluament,
observant els cossos dels homes-objecte dins dels seus embolcalls plastificats.
Quan hi vaig anar per primera vegada, vaig tenir la sensació que em trobava al
bell mig del barri Roig d’Àmsterdam, però amb les tornes canviades, perquè
aquí, a París, som les dones les que decidim. Som les dones les que tenim el
poder per mirar, per remenar, per triar, per olorar com els homes exposats suen
dins dels seus embolcalls amb l’esperança que els triïs i te’ls enduguis a
l’hotel per traginar-te’ls i fornicar-te’ls, per experimentar amb ells les
fantasies eròtiques més escandaloses i ardents que mai no t’has pogut arribar a
imaginar. París, París, París... Je t’aime!
dilluns, 12 de novembre del 2012
THE ROAD 59 CARPOOLING O CARDAPOOLING?
Va buscar per la xarxa fins que va trobar una pàgina web de contactes per
compartir cotxe. Els avantatges eren evidents: ella només havia de posar el
vehicle i la resta d’ocupants compartien les despeses, peatges i carburant.
Però, sobretot, va pensar que era una magnífica manera de renovar amistats, fer
nous coneixements i sortir del cercle viciat i avorrit dels seus embolics
habituals. Per a ella la puntualitat era primordial, per això quan va veure que
el grup de quatre desconeguts amb els quals havia quedat per internet ja
l’esperaven a l’hora convinguda i a l’indret pactat, es va sentir alleugerida i
confiada. De seguida va veure que aquell viatge seria distret. No s’ho
esperava, francament, i l’aspecte dels quatre nois la va captivar: semblaven
sortits d’un concert de rock: texans arrepapats a l’engonal; cinturons amb
sivelles argentades; samarretes negres encercolant els seus cossos esprimatxats,
però de musculatura promiscua i tatuada; caçadores negres de pell; pentinats
esbullats; barbes fogoses. Van intercanviar petons mentre es presentaven i, en
aquell instant, ella va sentir com una fiblada coent que li traspassà la
carcanada, imbuïda per les olors masculines i d’atracció rotunda i sexual que
emanaven de la pell dels quatre nois. Eren flaires denses, una mescla d’acidesa
i dolçor, d’alcohol i de cànem, que feu activar les seves feromones alterant-li
la circulació sanguínia i removent els sucs interiors de la seva vagina que va
començar a contraure’s amb petits espasmes musculars originats per l’efecte de
l’oxitocina, l’hormona de l’activitat eròticofestiva. Se sentia feroçment atreta
per aquells quatre mascles, irracionalment excitada, fins al punt que, asseguda
al volant del seu vehicle, fitant-los pel mirall retrovisor, somrient amb
neguit i delejant amorrar-s’hi, no podia evitar flirtejar amb ells, com tampoc no
podia evitar sentit petits orgasmes espontanis que maculaven la seva roba
interior, humida i penetrant. Potser fou el rau-rau del motor, potser fou el
vent torb i impetuós que bufava a la carretera, potser fou que va notar la
mútua atracció que es respirava en l’ambient, potser fou la seva addicció luxuriosa
al sexe amb promiscuïtat, però el cas és que quan van parar a la primera àrea
de servei de l’autopista, bo i sense adonar-se’n, van iniciar els rituals
d’aparellament. Van abatre els seients i, sense prolegòmens, veient que ella es
desfeia de la roba amb certa desimboltura, els quatre nois es van despullar
mostrant-li els seus atributs enaltits i sucosos. Mans acaronant mugrons
ensalivats; llavis mossegant melics endurits; dits jugant amb llengües aspres i
dolces; dents torturant amb plaer escrots farcits i calents. Amb rapidesa els
vidres del cotxe es van enterbolir proporcionant una certa intimitat als actes
execrats a les mirades alienes que, a l’esplanada d’aquella àrea de servei ni
tal sols sospitaven el bric-à-bric que s’estava reproduint en aquell cotxe que
es balandrejava amb cert desori. La fogositat dels quatre nois l’excitava
fent-la sentir com una plutòcrata poderosa i influent. Les cavitats del seu cos
aixoplugaven els glands inflats i de capoll violat, amb voracitat i
desimboltura. Ella, completament nua i cavalcant damunt d’un dels nois, va
sentir com s’omplia la seva vulva amb les carnositats de dos membres flexibles
i prominents. Va notar com s’omplia la seva gargamella amb un tercer masteler,
el farcellet de l’engonal del qual, li rebotava als llavis ennuegant-la de
sabors i de plaers. Va notar com un quart fal·lus la sodomitzava esparracant-li
l’orifici anal i provocant-li una luxació, com si fos un punyent i gustós fisting, fins a les profunditats més
fosques del seu ventre, esbarriant tot el seu cos amb els plaers d’aquella
experiència carpooling. Sentia el seu
cos corromput pels quatre membres d’aquells brivalls grenyuts que se la
traginaven simultàniament amb les seves quatre titoles, cardant-se-la fins al
punt que va perdre el senderi deixant anar tot el seu cos a les fantasies i al
plaer que aquells membres erèctils, carregats de fluids, li atorgaven. Ella notava
el seu cos ejacular com una doll de sucs orgàsmics, provocant-li espasmes
clitorians, al·lucinacions vaginals i restriccions del camp visual, millors que
els efectes de qualsevol droga, fins que els quatre nois, amb perfecte sincronització,
van deixar anar la mel abundosa dels seus líquids enterbolits amb les seves
excrescències de capolls espavilats i palpitants.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)