THE ROAD 77 L’ADDICCIÓ SECRETA D’EN REX, EL GOS POLICIA, ESCRUTANT FARCELLETS DE CONTRABAN

http://nyebits.blogspot.com

Feia ja quatre anys que estava a l’atur. Maleïda crisi dels collons! Sense prestació per desocupació i sense perspectives. Què podia fer un paleta major de 45 anys, sense formació i amb una punyetera hipoteca a les espatlles? Per això, quan li van parlar d’aquella feina, malgrat que era il·legal, no s’ho va pensar dues vegades. L’única cosa que havia de fer era passar la frontera amb un carregament de tabac de contraban camuflat a l’interior d’un luxós tot terreny. No semblava pas tan difícil, oi? Fins que va arribar al pas fronterer de la Farga de Moles, tot anava bé. Però potser per la inexperiència, o per la presència dels guàrdies civils que aturaven tots els vehicles quan tornaven d’Andorra cap a la Seu d’Urgell, va començar a notar un cert nerviosisme, la gola resseca i una suor freda que li regalimava nuca avall. Els agents de la guàrdia civil, engiponats amb els seus uniformes caqui i les armilles antidisturbis, tenien una presència imponent. Gairebé com la dels gossos ensinistrats que ensumaven maletes, guanteres, seients i totes les cavitats ocultes dels vehicles que, aparentment, consideraven sospitosos de camuflar tabac o diners. I és clar, la seva mirada, el seu posat, la seva intranquil·litat manifesta, el delataven. Què hi feia un home com ell, un pare de família en atur, reclutat per passar mercaderies de contraban en el doble fons d’aquella berlina de gamma alta? Els gossos, dos pastors alemanys de pelatge brillant i moviments enjogassats, van entrar dins del vehicle fent lladrucs i bleixos d’ansietat, ensumant-t’ho tot amb asprivesa i amb certa impaciència. Van remenar seients, maleter, calaixos, guantera, catifes de cautxú, rodes de recanvi, caixes d’estris... Però res de res. Malgrat el seu esforç i l’evident excitació dels animals per haver detectar substàncies il·legals, no van descobrir res. Els dos guàrdies civils, però, mai no desconfiaven de la perícia dels seus gossos i, veient la manifesta angoixa que li provocava aquell escorcoll, van demanar-li que els acompanyés fins a les dependències de la comissaria de duanes per intentar descobrir què tramava. Ell es va sentir perdut, atrapat. Estava segur que l’enxamparien! -Càsundena!- Pensava. -Qui m’ha manat embolicar-me en aquesta història! Hòstia! Hòstia! Hòstia!!!- L’habitació era lúgubre, il·luminada, només, per un fluorescent de llum groguenca. Les parets grises, brutes i deixades, i tot feia tuf a sexe i a transpiració. Un gran mirall d’àcid nitrós, com el de les pel·lícules, ho reflectia tot. Era evident que l’espiaven. Van deixar-lo allí, sol, inquiet, durant una llarga estona, fins que va aparèixer un dels dos guàrdies civils amb els dos pastors alemanys que, immediatament, van començar a ensumar-lo pertot. Quan més l’ensumaven, més removien la cua i més excitats estaven. El guàrdia civil va demanar-li que es despullés i l’home, sense més opcions, va claudicar: va deixar la camisa rebregada damunt d’una taula de fusta corcada; els pantalons arregussats fins als turmells; els calçotets arriats fins als genolls i, llavors, demanant-li que fes un alçaprem per eixancarrar les cames, i amb els dits preservats per guants de làtex, el guàrdia civil va realitzar un registre anal al detingut. D’entrada el dolor fou certament incòmode però, inesperadament, la destresa dactilar del guàrdia civil va convertir aquell acte impúdic en un “backstage” prostàtic plaent, nou per a ell, gustós i estranyament excitant per la suculència d’aquella perspectiva, tan excitant que li va provocar una erecció descarada i vulgar allargant la seva pelleringa frunzida. Mentrestant, els gossos, ferumejaven sense parar tots els racons del seu cos nu: les natges, l’engonal, el farcell pelut de l’escrot, la zona erma dessota els testicles, l’anus. De seguida va notar la llengua aspra, edulcorada i ensalivada dels dos gossos que, simultàniament, li llepaven l’escrot, fet que no li va semblar del tot desagradable. Els dos gossos, llepaven i llepaven, ensumaven i llepaven, flairaven amb les narius lleugerament humides i tornaven a llepar fent-li pessigolles al ventre amb els bigotis, assotant-li amb els morros els genitals, fregant-li la punta rogenca del seu fal·lus que bo i era a punt d’esbarriar-se per les escaramusses genitals, fins que aquell acte execrable va esdevenir un instant de plaer estrogenitzat, fent que els seus testicles pudents, es convertissin en llaminadures per als dos pastors alemanys que no van parar fins que la seva estimulació bucal va aconseguir que l’home xalés tant que fins i tot va perdre la xaveta, deixant que li extraguessin glopades calentes d’esperma, provocant-li un allarga, intensa, sorprenent i llefiscosa ejaculació, alhora que el guàrdia civil continuava flingantejant amb els dits lubricats el seu cul abrandat pel moment i les acrobàcies pèlviques que li provocava. Aleshores, entre balbucejos, mentre els dos gossos se rellepaven, exasperats i xardorosos, els seus mentons prominents lubricats d’esperma calent, l’home ni tan sols podia recordar perquè estava despullat, ni detingut, ni xuclat per dos gossos duaners que se’l miraven amb ulls marrons, aigualits, àvids dels seus estupefaents genitals. El que no s’imaginava pas, pobre pallús, era que rere el mirall d’àcid nitrós hi havia una càmera que enregistrava tots els moviments i detalls de la sala d’interrogatoris. Aquella setmana va ser “trending topic” a les xarxes socials, convertint-se en el vídeo pornogràfic més visitat a la pàgina web pornogràfica més visitada del sites pornogràfics més recomanats a internet. El vídeo es titulava: “l’addicció secreta d’en Rex, el gos policia, escrutant farcellets de contraban”.

THE ROAD 76 PRODIGIS PER A LA LACTÀNCIA MASCULINA

Quan va pujar al quadrilàter, poc s’imaginava que encaixaria la seva derrota definitiva. Després de resistir estoicament el primer assalt amb el contrincant més ferotge contra el qual mai no s’havia enfrontat, un encertat “cros” dretà directe a la mandíbula, seguit d’un brutal ganxo des de sota, acompanyat d’un fatídic “crotxet” semicircular que fins i tot va fer-li saltar el protector bucal, esmicolant-lo, van deixar-lo “knockout”, estès bocaterrosa, mig inconscient damunt la lona del ring. Tenia el cos entumit i balb, el nas inflat, tot ho veia borrós, el regust de sang als llavis l’ennuegava i la cridòria del públic enfollit i àvid de dolor, rebotava dins del seu cap martellejant-li les temples. La seva darrera visió fou la de l’entrenador enfaristolat, el qual, des de la cantonera del ring, agitant rabiüdament les cordes de quadrilàter, es lamentava cridant enfollit i escopint una mescla bigarrada de ràbia, decepció i suor. De sobte, tot aquell batibull es va diluir escoltant, només, un somort silenci. Llavors, malgrat el dolor de la seva musculatura malmesa, es va sentir relaxat i tranquil. Havia entrat en un estat sever de pèrdua de consciència provocat pel traumatisme crani-encefàlic, convulsions i la hipòxia que li impedia l’adequada arribada d’oxigen al cervell. De camí cap a l’hospital, però, potser per la insuficiència renal, o pel col·lapse circulatori, o per les conseqüències de les lesions internes que patia, va poder escoltar la veu regeneradora de la sanitària que l’atenia dins de l’ambulància medicalitzada. Amb molta cura, va treure-li els guants de boxa, però deixant-li les venes a les mans, per protegir-li els artells dels dits, va posar-li morfina amb el gota a gota, per calmar-li el dolor i va netejar-li amb gasses de cotó i aigua oxigenada les ferides, els sangtraïts i les taques de sang encara fresca que embetumava el seu cos, guarint-lo, refrescant-li els braços, el pectoral i el seu atractiu i endurit llombrígol tatuat. Potser fou pels sotracs de l’ambulància, o per les fregues de la sanitària, o per l’estupefaent del gota a gota, però fos pel que fos, va tenir una agradable sensació al·lucinògena fent que la bata blanca de la noia esdevingués transparent. Tot i que mig borrós, podia veure els seus pits, grossos i ferms, que balandrejaven. Eren veritables prodigis per a la lactància masculina. Tenia les aurèoles enormes, com si s’hagués fet un “tittooing” circular als mugrons i, a ell, els pits de mugrons grans i amples, bo i exagerats, l’enfollien fins a fer-lo desvariejar. Sense poder evitar-ho, totalment embadalit, aquella visió de mamellam carregat de fluids làctics, inconscientment va excitar-lo com mai no s’havia excitat. Notava pessigolles als genitals per la concentració sanguínia i de seguida una enorme erecció va rebentar el protector de baixos i els pantalonets de setí vermells que sempre duia per boxejar. I llavors, ni el dolor, ni les ferides, ni la insuficiència renal, ni el traumatisme van impedir que gaudís de la meravellosa visió d’aquelles metes de fembra guaridora. La noia, fitant la testosferònica excitació del seu gland que es movia amb espasmes d’autèntica frenesia, aprofitant la connivència va desempallegar-se de la bata i, situant-se atlèticament a quatre potes damunt d’ell, va permetre que les seves enormes mamil·les li llepessin les galtes alhora que el seu clítoris, inflat i sucós sota la pelussera rinxolada, li fregava la punta fogosa i endurida del seu penis xafarot per penetrar aquella cavitat vúlvica i humida. La noia, llavors, va deixar caure el pes del seu cos damunt de la símfisi del pubis del boxejador hipnòtic, deixant que el seu cony dilatat s’empassés fins al fons aquell masteler curvilini, notant l’escalforeta flonja dels seus testicles peluts pressionant-li el clítoris estimulat i lubricat pels fluxos vaginals que brollaven del seu interior, violant amb fogositat el cos embadalit del boxejador, sacsejant amb virulència aquelles mamelles de fembra contra les seves ferides, cardant-se’l sense romanços, aferrant-se amb ungles de mala pècora al pectoral tatuat del boxejador indefens, fins que les escomeses del seus moviments pèlvics i murris, entre balbucejos i bleixos continguts, van fer sonar el ring final d’aquell assalt, omplint-se de les tèbies i llefiscoses glicerines seminals de l’home, alhora que dels seus mugrons brollaven dolces excrescències làctiques que esquitxaven i sanaven les ferides obertes del boxejador. Sens dubte, fou la millor medecina per guarir les lesions del combat de boxa, tot i que quan l’ambulància va arribar a l’hospital, poc s’imaginaven els metges d’urgències la causa del seu vertader “knockout” espasmòdic genital.

http://nyebits.blogspot.com

THE ROAD 75 DOBLE DE RISC, DOBLE D’ACCIÓ I AMB LES DUES MANS

Sovint em pregunten com és que vaig fer-me especialista de cinema, i sempre dic que el que jo faig no és pas feina, sinó que és pura i simple diversió: conduir vehicles de gamma alta; fer derrapatges i persecucions urbanes; simular accidents mortals; estimbar cotxes pels barrancs; empitrar-me contra altres; fer explotar dipòsits de gasolina; generar tombarelles després de posar el cotxe a dues rodes; ensumar l’olor de la goma cremada; transgredir els límits de la velocitat a l’asfalt veient com els llums blaus i vermells de la policia es van empetitint dins del mirall retrovisor; sentir com ronqueja el motor i fer vibrar la carrosseria... Us asseguro que per a mi no és feina, sinó que és el preludi d’un excitant divertiment. Quan treballo, això sí, tinc l’adrenalina disparada! Estic totalment revolucionat. Vaig passat de rosca! Noto la sang alterada, estic testosferònic, com si m’hagués fotut psicotròpics, i sento una intensa pressió al sexe que, ràpidament, em baixa als genitals estimulant-me una enorme i plaent erecció. Aquesta sensació la tinc des que era un adolescent de cara pigada i frisava per conduir cotxes de xoc. Pujava al vehicle, esperava amb impaciència que sonés el brill anunciant el moment d’introduir la fitxa i, tot just, premia l’accelerador amb tota la força que podia fent que el meu cotxe de xoc agafés embranzida a la recerca del taujà faceciós més desprotegit. Els xocs laterals eren els meus preferits. Era com un combat on jo sempre en sortia triomfador. Veure l’esglai a la cara de les meves víctimes, no me n’amago, m’excitava fins al punt de provocar-me prolongats episodis de priapisme. Hi havia moments, ho confesso, on fins i tot em masturbava enmig de la pista, sacsejant-me-la i ejaculant una espessa botellada genital, deixant que la inèrcia del xoc esquitxés el terra lliscant de la pista d’acer embetumat amb les ombres dels llums de colors que titil·laven intermitentment. Segurament heu vist moltes pel·lícules protagonitzades per mi, vull dir que els accidents, les curses, les persecucions i les escenes de risc i d’acció més famoses i espectaculars de la majoria de pel·lícules, les he protagonitzat jo com a especialista de risc. Tinc nafres i cicatrius per tot el cos, però les camuflo amb tatuatges dels quals n’estic orgullós i satisfet. Visc al límit tots els dies. Tot és tremendament intens, tant, que després de cada seqüència, només hi ha una cosa que aconsegueix relaxar-me, la combinació gustosa i picant d’un gintònic mentre em faig una bona palla. Per cert, hi ha dies que gravo fins a 10 seqüències diferents, amb les seves 10 palles consegüents. Sovint penso que en lloc de treballar d’especialista de cine, directament m’hauria d’haver fet porno star. El problema és, potser, que després de tants anys d’exercir l’onanisme i la masturbació a dues mans, tinc el “canvi de marxes” exageradament desenvolupat. Tremendu!!!

http://nyebits.blogspot.com

THE ROAD 74 ELS PECATS D’EN CRISTÒFOL, SANT PATRÓ DELS CONDUCTORS I DE LES CONDUCTORES

La llegenda diu que Sant Cristòfol, quan ajudava al nen Jesús a creuar el riu, va notar que pesava molt, i el nen Jesús li digué que era perquè duia damunt de les espatlles el pes dels pecats del món. Doncs bé, crec que és un pecat el que està passant. Des que els cotxes han deixat de ser vehicles que circulen rodant damunt de l’asfalt, aconseguir el permís de circulació s’ha endurit d’una manera bo i impossible d’assumir. A finals del segle XXI, les grans multinacionals de l’automoció, veient el filó que tenien els vehicles elèctrics, més sostenibles, més ecològics i, aplicant totes les innovacions tecnològiques que els enginyers anaven desenvolupant, van comercialitzar l’utilitari més popular del segle XXII, el model “Chepo”, un cotxe capaç de circular elevat fins a 50 metres d’alçada, amb retropropulsors biotèrmics, combustió per energies renovables combinades, elevades mesures de seguretat passiva i sistemes de navegació controlats via satèl·lit. Però és clar, tanta tecnologia i tanta circulació aèria inundant el cel de les nostres ciutats, ha obligat a endurir les lleis i les normatives, fent que aprovar l’examen de l’autoescola esdevingui una autèntica proesa. Jo ho havia intentat en diverses ocasions, sempre sense èxit, la qual cosa em tenia absolutament desanimada. Asseure’m davant d’aquell entramat de botons, pantalles tàctils i ordinadors de bord, em posava molt neguitosa, els nervis em provocaven oclusió estomacal i, fins i tot, davant la impossibilitat de superar aquell examen, havia tingut pèrdues d’orina maculant el seient del “Chepo”, fet que provocava un somriure mel·liflu a la comissura dels llavis dels examinadors. Realment era frustrant i degradant. Per sort, una companya de feina va aconsellar-me que m’apuntés a la seva autoescola. Tenia el percentatge d’aprovats més alt de la federació, sistemes d’aprenentatge virtuals i un preu força assequible. –Ja ho veuràs, ja- em deia la meva amiga –aproves segur, tu ves-hi tranquil·la i confia en mi.- El dia de l’examen, però, no podia evitar el neguit que se’m revoltava per dintre. Sentia nàusees, la bufeta inflada i la hipertensió descontrolada, fins que vaig entrar al vehicle assignat, estacionat a la cua de “Chepos” preparats per a l’allau d’exàmens previstos aquell dia. Al seu interior hi havia l’examinador. Renoi! Mirada cristal·lina; cabells bruns, lleugerament humits, que li llepaven els polsos; mandíbula prominent, oculta rere una barba retallada de tres dies; llavis sucosos, abundants; pectoral que panteixava lleugerament sota un pullover de cotó que s’aferrava a la seva pell deixant entreveure les dureses de la musculatura del seu llombrígol treballat; cames fermes, engonal eixancarrat, desinhibit, atraient, deixant intuir uns genitals abundosos, de carnositat olorosa, farcits de càlides i fecundes cremes. Vaig quedar ullpresa per la imatge d’aquell home de proporcions gegantines que em parlava amb una veu enigmàtica, que em relaxava i em feia sentir pessigolles rere la nuca. Ignoro si fou l’instint, l’atracció rudimentària, el desig, la libido o la necessitat de superar aquell refotut examen. Però no vaig trigar ni un segon en descordar-li la bragueta i engolir el seu membre curvilini i sucós que l’allotjava entre els meus llavis notant con creixia amb rapidesa a l’interior de la meva gargamella lubricada per l’excitació. Sé que no és gaire ortodox, ho reconec, però vaig aconseguir tres coses importants per a la meva vida: aprovar l’examen, foragitar els nervis i els neguits, i assaborir els nèctars seminals més dolços i excitants, tant, que encara recordo els espasmes musculars que va provocar en la meva vulva aquella fel·lació, fins al punt que en el precís instant que rebia l’embat del seu esperma en els meus llavis balbs per la succió i l’esbatussada genital, vaig esbarriar un orgasme forjat per l’immens i sublim plaer de pecar amb aquell examinador.

http://nyebits.blogspot.com

THE ROAD 73 EL SILENCI INCONFESSABLE

Em vaig fer capellà per vocació, perquè tinc fe i crec que el meu deure és ajudar els altres. Faig missa en set parròquies diferents i tot el dia estic amunt i avall conduint d’un poble cap a un altre i sant tornem-hi. Faig baptismes, confirmacions, penitències, eucaristies, unció dels malalts, ordres sacerdotals i matrimonis. M’agrada la flaire d’encens, la flama dels ciris pasquals, la pàtina de pols que acumulen els sants de les esglésies i, sobretot, el silenci. El silenci és el bé de Déu més preuat que tenim. El silenci que, en realitat, no existeix, perquè és irreal. Silenci és escoltar les petjades damunt del marbre, és sentir la remor de la frontissa quan s’obre la porta, és olorar el frec a frec de la roba quan les dones s’agenollen al confessionari, és notar el bategar del cor a les temples quan escoltes els pecats de les feligreses, confidències que m’expliquen les parroquianes i que, sovint, m’enrojolen les galtes: dones adúlteres que busquen entre l’engonal dels seus amants sexes cràpules que les puguin satisfer; dones lascives menja xones d’altres dones; dones goludes que practiquen sexe simultani amb diversos mascles fins que assoleixen pirotècnies vaginals; dones vicioses que només gaudeixen amb backstage anals; dones entremaliades llepa tites; dones promíscues que desvariegen masturbant-se amb tota mena d’estris que hom seria capaç de creure que puguin entrar dins de les seves vagines adulterades; dones fogoses que es prostitueixen ocultant-ho als seus marits badocs; dones blasfèmiques que intenten aixecar-me la sotana per esbrinar si les seves paraules provoquen irrigació sanguínia en el meu escrot avergonyit; dones que es lliuren a la pederàstia, tremendes i vulgars, ensinistrant en l’alquímia del sexe els fills adolescents de les veïnes; dones males pècores amb bromohidrosi clitoriana que xalen fornicant amb animals domèstics; dones d’orgasmes hipnòtics i mamellam monstruós que eixoriveix la libido d’intel·lectuals escorreguts; dones que mai no duen sostenidors, que se t’asseuen a la falda, que fumen i et parlen de tu mentre enreden els seus dits d’ungles postisses entre els rínxols del pèl púbic del teu sexe; dones de mirada sorneguera i psicotròpica amb la qual et deixen ullprès i amb la targeta de crèdit a les acaballes; dones de mugrons perfectes amb els que alimenten homes catàrtics per gaudir d’aquesta inesperada i excitant emoció; dones que caminen amb moviments coitals, que surten al carrer amb l’afegitó de dos o tres botons descordats pits avall, deixant entreveure el manà de l’eucaristia mundana i terrenal. Dones pecadores. Dones, en definitiva, que trasbalsen els meus sentits i em fan sotragar les creences. Sí, em vaig fer capellà per vocació i visc el celibat com una opció, però creieu-me, en dono fe que les ganes de follar no me les treu ni Déu!

http://nyebits.blogspot.com

THE ROAD 72 AMISTANÇAT ARTIFICIAL, HOME IDEAL!

Ho havia provat amb tota mena d’homes: alts, baixos, barbuts, corpulents, pèl-rojos, atrevits, delicats, peluts, barbamecs, esprimatxats, grassonets, de ciutat i de comarques, però cap home no la deixava complaguda i, això, la mantenia en un frustrant i perenne estat d’insatisfacció. Fins que un dia, atzarosament, se’l va trobar en l’indret més insospitat, la deixalleria. Estava assegut com un bibelot a la vora d’un contenidor de recollida selectiva de plàstic. Ella va veure aquell cos maltractat, abonyegat, tenia la fesomia ortopèdica, escarromiada, el posat taciturn, embadalit, i va sentir-se fortament excitada per aquella visió desconcertant. Les proporcions d’aquell cos eren vulgarment perfectes: braços prims, pectoral endurit, estómac de torsió elàsticament articulada, engonal edulcorat, testicles esperpèntics. No s’ho va pensar pas dues vegades. S’hi apropà, li acaronà la galta escalfada pel sol i, sense més prolegòmens, l’abassegà cap a casa seva on, després de banyar-lo amb aigua tèbia i sabó neutre, l’assecà embolcallant amb la tovallola les extremitats d’aquell saltamartí que, mut, la guipava com si s’hagués begut l’enteniment. Un cop estès damunt del llit com us estaquirot, nu, net, submís, ella va empastifar-se els genitals amb crema lubricant i, immediatament va emparrar-se damunt d’aquell cos botxinejat, cardant-lo amb fogositat, a batzegades, mentre les molles del llit grinyolaven monstruosament, i deixant que les formes articulades de les seves extremitats se li ensorressin dins de la vagina, calenta, humida, assadollada, atorgant-li èxtasi i plaer, manegant-lo amb destresa, sentint com les palpitacions testosferòniques esdevenien entremaliadures vaginals, experimentant com el seu clítoris s’adheria com una ventosa als genitals erms d’aquell bergant fins que el seu cony, reblanit i encès, es va esbarriar completament, ejaculant de plaer torbament. Mai cap home no l’havia satisfeta tant, mai cap home no l’havia excitada tant, mai cap home no l’havia complaguda tant com el maniquí d’aquell dummy que havia arreplegat de la deixalleria. Era, vet-ho aquí, el concubí perfecte: li donava plaer, no rondinava, l’usava quan li abellia i sempre estava disponible per fer-la udolar amb lladrucs com una barjaula indecorosa i indecent.

http://nyebits.blogspot.com

THE ROAD 71 MERJAR FI, DELICAT, FET MÉS PER PLAURE AL PALADAR QUE PER NODRIR...

Passar la frontera havia esdevingut un acte clandestí, francament perillós, des que el govern va promulgat la llei dolça, com s’anomenava popularment. Els vehicles particulars eren escorcollats de dalt a baix, les furgonetes i altres vehicles de gran tonatge eren retinguts durant hores regirant fins i tot el darrer racó dels seus farratges, amortidors i cavitats variades on amagar, presumiblement, els productes de contraban. Els camins, ge erres i senders eren vigilats per l’exèrcit, i pertot trobaves militars, policies, agents de duanes i personal anticorrupció, pallussos, gentussa, sòmines bergants i menjapil·liles, vetllant per fer complir la llei dolça i intentar combatre la corrupció i la insubordinació de la ciutadania. Però la demanda de producte en negre era cada vegada més ferma, ningú no volia viure abstemi, ningú no volia renunciar als plaers d’aquella substància edulcorant i viciosament addictiva que el govern pretenia eradicar amb les lleis absurdes que hom no volia complir, per combatre aquella substància altament ensucrada i carbohidratada. Per això, veient el potencial i el negoci, sabent que possiblement era un disbarat, cosa que se li en refotia, ella va decidir fer-se traficant clandestina. Era evident que només hi havia una cosa que podia fer, usar la seva vagina per camuflar el contraban. Era l’únic lloc on, probablement, mai no hi mirarien. I tal dit, tal fet! Aquell dia, tremendament encaparrada i decidida a passar la frontera sense ser descoberta, va començar a embolcallar els productes amb film plàstic de cuina i, un rere l’altre, va començar a introduir-se dins la vagina tot el material: una bossa de caramels de maduixa, llaminadures ensucrades, bossetes de pols pica-pica, núvols de nata, bombons de xocolata, mató de monja, xiclets, gelatines, piruletes, toffees i tota mena de productes dolços que el govern havia prohibit per prevenir la creixent obesitat de la població. Bo i no podia ni caminar, notava el seu cony ple, farcit, carregat de llaminadures de tot tipus. Allò l’excitava. Saber que feia una malvestat la feia sentir vulgar, però li agradava. Dur aquell farciment a la vagina li provocava suor i palpitacions, com si patís la xurria de la riba del mar, sentia fogositat, contraccions i un batibull vaginal incontrolable, gairebé millor que l’última vegada que havia fornicat, fins al punt que mentre passava la frontera, una allau de palpitacions feromòniques van alterar la capacitat de subjecció dels muscles del seu cony i del clítoris, que va començar a contraure’s i a inflar-se, i del qual, com si fos un esclat de focs d’artifici, va començar a brollar una doll de caramels, bombons i llaminadures que regalimaven engonal avall, omplint d’ungüents vaginals l’estupefacta mirada dels agents de duanes, colla d’estaquirots, que no podien creure la gran quantitat de caramels, confits, pega dolces, llamins, gormanderies i llepolies que excel·lien dels genitals d’aquella dona execrada que no parava de gemegar dolçament.

http://nyebits.blogspot.com

THE ROAD 70 PETROL STATION SHORE

Els divendres la gasolina és més cara. Us ho asseguro. Ho sé del cert, perquè jo treballo en una gasolinera. Sempre hi he volgut treballar. Quan era menuda m’agradava acompanyar el pare quan feia gasolina amb el Seat 124. Jo, asseguda al seient del darrere, abaixava el vidre de la finestra i deixava que l’olor embriagant del carburant m’edulcorés els sentits. Treballar aquí em fa sentir com la dona que arriba del futur a l’anunci de Neutrex. Porto una granota que brilla, de color reflex blue, que sempre duc mig desbotonada, perquè m’agrada lluir les meves voluptuositats, i em passejo entre els clients que em miren amb ganes d’arrencar-me-la mentre m’airejo la cabellera oxigenada i somric estrafetament. Fer el torn de nit és una mica pesat, la veritat sigui dita, però sempre trobo la manera de distreure’m. L’altre divendres, sense anar més lluny, tot i que els sortidors són self service, vaig ajudar un senyor que semblava que no tenia massa clar com funcionava la màquina. En fer-ho, sense voler, vaig entortolligar-me les cames amb la mànega de la súper i, quan estava introduint el carburant dins del dipòsit del seu vehicle, vaig notar com el flux de combustible circulava per l’interior del tub negre, fent-me pessigolles a l’engonal i al cul. Aquella va ser una sensació nova i tremendament excitant. Passada la mitjanit, el so dels grills al voral de la carretera és l’únic soroll que m’acompanya. És tan avorrit que a vegades tinc ganes de fer un disbarat. Aquell divendres, encaparrada fins a l’obsessió amb la sensació del gustet de la mànega entre les cuixes, sense pensar-m’ho dues vegades, vaig deixar la caixa, vaig sortir a l’esplanada i vaig apropar-me fins al sortidor número 1. Vaig agafar el mànec del dispensador i vaig començar a fregar-me amb ell les natges i la zona púbica. Estava tan excitada que de seguida vaig notar les segregacions vaginals i, llavors, vaig abaixar-me la cremallera davantera de la granota reflex blue introduint-me el broquet del sortidor entre les calcetes. La sensació inicial de fredor humida de l’acer inoxidable va esdevenir de seguida una agradable escalforeta a l’entrecuix, tant, que el meu clítoris es va inflar com un carquinyoli acabat de sortir del forn. Aleshores, vaig introduir-me lentament el broquet del sortidor dins de la vulva notant la duresa de l’acer que se’m clavava ben endins, fregant-me amb moviments de vaivé circulars, i encenent la meva xona com una mala cosa mentre premia intermitentment el gatell. Però jo no en tenia prou. Vaig agafar la mànega de la gasolina dièsel, la dièsel plus i la súper plus i, una rere l’altra, vaig anar introduint-me-les ben endins, simultàniament, comprovant amb sorpresa les capacitats elàstiques de la meva vagina calenta, agradablement adolorida i lubricada per la irrigació de les segregacions i espasmes vaginals que aquells quatre consoladors d’acer em provocaven, barrejant els meus sucs amb greixos i gotetes de carburant que sempre queden suspeses a la punta cromada dels sortidors. Bé, ara ja sabeu perquè la gasolina és més cara els divendres.

http://nyebits.blogspot.com

THE ROAD 69 “CUM CLAVIS” HABEMUS PAPAM, PAPIM, PAPUM!!!

En Giovanni era el fill primogènit de la família Gamarelli, l’hereu del negoci familiar que durant segles havia confeccionat la roba dels papes i dels cardenals. Coneixia Ciutat del Vaticà com el palmell de la seva mà, coneixia tots els racons de la basílica de Sant Pere millor que els centenars de clergues i religiosos que vivien al Palau Apostòlic. Però malgrat això, ell mai no havia conegut un papa el mateix dia de la fumata blanca. Acabaven de celebrar un dels conclaves més breus de la història del col·legi cardenalici, 24 hores de fumates negres, 24 hores de llargues esperes i especulacions al voltant de la identitat del nou papa, fins al punt que el recentment escollit pontífex havia rebut amenaces contra la seva integritat, perquè era considerat massa progressista, les seves idees eren massa liberals per la supremacia de l’església catòlica. I aquell, sense saber-ho, era el motiu de la seva presència al Vaticà. En Giovanni s’estava esperant, expectant, sota els frescos de la capella sixtina que romania tancada als visitats i turistes durant el conclave, prudent, ansiós, neguitós, fins que les portes s’obriren tot i grinyolant. Llavors, va entrar el camarlenc seguit de l’encara cardenal, el qual seria entronat en breu nou papa, acompanyat del seu seguici de cardenals i religiosos. El nou sobirà encara duia la mitra i la casulla vermella, d’aquell vermell color se sang i de foc, el vermell dels màrtirs, que ressaltava damunt de la blancor de l’alba de cotó que s’arrossegava pel marbre del terra de la capella sixtina. Llavors, redimonis! De seguida va veure la semblança: el que estava destinat a ser el nou pontífex, tenia una aparença física enlluernadorament increïble amb ell. El cardenal, amb un gest de comandament, va ordenar al seu seguici que en Giovanni es despullés, fet que en Giovanni va trobar ben rar, però què havia de fer? Aquell home era el sant pare, i va accedir a les seva estranya petició desempallegant-se de la roba amb la quan s’havia engiponat aquell dia, fins que va quedar completament nu. El cardenal va agafar el bàcul i s’hi va apropar tot i observant amb interès el cos despullat d’en Giovanni. Va encercolar-lo. Va observar-lo, va resseguir totes i cadascuna de les parts del seu cos, va palpar-li les natges, va tocar-li la pell de llombrígol i el contacte dels seus dits sedosos el va fer estremir. Amb la mirava àvida de desig, amb una espurna de lascívia i certa salivació abundosa a la comissura dels llavis, buscava restes de tatuatges a la pell i altres característiques que el diferenciessin com un escarriat, però en Giovanni, que tenia una sensació mundava i divina ensems, era un italià dels de tota la vida, elegant, altiu, de pell colrada i mirada profunda, era un home ben plantat, sexy, fins i tot, de cabells ben clenxinats, un pèl grisencs, però que li atorgaven un atractiu físic innegable. El nou papa va posar-li la mà a l’estómac sense turpituds, entortolligant-li els dits entre el pèl púbic, subjectant-li tot seguit el farcell dels testicles que li penjaven abrandats i càlids, fent alçaprem amb ells, introduint-li la mà a l’engonal, remenant a la zona erma entre els testicles i l’anus fins que en Giovanni, esborronat, va notar com una llambregada genital que bo i el va excitar malgrat la presència de tots aquells clergues abillats amb vestits d’aquell vermell iridiscent i que l’encercolaven per tot. Llavors, accedí a la petició del servei secret del Vaticà, el qual, per preservar la seguretat i la integritat física del nou papa, havia sol·licitat un doble que pogués sortir al carrer per mesclar-se entre els fidels que l’esperaven a la Plaça de Sant Marc, algú per fer el seu recorregut camuflat dins del Papamòbil, fent-se passar pel nou pontífex. En Giovanni era, sens dubte, el candidat ideal, el seu doble perfecte. No hi adduïa pas cap problema ni malvestat. A més, quin italià catòlic, apostòlic i romà no havia pensat mai en ser el papa per un dia?

http://nyebits.blogspot.com

THE ROAD 68 ESCAMPAR LA BOIRA

Un estrany i misteriós fenomen s’originava de matinada a l’interior de l’aparcament. Ningú no sabia quina era la causa, ni com desapareixia, però cada nit, com per art d’encanteri, una boira espessa i sinuosament fètida, inundava la primera planta d’aquell aparcament subterrani. La boira era tan densa que quan els vehicles accedien al recinte per la baixada, havien d’obrir els fars ulls de gat i ni així podien veure els indicadors verds i vermells de places lliures. Estranyament, també, aquell esdeveniment atreia moltes dones, d’una banda encuriosides davant d’aquell misteri, però de l’altra, alterant el seu estat de consciència fent-les tremendament promiscues. La flaire d’aquella boira tenia alguna cosa que revolucionava les feromones de la majoria de femelles, fent que reaccionessin davant d’aquell fet inexplicable, alliberant kairomones d’agregació que feia que se sentissin sexys, humides i seduïdes quan aquella boira les embolcallava i penetrava pels seus orificis nassals omplint-les de frenesí, sentint la mescla bigarrada de naftalina i humitat rància de l’aparcament. Transcorreguts uns minuts, la boira començava a dissoldre’s amb la mateixa rapidesa en què s’havia format, dissipant qualsevol pista que conduís al seu origen. Casualment aquell dia, quan vaig anar a recollir el meu vehicle, la màquina de cobrament automàtica va fallar i em vaig veure obligat a dirigir-me a la finestreta d’atenció al client. Eren, potser, quarts de quatre de la matinada. Podia sentir a la pell la humitat de les parets de formigó. Els fluorescents, que feien pampallugues, es reflectien a la pintura antilliscant del terra i una forta fetor de tub d’escapament em va fer venir arcades. Vaig veure l’encarregat del torn de nit estintolat dins de la peixera de vidre i parets encrostonades, camuflat per la penombra, mirant amb desinterès els monitors del circuit tancat de televisió. Concentrat en el que feia i aliè a la meva presència, vaig poder veure que, sense subterfugis, amb una mà sostenia un còmic eròtic, rebregat i esquitxat amb esperma ressec, mentre que amb l’altra mà es masturbava sense miraments. Vaig quedar-me immòbil, sense saber com reaccionar. Ell anava sacsejant la seva titola llargaruda i nerviüda entre bleixos i balbuceigs que aquell acte execrat li provocava, fent que el seu escrot, arrugat i vermellós, li rebotés amb virulència contra la sivella dels pantalons que s’havia arregussat fins als genolls. Llavors, el noi va arribar a l’èxtasi masturbatori disparant una espectacular, espessa, fecunda, eloqüent i levitant ejaculació que, en combinació amb la humitat de l’aparcament i el monòxid de carboni que pul·lulava en l’ambient, va provocar una estranya reacció química, disgregant-se i expandint-se formant una boira espessa i fètida, com un plugim diminut que en pocs segons ho va inundar tot. Vet aquí el punyeter misteri. Evidentment, no vaig fer cap altra cosa que escampar la boira i tocar el dos.

http://nyebits.blogspot.com 

THE ROAD 67 MENJA A LA CAMARGA I ESPIA COM PUGUIS!!!

Sovint el reclamaven per recollir clients que sortien d’aquell restaurant, un dels més reconeguts de la ciutat. Fer el taxi era la seva passió, però és clar, tampoc no s’hi guanyava tan bé la vida. Per això, quan va tenir l’oportunitat, no s’ho va pensar dues vegades. De seguida va reconèixer els polítics que deglutien amb avidesa suculents àpats en aquell selecte local de taules rodones i tovalles de lli blanc. Veure’ls cada dia a les notícies era quelcom habitual. El que no ho era tant fou aprendre a reconèixer rics empresaris, sempre abillats amb els seus vestits cars; agents del servei nacional d’intel·ligència, que ocultaven la seva identitat rere d’ulleres fosques i cabells clenxinats; rosses xona figues amistançades de presidents, consellers i ex tresorers merdosos que exhibien les seves joies autèntiques de la mateixa manera que exhibien les misèries dels seus llavis siliconats i de les seves pitreres implantades i pneumàtiques; representants de la Cambra Baixa i del Govern, que usaven els seus privilegis per botxinejar advocats corruptes i amants tafaneres que viatjaven per les duanes amb motxilles farcides de diners corromputs. El taxista va aprendre a observar, a escoltar i a callar, i gràcies a les habilitats adquirides, gairebé sense voler-ho, es convertí en el confident de mil espectacles esperpèntics que, d’entrada, hom no atribuiria mai a la condició humana: pel seu taxi van passar sobres ocults farcits de milions de diners negres provinents de paradisos fiscals; quitances prorratejades estintolades en comptabilitats manuscrites; centenars de milers de gravacions il·legals fetes amb càmeres ocultes; fotografies d’stars system en actitud d’embriaguesa, fent aflorar els instints més irracionals; reconeguts i famosos, homes i dones deixant-se introduir tot tipus d’enginys eròtics per totes i cadascuna de les cavitats del seus cossos eixamplats; fills de polítics admirats que comercialitzaven amb la premsa sensacionalista les indiscrecions més ocultes dels seus progenitors... Corrupció era el mot que pul·lulava en el selecte ambient d’aquell restaurant. Per això, aquell dia, quan va arribar a casa esllenegat de fer el taxi pels carrers humits de la seva ciutat, i després de trobar la maleta oblidada d’algun Bàrcenas de torn, veient amb perplexitat les fotografies, els documents, els llistats de divises negres i les gravacions amb càmera oculta que contenia, després de gratar-se la barba uns segons, no s’ho va pensar dos cops. Es dirigí al diari de més audiència del país tot i oferint aquella suculenta informació classificada. Ser taxista era la seva passió, potser era la seva vocació, però què havia de fer, si no, davant d’aquella tessitura? Tirar de la manta, mostrar les draperies brutes dels poderosos, fer xivarri i que comencés el show. Això sí, amb els diners que van pagar-li per l’exclusiva, va obrir una agència d’espionatge anomenada “Mètode3”.

http://nyebits.blogspot.com

THE ROAD 66 A LA BATALLA DE LA MERENGA

No hi va haver temps de reacció. El vehicle, que circulava a gran velocitat, es va encastar contra l’aparador de la joieria provocant un gran terrabastall, una enorme trencadissa de vidres i l’esglai dels vianants i dependents de l’establiment que no acabaven d’entendre el que presenciaven. El cotxe havia penetrat per l’aparador, adherint-se als mostradors que exposaven amb orgull aigua marines, topazis, ametistes, turqueses, gemmes i diamants. L’encarregat estava glaçat, balbucejant per l’ensurt d’aquella dramàtica irrupció. De sobte, va notar certa coïssor als ulls i alguna cosa calenta i llefiscosa que li rossolava cara avall, molt lentament i, creient-se que era sang, s’apropà els dits tremolosos a la galta per mirar-se’ls tot seguit sense entendre què era aquell líquid apegalós i translúcid que els embetumava. Dins del cotxe, entre esbufecs i udols, un noi i una noia intentaven eixir del compartiment, però les portes s’havien blocat, el brill del clàxon sonava intermitentment i el parabrises s’havia esmicolat amb l’impacte. Moments abans, alegres i distesos, tornaven de la guerra de la merenga del carnaval de Vilanova. Era una tradició que no es volien perdre mai. Empastifar-se de merenga, llençar-se-la sense miraments, riure i passar una bona estona transgredint els convencionalismes, era quelcom que els excitava enormement. Per això, quan la noia va veure que el noi tenia restes de merenga al clatell, va notar una gran irrigació sanguínia a l’entrecuix i va sentir-se impel·lida a tirar-s’hi al damunt, molt lentament, jugant estrafolàriament amb la llengua mentre el noi conduïa embriagat per la fogositat. Va començar a rellepar-li la merenga, passant-li la punta de la llengua pel lòbul de l’oïda, pel clatell, pel mentó, pel pectoral, desbotonant-li la camisa fins al melic, descordant-li la bragueta, fent-lo estremir amb excitants maleses als genitals, tous i escalfats sota el volant, introduint-se a la boca el seu fal·lus que, endurit com l’ambre, palpitava dins del ganyot de la noia que xuclava i llepava i succionava i sacsejava amb malvestat i frenesia aquell sexe emmerengat, fins que el noi no va poder retenir-ho més, deixant excel·lir tot el seu semen mentre premia l’accelerador fins al fons, encegat pel frenesí d’aquella eròtica blasfèmia carnavalesca, sense poder evitar el xoc exactament en el mateix instant en què ejaculava un llarg, sucós, abundant i fecund batibull espermatozoidic, empastifant la cara estupefacta del dependent de la joieria que es mirava l’esperma dels seus dits com un oòcit madur.

http://nyebits.blogspot.com

THE ROAD 65 LA IMPUTACIÓ, EL FRENESÍ I EL XUCUXUCU !!!

Suava com un porc, però és clar, dur 22 milions d’euros en un maletí no és pas una activitat massa quotidiana i l’amoïnava que l’enxampessin. Per sort, tenia credencials diplomàtiques i per això viatjava passant els controls de duanes sense cap mena d’entrebanc. Ser ambaixador per desídia, polític per corrupció i tresorer coquí del partit que governa per voluntat garrepa, li atorgava certes garanties d’immunitat institucional. Quan va arribar a la sucursal del banc de Suïssa, el gerent en persona, abillat amb el seu vestit de coll italià i estil galeries Gürtel, l’esperava a la porta per rebre’l amb la mirada titil·lant i fregant-se les mans ansiosament. Ell va sentir-se afalagat, important, fogós, estrafolari, arrogant, promiscu, excitat per l’eròtica del poder i dels diners, i va deixar-se conduir pels viaranys de passadissos de marbre de travertí i parets d’acer cromat entapissades amb obres pictòriques i escultures de dubtosa qualitat, però que segurament eren molt cares i molt cotitzades pels marxants d’art més reconeguts. Poques vegades el banc tractava amb tanta eloqüència un client, però l’ocasió s’ho mereixia, per tant, després de col·locar els dipòsits en els comptes secrets i revisar les inversions clandestines que el partit del govern mantenia en tots i cadascun dels paradisos fiscals, el gerent del banc suís va oferir-li una copa de xampany francès (és clar) per rubricar l’operació bancària lliure d’impostos i de qualsevol esclavatge financer. Una copa va dur a una altra i aquesta altra venia acompanyada d’exquisit caviar d’Azerbaiyán, que venia servit d’una hostessa de llarga cabellera rossa i pits pneumàtics que, sense saber com, van acabar acollint-lo. Potser fou les pessigolles de l’escumós, l’embriaguesa de les divises o, potser, l’eròtica prima de risc, però l’ambaixador tresorer corrupte va deixar-se seduir pel frenesí i el xucuxucu dels plaers d’aquella casa de barrets anomenada banc, situat en aquell paradís mal anomenat fiscal, per gratificar els diners mal anomenats negres, perquè de negre no en tenien res, més aviat eren violacis com el color del mugrons de l’hostessa que el polític rellepava goludament mentre comptava els milions que havia estafat als ciutadans carallots que, aliens al batibull genital provocat per aquelles opaques operacions bancàries, es manifestaven a la plaça del centre de la capital per demanar transparència i responsabilitat, sense prendre consciència del fet que els imputats usen els diners públics amb malvestat i de manera immoral.

http://nyebits.blogspot.com

THE ROAD 64 DE DEBÒ QUE NO HE PERDUT LA XAVETA, LA MEVA IL·LUSIÓ ERA SER PUTA.

De cop, una forta explosió va fer trontollar els vidres. Fou un so eixordador, estrident, terrorífic. Totes les noies van deixar de fer la seva activitat i van mirar per les finestres de les seves cel·les observant, perplexes, xafarotes, com les restes del vehicle que havia explosionat, cremaven pertot. L’esplanada del Paradise de seguida es va omplir d’unitats de la policia, bombers i forces de seguretat mentre esperaven l’ambulància. Per desgràcia meva ningú no s’havia ferit. Les primeres hipòtesis apuntaven a una revenja, és clar que l’alcaldessa del municipi ja havia alertat dels inconvenients d’instal·lar el bordell més gran d’Europa allí. La proximitat amb la frontera era ideal perquè les màfies russes, bielorusses, colombianes, xineses, napolitanes, albaneses i l’escòria mexicana usessin el prostíbul per al tràfic d’armes, de haixix i altres narcòtics. La presència de les meuques era, només, un aparador, un camuflatge, un amagatall que, a més, resultava enormement rendible per als seus interessos. Van trigar set setmanes en entrevistar les mil barjaules, gatamaules, meretrius, barraganes, donotes, truges i trujasses, putarrots, marranes mindundis, xominos escalfabraguetes, buscones, putots, concubines, folla fembres, bagasses, xurrimandusques, lewinskis menjatites, llepacigales i ensumapixums del Paradise que, juntament amb els seus clients, homes de negocis potiners engiponats dins de vestits de tergal barat, camioners pollosos, rufians taciturns, murris peta-culs i viciosos pixacurtes rodatavernes de tota mena, omplien les habitacions en el moment de la deflagració. Beneits!!! No, no m’he begut pas l’enteniment, ni tampoc no he perdut la xaveta! Romanços! Jo només vaig posar el cotxe bomba, perquè em sentia traïda, rebutjada, apartada. La il·lusió de la meva vida era ser puta, i si no ho podia ser al Paradise, ningú més no ho seria. Recony!

http://nyebits.blogspot.com