THE ROAD 15 LA DARRERA AMPOLLA D’ÈXTASIS

La verema havia començat i tot feia olor de fruita dolça. L’enòleg havia demanat acompanyar els pagesos per comprovar la temperatura del raïm i ara tornaven plegats, carregats al remolc del tractor, enmig de paisatges pintats de pàmpols verds i daurats, travessant senders polsegosos. Ella va fixar-se en el bony boterut de l’entrecuix de l’enòleg de cos ben iodat que, assegut enfront, intentava no perdre l’equilibri entre els sotracs del tractor mentre ullava el perfil de la noia que, descalça, s’havia arregussat la faldilla per damunt dels genolls, tot i que ell només tenia ulls per aquells pits refrescants que saltironaven amb la gràcia que només tenen les dones de debò, permetent que s’escolessin les aromes del seu escot, deixant entreveure’ls ferms, de pell colrada, de mugrons petits i rosats sacsejats cap amunt, fins que la cinta de la samarreta va rossolar-li espatlla avall, desnuant-li la pitrera. Les seves mirades es van creuar sense saber on posar-se i el seu cor va començar a bombar la sang amb virulència i excitació a les temples. Mentre desrapaven el raïm, just abans de fer el most, la pagesa i l’enòleg van trobar un moment de solitud en la penombra del celler per inventar un bes llarg i gustós que els va fer fermentar les entranyes com ho feien els llevats, transformat la seva salivera en sucres dolços i el seu senderi en alcohols carbònics pel desig i l’atracció ferotge que experimentaven. Sense adonar-se’n, en aquell instant de trasbals de la libido i el desig sexual, van caure dins del most, mesclant els seus cossos nus amb les pells i llavors de la brisa que deixava el suc de raïm, xuclant-se mútuament, mossegant-se, penetrant-se en un estrany i plaent idil·li dels seus sexes que no paraven d’adollar nèctars, maridant els seus cossos embetumats de tanins granes i olors de vi acabat de xafar, assaborint aquell instant, embessonats, sentint la grandesa del seus sexes explotar, deixant excel·lir les impureses i pòsits del seus interiors escorreguts i embriagats. Diuen que el vi d’aquella anyada tenia un sabor especial, gust de vainilla i maduixots, aromes de fusta de cirerer i alfàbrega, una lleugera nota d’acidesa a la gola i regust de mar. Diuen que quan algú el tastava, sentint la textura del seu cos tenyit de robí a la gargamella, de seguida notava unes ganes irreprimibles de sexe, palpitacions, pessigolles als genitals i una incipient i incontrolable excitació. Diuen que fou tanta la fama d’aquell vi envellit durant 24 mesos en barriques de roure francès que actors, prínceps, famosos cuiners, músics, col·leccionistes i artistes d’arreu el preferien a les dosis de la seves drogues habituals, fins el punt que es va generar una histèria col·lectiva quan el celler va fer públic que s’havia esgotat l’anyada del vi anomenat Èxtasis, convertint-se en una llegenda, allò del què tothom en parlava i es delia per posseir. El que no diuen és que va quedar tan sols una única ampolla, un miratge que ha estat el secret més ben sigil·lat de la Mediterrània, una única i última oportunitat de gaudir els plaers incombustibles d’aquell caldo forjat en el fornal del Deu Dionís. Guarda’m el secret, doncs el que ningú no sap és que jo tinc aquesta darrera ampolla de vi. T’abelleix compartir-la amb mi?

THE ROAD 14 MEUBLÉ CYCLING

És inevitable! A l’estiu apareixen per les carreteres, envaint vorals, pertorbant la placidesa dels carrers rurals i tallant accessos a ports de muntanya. Sovint congrien munions de gent que admiren el seu esforç i es delecten al seu pas bel·ligerant dins del paisatge: sofrages endurides com l’argent, natges musculoses, pectorals esvelts i braços que enlluernen les mirades alienes. Excita admirar aquells cossos masculins, lleugers, atraients, suats, lluitant, esllenegant-se damunt l’asfalt abrusador per assolir la glòria, servant com es mullen amb ampolles d’aigua que es llencen per damunt, permetent que la humitat xopi els seus mallots que es tornen translúcids per deixar veure la perfecció dels seus bíceps amainats. L’escamot s’estira i arronsa com la pell d’un acordió. Sempre hi ha algú que s’escapoleix en solitari i, llavors, els altres l’empaiten fins que li donen cacera abans d’arribar a la meta. Il·lusoris flaixos, trofeu, flors i entrevistes, donen peu al moment que tots ells frisen per gaudir, l’instant pel quan van fer-se ciclistes professionals: la dutxa, el descans i el consegüent massatge prescriptiu al final de cada etapa. Estirats bocaterrosa, embadocats sense moure’s, amb un petit cobertor de cotó cobrint-los les natges, s’aixopluguen en la son mentre les mans proxenetes de la massatgista apliquen una suau pressió, resseguint braços, espatlles, ronyons, cames, garrons, fent-los sentir un plaer que d’inici és dolç i que de cop es torna urgent i llefiscós. Els olis essencials que flairen a lavanda i els ensinistrats moviments del massatge, inevitablement duen els ciclistes cap a un estat de contorbació escrotal. La noia suggereix que es posin panxa enlaire i ells obeeixen. Ara aplica un aiguabarreig de fregues a les cames, als genolls, a l’entrecuix. Inevitablement rossola els seus sexes flonjos, calents, mentre els ciclistes, amb la mirada closa, es deixen endur pels viaranys del desig i la inquietud interior. La noia, succedani de vici solitari, és entremaliada i, mentre aplica olis essencials, els fregoteja i els unta amb cremes regeneradores en un reguitzell de carícies manuals. I ja els té a punt, les explicacions són endebades: relaxats, descansats, seduïts, embotornats pels massatges de la noia que s’ha quedat nua, deixant que les mirades dels campions devorin els seus pits tendres, fent trontollar els seus escrots ardents, erigint les titoles vacil·lants, obrint les portes al ritual del gang bang tot i iniciant l’orgia final d’etapa per alliberar la tensió de la cursa, masturbant-se tots junts, en cercle, entre grotescos esbufecs, movent ampul·losament el braç dret fins que esquitxen barroerament els pits de la noia amb l’assortiment de líquids dels seus flascons genitals, que llustregen daurats i diàfans rossolant-li pell avall. Glòria? Fama? Èxit? No sigueu pallussos. Vet aquí el salconduit que els va esperonar a fer-se ciclistes.

THE ROAD 13 EL PAIO QUE XALAVA AMB UNA SÍNDRIA

Feia dies que estava obsessionat amb les síndries que transportava amb el seu tràiler. Les havia de dur fins al sud d’Itàlia i el trajecte s’estava fent llarg, molt llarg. Ell sabia que no podia passar més nits sense activitat eroticofestiva, no era natural, ell havia de fornicar com a mínim un cop al dia. Durant els trajectes llargs, fora de les rutes de cruising clandestí i bordells de carretera poc recomanats, succedanis habituals del sexe brut i còmode amb la seva dona, començava a estar fart de masturbacions nocturnes a les àrees de descans de les malfactores i solitàries carreteres. De sobte, va pensar que havia de provar-ho. I perquè no? Decidit, havent estacionat el tràiler en una esplanada desèrtica rural, lluny de mirades furtives i indesitjables, obrí les portes posteriors del camió contenidor flairant les aromes dolces i refrescants de les dues tones de síndries que duia emmagatzemades. La gèlida càmera refrigerant el va eixorivir. Amb la navalla heretada de l’avi va fer-li una atrèsia circular a la síndria que va veure més ufanosa i disposada a cedir a les seves anfractuositats lascives experimentals. La primera sensació fou de fredor esparracada i humida, però de seguida va trobar-s’hi bé penetrant aquella fruita sucosa amb el seu gland endurit i assedegat, notant els regalims enganxosos del seu suc rossolar-li avall per les cames peludes amb les batzegades dels seus malucs d’orangutan contra la submisa síndria, embetumant els pantalons escorreguts fins els turmells amb els nèctars apegalosos que brollaven del seu interior, subjectant amb les mans balbes, aquella fruita madura, sodomitzada, experimentant un plaer nou, immund, barroer, bandejat i fètid, però que no el va dissuadir de practicar-ho cada vegada que ho va necessitar, fent-li el seu trajecte fins a Itàlia, una mica més plaent i refrescant.

THE ROAD 12 A FOLSOM STREET, SI US PLAU

No vaig veure una dona. El que vaig veure foren un parell de mamelles i vaig aturar el taxi perquè pugés, com és natural. -A Folsom Street, si us plau- digué aquell tros de dona que semblava extreta d’una pel·lícula de Fassbinder. Per inèrcia, vaig introduir les dades al navegador, tot i que aquella tarda era ja la tercera carrera que feia fins a aquest carrer de San Francisco. Però tant se’m refeia, la veritat sigui dita, i més observant el cos d’aquella paia. Recollons! Vaig conduir tot el trajecte excitat com un semental en zel. Duia sabates de xarol negres amb uns tacons de punxa impossibles; mitges de reixa que deixaven entreveure unes cames fermes, atractives i la lliga de cuir negre que lluïa sota una minifaldilla tipus Rock and Hot, ajustada fins a tal extrem que amb els genolls creuats gairebé se li podia veure la zona genital, entre ombres suggerents i carns balbes i oloroses; abillada amb un bustier de làtex negre molt cenyit abraçant-li els pits just per sota dels mugrons que intentaven fugir de l’opressió d’aquella cotilla i que no donaven treva a la meva imaginació, eren grans, suaus, turgents, sensuals, fetitxistes, deixant-li les espatlles i braços despullats i llestos per a qualsevol acte bondage; guants de vinil fosc brillant i arrepapats als dits; collaret de pell amb incrustacions metàl·liques i una sivella que li estrenyia excessivament la nuca; llavis vermells, intensos, d’aquells que et mosseguen quan els tens a prop; ulls blaus emmarcats per una ombra violàcia i cabellera atzabeja que li llepava l’esquena blanca. San Francisco, com la majoria de ciutats de Califòrnia, té moltes virtuts, però hi ha carrers de traçat tan sinuós i malparit que si condueixes el taxi ullant d’esquitllentes el retrovisor per guipar-li els pits a una clienta, tens moltes possibilitats d’estampar-te contra un fanal, i això fou el que va estar a punt d’ocórrer en diverses ocasions. Per sort, malgrat tantes distraccions, vam arribar a la Leather Pride Week. La paia va abonar-me la carrera i eixí del taxi mentre jo deglutia el seu cos amb la mirada bruta i malaltissa fins que, inesperadament, va saludar una altra paia que esperava entre la munió, abillada amb un vestit de pantalons de làtex tan ajustat que se li marcava el clítoris al bell mig de l’entrecuix. Veure abarbar els pírcings de les seves llengües en aquell òscul sorgit del món lesbicounderground, va trempar-me de tal manera que em fou literalment impossible conduir el taxi fins mitja hora més tard, quedant-me assegut al volant com un estaquirot, enmig de Folsom Street, encaparrat en ser el cuir que llepava els cossos d’aquelles dues paies, mentre una punyent i molesta coïssor m’abrusava l’escrot.

THE ROAD 11 INTRIGUES PÚBIQUES ALS WÀTERS DE L’ÀREA DE SERVEI

ARA: No sé prou bé com he acabat en aquesta tessitura marranota i coxina, però m’agrada. Som als lavabos de l’àrea de servei de Calahorra. -C’est affreux, ja perds la tête-, diu ella, estintolada contra la paret enrajolada, amb les mans a la meva nuca i les cames encercolant-me la cintura, gemega com una truja mentre li arrenco els sostenidors i li entaforo els morros ensalivats a les mamelles meloses i, entre bleixos de plaer, li llepo el mugrons endurits, que tenen gust de mel i de magnòlia, a l’hora que li profano el seu cony amb repetides i virtuoses sotragades virulentes, notant els collons calents rebotar contra la seva vulva humida i llefiscosa.

FA DUES HORES: He tornat a topar amb ella. Bo i delejava trobar-me-la. Feia cua a la zona se servei de la cafeteria amb la safata entre les mans quan ella ha aparegut pel darrere, fregotejant els seu pitram francès contra mi, amb l’excusa d’agafar un dels donuts que reposaven, suculents i maliciosos, enmig dels entrepans de pernil i els plats combinats de l’àrea de servei dels Monegros. De seguida que he notat els seus mugrons intentant foradar-me la camisa, una incipient contractura genital s’ha apoderat del meu entrecuix, incitat per la bromohidrosi estranyament agradable i seductora del seu sexe de dominatriu fornicadora. Ella m’ha tornat a guipar de reüll i el seu alè, mescla de tarongina i pastís de maduixa, m’ha hipnotitzat i corromput la libido de mascle perennement trempat.

FA QUATRE HORES. He decidit aturar-me a l’àrea de servei de Lleida, perquè diuen que cal estirar les cames cada dues hores i per hidratar-se. Al mateix temps, posaré gasolina aprofitant l’avinentesa. -Redimonis! Collons! Quina tia!- Acabo de veure-la sota la marquesina de l’estació de servei i el cor se m’ha exaltat, palpitacions accelerades, hiperestèsies, espasmes testiculars i congestió escrotal. Observar com omple el dipòsit del seu vehicle m’està excitant d’una forma jaculatòria: pren la mànega amb fermesa, introduint-la amb destresa a l’orifici del dipòsit, amb un cop de testa envola la seva llarga, melosa i sensual cabellera de rossa afrancesada mentre els pits, pàtria de mascles corromputs, se li remouen sota la samarreta que els oprimeix. De sobte, m’adono que s’adona que l’estic sotjant com un pallús babau amb ganes de cardar-la. Em somriu amb malícia, obrint una espurna d’esperança i jo em quedo palplantat com un estaquirot galifardeu. Però és clar, aquesta mena de conjectures i intrigues púbiques entre dos desconeguts només passen a les pel·lícules, oi?

THE ROAD 10 ROCK AND ROLL ALL NIGHT

Fa anys, quan era una adolescent revolucionada pels estrògens, vaig decidir passar un estiu als Estats Units acompanyada d’una amiga. Acabava de llegir els Ponts de Madison, de Robert J. Waller, i estava completament enlluernada pel romanticisme d’aquella petita novel·la protagonitzada per la Francesca i el Robert Kincaid, delint-me per viure una experiència similar. Havíem viatjat en auto-stop pels extensos paisatges nord-americans fins arribà a l’estat d’Iowa. Llavors, vam topar amb una realitat pertorbadora. El sol, abrusador, ens obnubilava la mirada. La línia de l’horitzó, semblava un mar fumejant, fonent-se amb un cel brunzent que ens enlluernava enmig dels camps de soja i etanol. Gotes de suor ens rossolaven cos avall humitejant, amb aquella sensació llefiscosa i apegalosa, el nostre clatell, els pits calents i els malucs que bullien sota la roba. Ens trobàvem al bell mig del Comtat de Madison, molt a prop d’un dels ponts que tantes vegades m’havia imaginat llegint la novel·la, a la vora d’una carretera interestatal que dibuixava una línia infinita en el paisatge i que es perdia més enllà d’on s’allargava la mirada. De sobte, el so d’un motor va trencar l’afuada del silenci lacerat que ens embolcallava. De seguida va aparèixer un tràiler de sis rodes, llampant, customitzat amb pintures en blanc i negre, al·legòriques d’imatges musicals, al voltant d’unes enormes lletres negres on s’hi podia llegir “Hot In The Share”. No podia pas ser! Era impossible! El grup de hard rock THE KISS estava de gira amb el seu espectacle i creuaven els estats de Minnesota, Nebraska i Dakota del Sud, quan van topar-se amb un parell de turistes adolescents amb cara d’estar desesperadament perdudes enmig del desert. Veure’ls allí, dins del luxós tràiler on no hi faltada de res, ens va fer perdre el senderi. Abillats amb aquells cuirs negres i metàl·lics arrepapats als cossos prims, però musculats, pentinats espellifats, maquillatges impossibles en blanc i negre emulant cares d’animals ferotges, sens dubte ens va excitar com dues pallusses seduïdes pel glamour del shock rock i del glam metal. He de confessar que durant el trajecte amb ells vàrem tastar tot tipus d’al·lucinògens: haixix, cocaïna, belladona, opi, alcohols de tota mena i altres alcaloides i estupefaents de qualitat irreprotxable. Totes dues vam sentir els nostres cossos extasiats, vulnerables, catatònics, com si tinguéssim el mal del ball de Sant Vito, amb restriccions del camp visual, dificultats en la parla i al·lucinacions fantasiejants. He de confessar, també, que no recordo res del que va passar dins d’aquell tràiler, tan sols recordo la cara blanc-i-negra del vocalista i guitarra dels THE KISS, en Paul Stanley, enfonsant la seva llarga, aspra i seductora llengua fins el moll de la solitud del meu cony obert i humit que no parava d’adollar líquids vaginals sota la destresa ensinistrada de l’extremitat gutural d’aquell home amb qualitats eròtiques millors que les de la drogaïna. Dubto, però, que una cosa així li fes en Robert Kincaid a la Francesca a The Bridges of Madison Country?

THE ROAD 9 BORN TO RIDE

De menut, des que vaig veure per primera vegada una Harley Davidson, vaig saber que mai no deixaria de ser fanàtic de les motos, vaig saber que en cavalcaria una, sentint les agradables pessigolles del seu motor sota l’escrot, fins a tal punt que tan aviat com vaig poder em vaig comprar una Vespino, que m’ha dut sort, per cert, doncs ara treballo com a repartidor de pizzes. Avui em toca anar a la urbanització dels afores. M’excita anar-hi. Allí hi viu una dona que tots els dijous encarrega una “Capriciosa”. Viu en una casa petita, embolcallada de jardí. Té una piscina gran, il·luminada a l’horabaixa, fent que els reflexos serpejants de l’aigua banyin el seu cos de Venus quan surt de la piscina, emergint per la petita escala d’alumini que hi ha a l’extrem, deixant que l’aigua freda rossoli pel seu cos avall, cabellera xopa que li llepa la nuca, llavis humits, pits eixerits sota la fibra del banyador que l’abraça, natges malfactores que em fan enfollir i revolten els sucs dels meus genitals adolescents. Crec que escolta el rum-rum de la Vespino quan hi arribo, doncs cada dijous, abans fins i tot de prémer el timbre, ella surt de la piscina i ve a rebre’m, permetent que els meus ulls degluteixin amb avidesa aquell cos de dona humida, olorant el clor que embolcalla la seva pell que flaira a sexe ardent sota els fanals del jardí. Tots els dijous exhibeix la seva carn de deessa exultant que m’anorrea els sentits, drogant les meves ànsies de sexe brut i ardent dins la gropa d’aquella mestressa ensinistrada en l’alquímia de la seducció. Avui, però, m’he trobat la porta oberta i la dona, xapotejant dins la piscina amb moviments sinuosos i, a voltes, eixelebrats. M’hi he apropat d’esquitllentes i quina ha estat la meva sorpresa en servar les corbes nues del seu cos de dona efímera, simbiòtica, sirena atractiva i atraient dins l’aigua. En fitar la bellesa dels seus mugrons gràcils i esvelts, del seu llombrígol luctuós, del seu cony retallat, bru, de llavis inflats i rosats, no he pogut evitar una erecció indòmita i calenta que m’ha provocat coïssor a l’entrecuix i una foguerada ardent sota l’escrot carregat. Definitivament, la meva passió per les motos m’ha dut sort. Tinc la sensació que avui muntaré una Harley Davidson amb autèntic pedigree.

THE ROAD 8 VACANCES A LA TOSCANESCA

Feia ja moltes hores que conduíem perduts per aquella carretera rural de la Toscana, solitària, pintada de xiprers verds i camps de rostoll que sota el sol del migdia aparentaven mars serens d’argent, pentinats per l’oratjol. De sobte, al bell mig del camí, sota l’atzur serè de l’horitzó, vàrem topar amb un casalot hostal restaurant presidit per una magnífica buguenvíl·lia blanca que s’emparrava per la façana de pedra, entortolligant-se amb destresa entre la forja de les balconades. Quatre taules de fusta de cirerer romanien expectants enfront de la portalada de terracota, sota un tendal teixit de pàmpols i raïms que flairaven a maduixes fresques, a pa cruixent de llenya acabat de fer, a pasta cuita al dente i risottos saborosos farcits de ceps, a tovalles netes de quadres vermells, a formatges frescos, a caldos tenyits amb els millors tanins. Ens va atendre una dona voluptuosa, de cabellera atzabeja espellifada, d’ulls verds i cristal·lins, de sines prominents, de natges curvilínies, de llavis porpres, humits, que flairaven a tarongina. En veure-la, submergits per aquelles sensacions de benestar i bonhomia que ens embolcallaven pertot, vàrem notar com el temps s’aturava, fent que caiguéssim en un estat catatònic de trafolleries i congestió testicular. No recordo si fou per l’atmosfera sensual de l’amfitriona proxeneta, o per les al·lucinacions provocades per la ingesta descontrola de vi, o per les fal·lera irreprotxable de fornicar com beneits amb aquell tros de fembra que ens seduïa com pallussos trempats, però, obnubilats, vàrem quedar-nos dues setmanes reclosos en aquell indret paorós de la Toscana, abusant del sexe amb aquella femella que ens exprimia amb el seu cos fins a provocar-nos espasmes musculars, cardant amb ella d’una manera bruta, tòrrida, corromputs, exultants, despietats, drogats per les nostres pròpies flaqueses de mascles ximplets i submisos, fusionant els nostres cossos en el miratge dels tres sexes enteranyinats. Mai no hem parlat d’aquell episodi luctuós i eixelebrat, però quan ens mirem, alguna cosa es remou al nostre interior, la complicitat, l’enyor, el desig de reviure aquell perfum, ara ja esvanit, però que encara serpeja en el nostre record, imbuït d’excitants melangies.

THE ROAD 7 SOS

El sol del migdia queia damunt meu incandescent com un foc d’encenalls quan, de sobte, el motor del vehicle va espetegar d’una manera eixordadora, un fum negre i espès va excel·lir del tub d’escapament inundant l’asfalt dins del mirall retrovisor, i el vehicle se’m va aturar al voral de l’AP2, just entrant al desert dels Monegros. L’autopista semblava un riu de lava negra en ebullició que corria amainat entre camps de pedra seca i pollancres grisencs de fulles turqueses que s’envolaven lleument amb el pas bel·ligerant dels vehicles que m’ignoraven amb virulència i menyspreu. Malgrat no tenir cobertura al mòbil, vaig recordar els pals SOS que, erèctils, m’esperaven al voral de la via. La grua no va trigar gaire en arribar, tot i que per amortir l’escalfor tòrrida del migdia sota el meridià de Greenwich, m’havia desempallegat de la brusa, exhibint el meu cos de deessa a la mirada bruta del mecànic que estacionava el furgó d’assistència rere meu. Veure’l baixar d’aquella màquina em va excitar com mai no m’havia passat amb ningú altre: duia denims desgastats, maculats de greixos i olis, la bragueta mig oberta i el cos descamisat, de pell bruna, oliosa, de pectorals endurits i petits mugrons rosats ocults rere una lleu mata de pèl negre ben repartit, dibuixant una línia que s’estenia per damunt dels seu estomac ben iodat, de musculatura endurida i llombrígol atraient com la mel atrau les abelles inquietes. Albirar-lo, caminant cap a mi gastant un cert posat de fatxenderia, saberut de l’atracció que provocava, exultant amb el seu cabell grenyut, que li llepava el rostre, amb aquella caiguda d’ulls que corrompien la voluntat de la dona més casta i fidel, va seduir-me tan sols amb una innocent caiguda d’ulls i un lleuger moviment dels seus llavis molsuts que estintolaven un somriure adàmic, mig brivall, despietat amb les dones que, enfront la seva presència queien retudes als seus encants, deixant que aquell mascle de proporcions perfectes, sodomitzés la meva voluntat. Vaig quedar paralitzada, notant els espasmes musculars, bo i epilèptics, i les plaents hemorràgies vaginals que, una rere l’altra, aquell home de capacitats lúbriques al·lucinògenes, em provocava a cada escomesa del seu membre penetrant el meu cos damunt el capó del vehicle avariat. Vàrem cardar d’una manera enganxifosa, catatònica, exhausta, escorreguda, fent que tot el meu cos acabés drogat com les dones que abusen del haixix i de l’opi. El sexe, des d’aleshores, mai no ha tornat a ser el mateix. El mecànic de la grua de l’AP2 va emmetzinar el seu significat, convertint-me per sempre més en addicta al record del seu masteler, humit, calent i nerviüt, profanant amb destresa el meu cos estremit i rellent de plaer.  

THE ROAD 6 McMOSSA

Vaig apropar-m’hi conduint el vehicle molt lentament, amb la finestra oberta i el volum de l’mp3 un xic elevat. Ella m’estava esperant, pacient i sol·lícita. Dues cues rosses, de col·legiala, li emergien rere les orelles. Mirada distreta, absent. Escot generós, jaculatori, xardorós, prominent i subversiu. Rosegava un xiclet, la flaire dolça i apegalosa del qual va espetegar-me a la cara. Vàrem intercanviar un somriure somort, convencional, potser forçat, clar i inequívoc preàmbul del bescanvi comercial entre dos desconeguts que érem a punt d’efectuar. Jo sentia una lleu pressió sota el ventre, a la zona púbica i veure-la allí, estintolada enfront del meu vehicle, complaent i esbufegant, amb aquell uniforme d’interna irreverent, gairebé em va excitar, fent-me venir ganes de cardar-me-la, clavant-li la trempera al bell mig del seu clot que tant em fa fantasiejar. De sobte, sense coqueteigs previs, ella se m’atansà, abocant-me al damunt tota la majestuositat luctuosa i lúbrica del seu mamellam arrodonit i vellutat, saltironejant per damunt de l’ampit i traient mig cos per la finestra de la garita dispensadora, tot i dient-me mig cantussejant: -Aquí té el seu Macmenú: una BigMac amb mostassa, ceba, cogombre i formatge Cheddar; patates grans amb ketchup i un refresc de cola mitjana. De regal li toca una miniatura de Rayomcqueen. La vol?- Hauré de deixar de venir tots els divendres al Mcauto només per veure-li les metes a aquesta mossa. Ja tinc el colesterol prou “catxondu”!

THE ROAD 5 TOLL

Ésser cobrador de peatge és, possiblement, el millor ofici del món. És tenir sort. És viure el privilegi d’un espectacle visual i sensorial per als sentits. Des de la seva posició, estratègica dins la cabina, fita de reüll les clientes que se li apropen innocents i adàmiques com la conilleta a l’espavilat caçador. El cobrador observa. La finestreta del vehicle s’abaixa amb aquella cadència domoticomecanitzada. El ralentí del motor ronqueja amb el seu rum-rum que fa balandrejar les pitreres i els escots de les conductores que, alienes a les mirades furtives del cobrador, mostren orgulloses els seus pits. Pits que flairen a fruita dolça. Pits premuts, esquitxats de mil i una pigues. Pits de carnositat oculta. Pits de mugrons encledats que lluiten per desencotillar-se. Pits que enlluernen fins i tot el mascle més misogin. Pits calents. Pits que a voltes esdevenen mamil·les turgents. Mamellams suggerents. Metes desitjables. Braguers farcits de nèctars apegalosos que fan perdre el senderi. Pits on amorrar-hi els llavis ensalivats. Pits brivalls que et sedueixen. Pits que fan oblidar la xerrameca i els preàmbuls i t’obliguen a anhelar-los. Pits que desvetllen la letargia dels fluïts dels teus ous. Pits que et fan somiar mentre provoquen pol·lucions precoces. Pits que, en veure’ls, et fan fantasiejar. Pits que tens ganes d’estovar-los i d’ablanir-los. Pits de vèrtexs rosats que s’enreden amb la blonda de la roba interior. Pits que generen el teu encaterinament. Ésser cobrador de peatge és, segurament, el millor ofici del món. Et fa un home assadollat, subtilment arrasat sota l’embat viciós i catàrtic de la visió de la carn més delejada del món.

THE ROAD 4 L’AUTOVIA

Sempre em sorprèn com s’exhibeixen, sense embuts, obertament, amb un punt de fetitxisme i d’ironia marcida a la mirada, les vampiresses xucladores tenyides de ros. Cames escardalenques; faldilles coquetes, arran d’herbei; sostenidors que emboteixen pitrams de barjaula; pestanyes embetumades de pol·lucions clandestines i carn, molta carn. Carn que corromp, que fa perdre el seny, carn desimbolta i a voltes reblanida, carn feta d’articulacions guerxes, que sedueix pallussos i misògins, i excita excrescències erèctils entre mascles encaterinats per la seva visió. Carn que s’ofereix, entre escaramusses, als vorals de l’autovia feta bordell. Ja podria haver-hi una mica més de paritat, oi que si, senyores?

THE ROAD 3 BOOZE’N’CRUISE A LA RUTA 66

No es coneixien. Mai no s’havien vist i, potser, això era el que els excitava. Van acordar trobar-se a l’àrea de servei de l’autopista. Ell hi arribà conduint el seu tràiler llampant i decorat amb fantasies de cossos nus de bagasses exuberants de pits que feien incendiar la imaginació. Se sentia segur, poderós, envalentit al seu volant. Sota la marquesina del sortidor de gasoil, a l’entrada del Triki Triki Park, l’esperava la seva cita: pectoral pelut, braços de mascle rude i despietat, escrot grenyut, rogenc, carregat i humit. Emparats per la penombra nocturna dels fanals de l’esplanada, el cruising clandestí els allibera, descobrint en la soledat del viatge, petits i alliberadors instants de sodomia sense compromís.

THE ROAD 2 MOTEL

Dins la fosca del capvespre va veure els llums de neó fent pampallugues intermitents. Malgrat ser de carretera, el Motel semblava net i polit, discret, tal i com l’havia descrit el seu amant de cos motllurat i membre desimbolt. El grum, esprimatxat i poruc, era simpàtic. Ella va desfer la Sansonic i obrí la carxofa de la dutxa mentre emmirallava el seu cos de fembra dins del vidre bisellat del wàter. Tota ella semblava exclamar “ mossega’m”, “devora’m”: cabell ros, potser tenyit, de meuca; pell blanca, que emanava una mena d’halo gèlid; mugrons petits, erigits, granats; malucs generosos i un pubis retallat i experimentat que s’agombolava entre les ombres de les cuixes ablanides. L’aigua de la dutxa es mostrà reconfortant resseguint el clatell, la nuca, l’espatlla, les natges, l’estómac, fent-li pessigolles al bell mig del cony, mentre estirava la mà cap al seu engonal tot tustant les voluptuositats endurides del seu sexe inflat pel plaer d’aquella masturbació improvisada i, ensems, cloïa els ulls sense veure, però, com el resplendor del gabinet, rere la cortina de plàstic de la dutxa, penetrava el seu cos vinclat al dolor i tenyia, irremeiablement, de sang la banyera.

THE ROAD 1 CADILLAC

Gairebé havia perdut l’esperança quan, de cop, un Cadillac turquesa del 69 descapotable, s’aturà. -Ei, cowboy, et portem? -Digué la pèl-roja, de llavis saborosos i Ray Ban negres ocultant-li la mirada insurrecta, mentre la dels pits que balandrejaven sota l’escot, estintolava un somriure estrafet tot fitant-me l’entrecuix. Amb l’agilitat d’un saltimbanqui vaig instal·lar-me al seient de cuir blanc del darrere deixant que l’aire del desert m’espetegués a les galtes. Aquell capvespre vaig fornicar d’una manera ardent i subversiva, deixant que aquelles dues dones buidessin, entre esgarips i envestides vertiginoses, els càlids licors dels meus genitals satisfets.