THE ROAD 68 ESCAMPAR LA BOIRA

Un estrany i misteriós fenomen s’originava de matinada a l’interior de l’aparcament. Ningú no sabia quina era la causa, ni com desapareixia, però cada nit, com per art d’encanteri, una boira espessa i sinuosament fètida, inundava la primera planta d’aquell aparcament subterrani. La boira era tan densa que quan els vehicles accedien al recinte per la baixada, havien d’obrir els fars ulls de gat i ni així podien veure els indicadors verds i vermells de places lliures. Estranyament, també, aquell esdeveniment atreia moltes dones, d’una banda encuriosides davant d’aquell misteri, però de l’altra, alterant el seu estat de consciència fent-les tremendament promiscues. La flaire d’aquella boira tenia alguna cosa que revolucionava les feromones de la majoria de femelles, fent que reaccionessin davant d’aquell fet inexplicable, alliberant kairomones d’agregació que feia que se sentissin sexys, humides i seduïdes quan aquella boira les embolcallava i penetrava pels seus orificis nassals omplint-les de frenesí, sentint la mescla bigarrada de naftalina i humitat rància de l’aparcament. Transcorreguts uns minuts, la boira començava a dissoldre’s amb la mateixa rapidesa en què s’havia format, dissipant qualsevol pista que conduís al seu origen. Casualment aquell dia, quan vaig anar a recollir el meu vehicle, la màquina de cobrament automàtica va fallar i em vaig veure obligat a dirigir-me a la finestreta d’atenció al client. Eren, potser, quarts de quatre de la matinada. Podia sentir a la pell la humitat de les parets de formigó. Els fluorescents, que feien pampallugues, es reflectien a la pintura antilliscant del terra i una forta fetor de tub d’escapament em va fer venir arcades. Vaig veure l’encarregat del torn de nit estintolat dins de la peixera de vidre i parets encrostonades, camuflat per la penombra, mirant amb desinterès els monitors del circuit tancat de televisió. Concentrat en el que feia i aliè a la meva presència, vaig poder veure que, sense subterfugis, amb una mà sostenia un còmic eròtic, rebregat i esquitxat amb esperma ressec, mentre que amb l’altra mà es masturbava sense miraments. Vaig quedar-me immòbil, sense saber com reaccionar. Ell anava sacsejant la seva titola llargaruda i nerviüda entre bleixos i balbuceigs que aquell acte execrat li provocava, fent que el seu escrot, arrugat i vermellós, li rebotés amb virulència contra la sivella dels pantalons que s’havia arregussat fins als genolls. Llavors, el noi va arribar a l’èxtasi masturbatori disparant una espectacular, espessa, fecunda, eloqüent i levitant ejaculació que, en combinació amb la humitat de l’aparcament i el monòxid de carboni que pul·lulava en l’ambient, va provocar una estranya reacció química, disgregant-se i expandint-se formant una boira espessa i fètida, com un plugim diminut que en pocs segons ho va inundar tot. Vet aquí el punyeter misteri. Evidentment, no vaig fer cap altra cosa que escampar la boira i tocar el dos.

http://nyebits.blogspot.com 

THE ROAD 67 MENJA A LA CAMARGA I ESPIA COM PUGUIS!!!

Sovint el reclamaven per recollir clients que sortien d’aquell restaurant, un dels més reconeguts de la ciutat. Fer el taxi era la seva passió, però és clar, tampoc no s’hi guanyava tan bé la vida. Per això, quan va tenir l’oportunitat, no s’ho va pensar dues vegades. De seguida va reconèixer els polítics que deglutien amb avidesa suculents àpats en aquell selecte local de taules rodones i tovalles de lli blanc. Veure’ls cada dia a les notícies era quelcom habitual. El que no ho era tant fou aprendre a reconèixer rics empresaris, sempre abillats amb els seus vestits cars; agents del servei nacional d’intel·ligència, que ocultaven la seva identitat rere d’ulleres fosques i cabells clenxinats; rosses xona figues amistançades de presidents, consellers i ex tresorers merdosos que exhibien les seves joies autèntiques de la mateixa manera que exhibien les misèries dels seus llavis siliconats i de les seves pitreres implantades i pneumàtiques; representants de la Cambra Baixa i del Govern, que usaven els seus privilegis per botxinejar advocats corruptes i amants tafaneres que viatjaven per les duanes amb motxilles farcides de diners corromputs. El taxista va aprendre a observar, a escoltar i a callar, i gràcies a les habilitats adquirides, gairebé sense voler-ho, es convertí en el confident de mil espectacles esperpèntics que, d’entrada, hom no atribuiria mai a la condició humana: pel seu taxi van passar sobres ocults farcits de milions de diners negres provinents de paradisos fiscals; quitances prorratejades estintolades en comptabilitats manuscrites; centenars de milers de gravacions il·legals fetes amb càmeres ocultes; fotografies d’stars system en actitud d’embriaguesa, fent aflorar els instints més irracionals; reconeguts i famosos, homes i dones deixant-se introduir tot tipus d’enginys eròtics per totes i cadascuna de les cavitats del seus cossos eixamplats; fills de polítics admirats que comercialitzaven amb la premsa sensacionalista les indiscrecions més ocultes dels seus progenitors... Corrupció era el mot que pul·lulava en el selecte ambient d’aquell restaurant. Per això, aquell dia, quan va arribar a casa esllenegat de fer el taxi pels carrers humits de la seva ciutat, i després de trobar la maleta oblidada d’algun Bàrcenas de torn, veient amb perplexitat les fotografies, els documents, els llistats de divises negres i les gravacions amb càmera oculta que contenia, després de gratar-se la barba uns segons, no s’ho va pensar dos cops. Es dirigí al diari de més audiència del país tot i oferint aquella suculenta informació classificada. Ser taxista era la seva passió, potser era la seva vocació, però què havia de fer, si no, davant d’aquella tessitura? Tirar de la manta, mostrar les draperies brutes dels poderosos, fer xivarri i que comencés el show. Això sí, amb els diners que van pagar-li per l’exclusiva, va obrir una agència d’espionatge anomenada “Mètode3”.

http://nyebits.blogspot.com

THE ROAD 66 A LA BATALLA DE LA MERENGA

No hi va haver temps de reacció. El vehicle, que circulava a gran velocitat, es va encastar contra l’aparador de la joieria provocant un gran terrabastall, una enorme trencadissa de vidres i l’esglai dels vianants i dependents de l’establiment que no acabaven d’entendre el que presenciaven. El cotxe havia penetrat per l’aparador, adherint-se als mostradors que exposaven amb orgull aigua marines, topazis, ametistes, turqueses, gemmes i diamants. L’encarregat estava glaçat, balbucejant per l’ensurt d’aquella dramàtica irrupció. De sobte, va notar certa coïssor als ulls i alguna cosa calenta i llefiscosa que li rossolava cara avall, molt lentament i, creient-se que era sang, s’apropà els dits tremolosos a la galta per mirar-se’ls tot seguit sense entendre què era aquell líquid apegalós i translúcid que els embetumava. Dins del cotxe, entre esbufecs i udols, un noi i una noia intentaven eixir del compartiment, però les portes s’havien blocat, el brill del clàxon sonava intermitentment i el parabrises s’havia esmicolat amb l’impacte. Moments abans, alegres i distesos, tornaven de la guerra de la merenga del carnaval de Vilanova. Era una tradició que no es volien perdre mai. Empastifar-se de merenga, llençar-se-la sense miraments, riure i passar una bona estona transgredint els convencionalismes, era quelcom que els excitava enormement. Per això, quan la noia va veure que el noi tenia restes de merenga al clatell, va notar una gran irrigació sanguínia a l’entrecuix i va sentir-se impel·lida a tirar-s’hi al damunt, molt lentament, jugant estrafolàriament amb la llengua mentre el noi conduïa embriagat per la fogositat. Va començar a rellepar-li la merenga, passant-li la punta de la llengua pel lòbul de l’oïda, pel clatell, pel mentó, pel pectoral, desbotonant-li la camisa fins al melic, descordant-li la bragueta, fent-lo estremir amb excitants maleses als genitals, tous i escalfats sota el volant, introduint-se a la boca el seu fal·lus que, endurit com l’ambre, palpitava dins del ganyot de la noia que xuclava i llepava i succionava i sacsejava amb malvestat i frenesia aquell sexe emmerengat, fins que el noi no va poder retenir-ho més, deixant excel·lir tot el seu semen mentre premia l’accelerador fins al fons, encegat pel frenesí d’aquella eròtica blasfèmia carnavalesca, sense poder evitar el xoc exactament en el mateix instant en què ejaculava un llarg, sucós, abundant i fecund batibull espermatozoidic, empastifant la cara estupefacta del dependent de la joieria que es mirava l’esperma dels seus dits com un oòcit madur.

http://nyebits.blogspot.com