divendres, 3 de gener del 2014

THE ROAD 78 LA LLEONA PROMISCUA I MENOPAUSICA

THE ROAD 78 LA LLEONA PROMÍSCUA I MENOPÀUSICA 



Ella va observar el seu reflex dins del mirall, inquieta, retocant-se els corrons per donar forma als cabells, corregint-se el color vermell dels morros i col·locant-se els pits ben encimellats, orgullosa, prement-los amb els palmells de les mans, com una bandarra, notant les palpitacions del seu cor bombar eixelebradament. No estava pas tan malament tot i haver estrenat recentment la seva menopausa que, lluny d’apaivagar el seu desig, li havia desfermat la libido. Estava neguitosa, però il·lusionada i, sobretot, tremendament excitada. Fos com fos, acabava de calar foc al seu apartament situat al bell mig de la capital i, ara, ja no hi havia marxa enrere. Res no podia fallar. Sentia l’espetec de les flames que s’apoderaven del mobiliari i el fum grisenc, silenciós i taciturn, que començava a escampar-se pertot. Però no estava preocupada, ho tenia tot planificat i escarromiadament calculat. La caserna dels bombers era situada només a dos carrers de casa seva, i sabia que en aquella hora el trànsit era l’adequat perquè els bombers arribessin just per tal de controlar les flames sense que ella no se socarrimés ni un sol pèl. Ja ho havia fet altres vegades, hi tenia experiència. A ella li agradava veure arribar el camió vermell dels bombers fent sonar el xiulet intermitent i eixordador de les sirenes. Li agradava ser rescatada de les flames, perquè se sentia poderosa i única. Li agradava abassegar i acaparar tota l’atenció dels bombers. Li agradava veure treballar aquell eixam d’homes musculosos envaint la seva intimitat, esbotzant portes i remullant amb les mànegues el seu cos assedegat i encès pel deliri de la passió mundana del sexe imaginari i il·lusori amb aquell grapat de bombers de carns rellents. Li agradava ensumar l’olor de sutja mesclada amb la ferum de suor de la pell cendrosa i suada dels bombers. Frisava per entrar en aquell combat on ella, la lleona, havia de caure abatuda per l’astúcia dels gladiadors. Li agradava somiar que els bombers, un rere l’altre, se la traginaven bruscament i amb vehemència, enfonsant les seves mànegues erectes dins de les cavitats lubricades del seu cos reblanit. Li agradava pensar en el sexe bastard i esporàdic, imaginant els testicles dels bombers saltironejar amb desimboltura contra la seva vulva de segregació abundosa. S’esborronava tot i pensant en els sabors agredolços de l’esperma dels bombers rossolant-li, espès, entre la carnositat de la seva llengua viciosa i la seva gargamella escaldada. Li agradava pensar que esdevindria la meretriu impúdica i plutòcrata dels bombers, perquè sabia que els bombers tenien fama de promiscus. El que no sabia, pobra il·lusa, era que tots els bombers de la caserna del seu barri eren bombers homosexuals, molt més interessats en els “glory hole” i el “cruising” esporàdic entre mascles peluts, que no pas en donar peixet a les elucubracions vaginals de senyores menopàusiques abillades amb bates de “guatiné”. Endebades és el que té viure al bell mig de la urbs.



ESCOLTA/SENT: