THE ROAD 77 L’ADDICCIÓ SECRETA D’EN REX, EL GOS POLICIA, ESCRUTANT FARCELLETS DE CONTRABAN

http://nyebits.blogspot.com

Feia ja quatre anys que estava a l’atur. Maleïda crisi dels collons! Sense prestació per desocupació i sense perspectives. Què podia fer un paleta major de 45 anys, sense formació i amb una punyetera hipoteca a les espatlles? Per això, quan li van parlar d’aquella feina, malgrat que era il·legal, no s’ho va pensar dues vegades. L’única cosa que havia de fer era passar la frontera amb un carregament de tabac de contraban camuflat a l’interior d’un luxós tot terreny. No semblava pas tan difícil, oi? Fins que va arribar al pas fronterer de la Farga de Moles, tot anava bé. Però potser per la inexperiència, o per la presència dels guàrdies civils que aturaven tots els vehicles quan tornaven d’Andorra cap a la Seu d’Urgell, va començar a notar un cert nerviosisme, la gola resseca i una suor freda que li regalimava nuca avall. Els agents de la guàrdia civil, engiponats amb els seus uniformes caqui i les armilles antidisturbis, tenien una presència imponent. Gairebé com la dels gossos ensinistrats que ensumaven maletes, guanteres, seients i totes les cavitats ocultes dels vehicles que, aparentment, consideraven sospitosos de camuflar tabac o diners. I és clar, la seva mirada, el seu posat, la seva intranquil·litat manifesta, el delataven. Què hi feia un home com ell, un pare de família en atur, reclutat per passar mercaderies de contraban en el doble fons d’aquella berlina de gamma alta? Els gossos, dos pastors alemanys de pelatge brillant i moviments enjogassats, van entrar dins del vehicle fent lladrucs i bleixos d’ansietat, ensumant-t’ho tot amb asprivesa i amb certa impaciència. Van remenar seients, maleter, calaixos, guantera, catifes de cautxú, rodes de recanvi, caixes d’estris... Però res de res. Malgrat el seu esforç i l’evident excitació dels animals per haver detectar substàncies il·legals, no van descobrir res. Els dos guàrdies civils, però, mai no desconfiaven de la perícia dels seus gossos i, veient la manifesta angoixa que li provocava aquell escorcoll, van demanar-li que els acompanyés fins a les dependències de la comissaria de duanes per intentar descobrir què tramava. Ell es va sentir perdut, atrapat. Estava segur que l’enxamparien! -Càsundena!- Pensava. -Qui m’ha manat embolicar-me en aquesta història! Hòstia! Hòstia! Hòstia!!!- L’habitació era lúgubre, il·luminada, només, per un fluorescent de llum groguenca. Les parets grises, brutes i deixades, i tot feia tuf a sexe i a transpiració. Un gran mirall d’àcid nitrós, com el de les pel·lícules, ho reflectia tot. Era evident que l’espiaven. Van deixar-lo allí, sol, inquiet, durant una llarga estona, fins que va aparèixer un dels dos guàrdies civils amb els dos pastors alemanys que, immediatament, van començar a ensumar-lo pertot. Quan més l’ensumaven, més removien la cua i més excitats estaven. El guàrdia civil va demanar-li que es despullés i l’home, sense més opcions, va claudicar: va deixar la camisa rebregada damunt d’una taula de fusta corcada; els pantalons arregussats fins als turmells; els calçotets arriats fins als genolls i, llavors, demanant-li que fes un alçaprem per eixancarrar les cames, i amb els dits preservats per guants de làtex, el guàrdia civil va realitzar un registre anal al detingut. D’entrada el dolor fou certament incòmode però, inesperadament, la destresa dactilar del guàrdia civil va convertir aquell acte impúdic en un “backstage” prostàtic plaent, nou per a ell, gustós i estranyament excitant per la suculència d’aquella perspectiva, tan excitant que li va provocar una erecció descarada i vulgar allargant la seva pelleringa frunzida. Mentrestant, els gossos, ferumejaven sense parar tots els racons del seu cos nu: les natges, l’engonal, el farcell pelut de l’escrot, la zona erma dessota els testicles, l’anus. De seguida va notar la llengua aspra, edulcorada i ensalivada dels dos gossos que, simultàniament, li llepaven l’escrot, fet que no li va semblar del tot desagradable. Els dos gossos, llepaven i llepaven, ensumaven i llepaven, flairaven amb les narius lleugerament humides i tornaven a llepar fent-li pessigolles al ventre amb els bigotis, assotant-li amb els morros els genitals, fregant-li la punta rogenca del seu fal·lus que bo i era a punt d’esbarriar-se per les escaramusses genitals, fins que aquell acte execrable va esdevenir un instant de plaer estrogenitzat, fent que els seus testicles pudents, es convertissin en llaminadures per als dos pastors alemanys que no van parar fins que la seva estimulació bucal va aconseguir que l’home xalés tant que fins i tot va perdre la xaveta, deixant que li extraguessin glopades calentes d’esperma, provocant-li un allarga, intensa, sorprenent i llefiscosa ejaculació, alhora que el guàrdia civil continuava flingantejant amb els dits lubricats el seu cul abrandat pel moment i les acrobàcies pèlviques que li provocava. Aleshores, entre balbucejos, mentre els dos gossos se rellepaven, exasperats i xardorosos, els seus mentons prominents lubricats d’esperma calent, l’home ni tan sols podia recordar perquè estava despullat, ni detingut, ni xuclat per dos gossos duaners que se’l miraven amb ulls marrons, aigualits, àvids dels seus estupefaents genitals. El que no s’imaginava pas, pobre pallús, era que rere el mirall d’àcid nitrós hi havia una càmera que enregistrava tots els moviments i detalls de la sala d’interrogatoris. Aquella setmana va ser “trending topic” a les xarxes socials, convertint-se en el vídeo pornogràfic més visitat a la pàgina web pornogràfica més visitada del sites pornogràfics més recomanats a internet. El vídeo es titulava: “l’addicció secreta d’en Rex, el gos policia, escrutant farcellets de contraban”.

THE ROAD 76 PRODIGIS PER A LA LACTÀNCIA MASCULINA

Quan va pujar al quadrilàter, poc s’imaginava que encaixaria la seva derrota definitiva. Després de resistir estoicament el primer assalt amb el contrincant més ferotge contra el qual mai no s’havia enfrontat, un encertat “cros” dretà directe a la mandíbula, seguit d’un brutal ganxo des de sota, acompanyat d’un fatídic “crotxet” semicircular que fins i tot va fer-li saltar el protector bucal, esmicolant-lo, van deixar-lo “knockout”, estès bocaterrosa, mig inconscient damunt la lona del ring. Tenia el cos entumit i balb, el nas inflat, tot ho veia borrós, el regust de sang als llavis l’ennuegava i la cridòria del públic enfollit i àvid de dolor, rebotava dins del seu cap martellejant-li les temples. La seva darrera visió fou la de l’entrenador enfaristolat, el qual, des de la cantonera del ring, agitant rabiüdament les cordes de quadrilàter, es lamentava cridant enfollit i escopint una mescla bigarrada de ràbia, decepció i suor. De sobte, tot aquell batibull es va diluir escoltant, només, un somort silenci. Llavors, malgrat el dolor de la seva musculatura malmesa, es va sentir relaxat i tranquil. Havia entrat en un estat sever de pèrdua de consciència provocat pel traumatisme crani-encefàlic, convulsions i la hipòxia que li impedia l’adequada arribada d’oxigen al cervell. De camí cap a l’hospital, però, potser per la insuficiència renal, o pel col·lapse circulatori, o per les conseqüències de les lesions internes que patia, va poder escoltar la veu regeneradora de la sanitària que l’atenia dins de l’ambulància medicalitzada. Amb molta cura, va treure-li els guants de boxa, però deixant-li les venes a les mans, per protegir-li els artells dels dits, va posar-li morfina amb el gota a gota, per calmar-li el dolor i va netejar-li amb gasses de cotó i aigua oxigenada les ferides, els sangtraïts i les taques de sang encara fresca que embetumava el seu cos, guarint-lo, refrescant-li els braços, el pectoral i el seu atractiu i endurit llombrígol tatuat. Potser fou pels sotracs de l’ambulància, o per les fregues de la sanitària, o per l’estupefaent del gota a gota, però fos pel que fos, va tenir una agradable sensació al·lucinògena fent que la bata blanca de la noia esdevingués transparent. Tot i que mig borrós, podia veure els seus pits, grossos i ferms, que balandrejaven. Eren veritables prodigis per a la lactància masculina. Tenia les aurèoles enormes, com si s’hagués fet un “tittooing” circular als mugrons i, a ell, els pits de mugrons grans i amples, bo i exagerats, l’enfollien fins a fer-lo desvariejar. Sense poder evitar-ho, totalment embadalit, aquella visió de mamellam carregat de fluids làctics, inconscientment va excitar-lo com mai no s’havia excitat. Notava pessigolles als genitals per la concentració sanguínia i de seguida una enorme erecció va rebentar el protector de baixos i els pantalonets de setí vermells que sempre duia per boxejar. I llavors, ni el dolor, ni les ferides, ni la insuficiència renal, ni el traumatisme van impedir que gaudís de la meravellosa visió d’aquelles metes de fembra guaridora. La noia, fitant la testosferònica excitació del seu gland que es movia amb espasmes d’autèntica frenesia, aprofitant la connivència va desempallegar-se de la bata i, situant-se atlèticament a quatre potes damunt d’ell, va permetre que les seves enormes mamil·les li llepessin les galtes alhora que el seu clítoris, inflat i sucós sota la pelussera rinxolada, li fregava la punta fogosa i endurida del seu penis xafarot per penetrar aquella cavitat vúlvica i humida. La noia, llavors, va deixar caure el pes del seu cos damunt de la símfisi del pubis del boxejador hipnòtic, deixant que el seu cony dilatat s’empassés fins al fons aquell masteler curvilini, notant l’escalforeta flonja dels seus testicles peluts pressionant-li el clítoris estimulat i lubricat pels fluxos vaginals que brollaven del seu interior, violant amb fogositat el cos embadalit del boxejador, sacsejant amb virulència aquelles mamelles de fembra contra les seves ferides, cardant-se’l sense romanços, aferrant-se amb ungles de mala pècora al pectoral tatuat del boxejador indefens, fins que les escomeses del seus moviments pèlvics i murris, entre balbucejos i bleixos continguts, van fer sonar el ring final d’aquell assalt, omplint-se de les tèbies i llefiscoses glicerines seminals de l’home, alhora que dels seus mugrons brollaven dolces excrescències làctiques que esquitxaven i sanaven les ferides obertes del boxejador. Sens dubte, fou la millor medecina per guarir les lesions del combat de boxa, tot i que quan l’ambulància va arribar a l’hospital, poc s’imaginaven els metges d’urgències la causa del seu vertader “knockout” espasmòdic genital.

http://nyebits.blogspot.com

THE ROAD 75 DOBLE DE RISC, DOBLE D’ACCIÓ I AMB LES DUES MANS

Sovint em pregunten com és que vaig fer-me especialista de cinema, i sempre dic que el que jo faig no és pas feina, sinó que és pura i simple diversió: conduir vehicles de gamma alta; fer derrapatges i persecucions urbanes; simular accidents mortals; estimbar cotxes pels barrancs; empitrar-me contra altres; fer explotar dipòsits de gasolina; generar tombarelles després de posar el cotxe a dues rodes; ensumar l’olor de la goma cremada; transgredir els límits de la velocitat a l’asfalt veient com els llums blaus i vermells de la policia es van empetitint dins del mirall retrovisor; sentir com ronqueja el motor i fer vibrar la carrosseria... Us asseguro que per a mi no és feina, sinó que és el preludi d’un excitant divertiment. Quan treballo, això sí, tinc l’adrenalina disparada! Estic totalment revolucionat. Vaig passat de rosca! Noto la sang alterada, estic testosferònic, com si m’hagués fotut psicotròpics, i sento una intensa pressió al sexe que, ràpidament, em baixa als genitals estimulant-me una enorme i plaent erecció. Aquesta sensació la tinc des que era un adolescent de cara pigada i frisava per conduir cotxes de xoc. Pujava al vehicle, esperava amb impaciència que sonés el brill anunciant el moment d’introduir la fitxa i, tot just, premia l’accelerador amb tota la força que podia fent que el meu cotxe de xoc agafés embranzida a la recerca del taujà faceciós més desprotegit. Els xocs laterals eren els meus preferits. Era com un combat on jo sempre en sortia triomfador. Veure l’esglai a la cara de les meves víctimes, no me n’amago, m’excitava fins al punt de provocar-me prolongats episodis de priapisme. Hi havia moments, ho confesso, on fins i tot em masturbava enmig de la pista, sacsejant-me-la i ejaculant una espessa botellada genital, deixant que la inèrcia del xoc esquitxés el terra lliscant de la pista d’acer embetumat amb les ombres dels llums de colors que titil·laven intermitentment. Segurament heu vist moltes pel·lícules protagonitzades per mi, vull dir que els accidents, les curses, les persecucions i les escenes de risc i d’acció més famoses i espectaculars de la majoria de pel·lícules, les he protagonitzat jo com a especialista de risc. Tinc nafres i cicatrius per tot el cos, però les camuflo amb tatuatges dels quals n’estic orgullós i satisfet. Visc al límit tots els dies. Tot és tremendament intens, tant, que després de cada seqüència, només hi ha una cosa que aconsegueix relaxar-me, la combinació gustosa i picant d’un gintònic mentre em faig una bona palla. Per cert, hi ha dies que gravo fins a 10 seqüències diferents, amb les seves 10 palles consegüents. Sovint penso que en lloc de treballar d’especialista de cine, directament m’hauria d’haver fet porno star. El problema és, potser, que després de tants anys d’exercir l’onanisme i la masturbació a dues mans, tinc el “canvi de marxes” exageradament desenvolupat. Tremendu!!!

http://nyebits.blogspot.com

THE ROAD 74 ELS PECATS D’EN CRISTÒFOL, SANT PATRÓ DELS CONDUCTORS I DE LES CONDUCTORES

La llegenda diu que Sant Cristòfol, quan ajudava al nen Jesús a creuar el riu, va notar que pesava molt, i el nen Jesús li digué que era perquè duia damunt de les espatlles el pes dels pecats del món. Doncs bé, crec que és un pecat el que està passant. Des que els cotxes han deixat de ser vehicles que circulen rodant damunt de l’asfalt, aconseguir el permís de circulació s’ha endurit d’una manera bo i impossible d’assumir. A finals del segle XXI, les grans multinacionals de l’automoció, veient el filó que tenien els vehicles elèctrics, més sostenibles, més ecològics i, aplicant totes les innovacions tecnològiques que els enginyers anaven desenvolupant, van comercialitzar l’utilitari més popular del segle XXII, el model “Chepo”, un cotxe capaç de circular elevat fins a 50 metres d’alçada, amb retropropulsors biotèrmics, combustió per energies renovables combinades, elevades mesures de seguretat passiva i sistemes de navegació controlats via satèl·lit. Però és clar, tanta tecnologia i tanta circulació aèria inundant el cel de les nostres ciutats, ha obligat a endurir les lleis i les normatives, fent que aprovar l’examen de l’autoescola esdevingui una autèntica proesa. Jo ho havia intentat en diverses ocasions, sempre sense èxit, la qual cosa em tenia absolutament desanimada. Asseure’m davant d’aquell entramat de botons, pantalles tàctils i ordinadors de bord, em posava molt neguitosa, els nervis em provocaven oclusió estomacal i, fins i tot, davant la impossibilitat de superar aquell examen, havia tingut pèrdues d’orina maculant el seient del “Chepo”, fet que provocava un somriure mel·liflu a la comissura dels llavis dels examinadors. Realment era frustrant i degradant. Per sort, una companya de feina va aconsellar-me que m’apuntés a la seva autoescola. Tenia el percentatge d’aprovats més alt de la federació, sistemes d’aprenentatge virtuals i un preu força assequible. –Ja ho veuràs, ja- em deia la meva amiga –aproves segur, tu ves-hi tranquil·la i confia en mi.- El dia de l’examen, però, no podia evitar el neguit que se’m revoltava per dintre. Sentia nàusees, la bufeta inflada i la hipertensió descontrolada, fins que vaig entrar al vehicle assignat, estacionat a la cua de “Chepos” preparats per a l’allau d’exàmens previstos aquell dia. Al seu interior hi havia l’examinador. Renoi! Mirada cristal·lina; cabells bruns, lleugerament humits, que li llepaven els polsos; mandíbula prominent, oculta rere una barba retallada de tres dies; llavis sucosos, abundants; pectoral que panteixava lleugerament sota un pullover de cotó que s’aferrava a la seva pell deixant entreveure les dureses de la musculatura del seu llombrígol treballat; cames fermes, engonal eixancarrat, desinhibit, atraient, deixant intuir uns genitals abundosos, de carnositat olorosa, farcits de càlides i fecundes cremes. Vaig quedar ullpresa per la imatge d’aquell home de proporcions gegantines que em parlava amb una veu enigmàtica, que em relaxava i em feia sentir pessigolles rere la nuca. Ignoro si fou l’instint, l’atracció rudimentària, el desig, la libido o la necessitat de superar aquell refotut examen. Però no vaig trigar ni un segon en descordar-li la bragueta i engolir el seu membre curvilini i sucós que l’allotjava entre els meus llavis notant con creixia amb rapidesa a l’interior de la meva gargamella lubricada per l’excitació. Sé que no és gaire ortodox, ho reconec, però vaig aconseguir tres coses importants per a la meva vida: aprovar l’examen, foragitar els nervis i els neguits, i assaborir els nèctars seminals més dolços i excitants, tant, que encara recordo els espasmes musculars que va provocar en la meva vulva aquella fel·lació, fins al punt que en el precís instant que rebia l’embat del seu esperma en els meus llavis balbs per la succió i l’esbatussada genital, vaig esbarriar un orgasme forjat per l’immens i sublim plaer de pecar amb aquell examinador.

http://nyebits.blogspot.com