THE ROAD 36 CONDUIR COM UN POCA-SOLTA

Després del seu primer 127 vermell amb l’interior entapissat de guepard i olor barata de perfum d’adroguer, ha conduït tot tipus de vehicles. Recorda, amb especial admiració, el 4x4 amb el que duia als afores la seva dona, quan festejaven, per fer-li l’amor d’una manera fugaç i efímera entre esbufecs que precedien ejaculacions precoces. Recorda, també, la furgoneta hippieflowers en la qual viatjava amb els de la colla per mitja Europa esparracant hímens  de  sueques desinhibides, amorosint franceses ensinistrades en l’art d’engolir glands i allitant-se amb italianes virtuoses de vulves afaitades, fanfarronejant de la seva desimboltura descontrolada i punyent. Recorda el BMW reconegut pels clients dels bordells de carretera, que heretà del seu pare i les orgies a les què assistia manegant-lo amb posat fatxenda, seductor i traient el colze per la finestra mentre deixava que l’aire descarnat li envolés el coll aixecat de la camisa. Recorda molts vehicles, tots els que li han proporcionat grans moments de plaer, però especialment guarda en el record i en l’enyor, aquell primer 127 vermell on va perdre la virginitat com si d’un fèlid es tractés: vidres entelats; cigarreta fumejant dins del cendrer; ampolles de cervesa gotejant sota el seient; cossos despullats, masegats, xuclats, suats, sodomitzats i ejaculats, abocats al deliri del sexe primerenc, brut i fuliginós, cardant com adolescents esllenegats i commoguts per la fal·lera del primer cop, maculant amb esperma enganxós el gos decoratiu que, impassible, anava movent el cap ampul·losament, sí, sí, sí, justificant aquell foraviament dels sentits, i albirant d’esquitllentes com encastava el farcellet de l’engonal contra el cony, encara tendre i de turgència melosa, de la noia que quedava colpida per aquella follia dels sentits.

THE ROAD 35 CUBATA, GITANES I AUTO STOP! WHOSE TURN IS IT?

Quan teníem 16 anys ens encantava passar la tarda/vespre/nit i, quan podíem, part de la matinada, tombant pels carrers càlids, humits i sorollosos de Calafell. Primer començàvem amb una copa al Don Corbatón, seguida d’uns xarrups al Babylon i una cervesa a l’Ònix, per acabar fent una ballaruca al Disco Vip’s amb un cubata a la mà, observant les mosses de cabells esbullats, estil Cindy Lauper, sota la glamourosa bola de miralls. Deambulant, en acabat, per l’entorn del carrer Monturiol, demostrant un autèntic domini del caràcter adolescent tardà. Fou llavors quan van anunciar l’expectant inauguració de la nova i atraient Louie Vega i, és clar, vam quedar amb la colla per ser els primers en entrar-hi i amb la clara voluntat de ser-ne els darrers en sortir-hi. El problema era, però, el de sempre, ens calia un adult amb permís de conducció que ens acompanyés amb cotxe amunt i avall. I creieu-me, era un greu problema, perquè sovint no tan sols descobria quin era l’estat etílic de bona i joiosa esperança amb el qual ens recollia, sinó que quan aconseguíem “lligar-nos” una mossa embadalida pels nostres encants, mai no podíem fer ús dels seients el darrere de l’automòbil per intentar practicar, maldestrament, alguna activitat eroticofestiva. Aquella calorosa i ardent nit estiuenca, al costat de la barra de la piscina interior de la Louie Vega, vaig conèixer-la: ulls verds, cabellera rossa, pits immadurs que despuntaven innocents i juganers, faldilla curteta, tan curta, tan curta que bo i deixava entreveure l’ombra del borrissol d’àngel del seu entrecuix tendre. Ignoro si fou la ingesta descontrolada d’alcohol, l’excitació del moment, la visió d’aquell cos de nina encara per madurar, o el sabor dels seus llavis empastifats grotescament de maduixa, però quan hi penso encara noto el dolor del meu sexe creixent oprimit dins la bragueta dels geans rockabilly en els què ens embotíem en aquella època. El cas és que ella em va desvetllar la libido d’una forma incandescent i torbadora. Aquella va ser la matinada triada, no podia pas esdevenir de cap altra manera. Un rere l’altre vam anar passant pel seient posterior de l’automòbil, cadascú amb el seu “ligue”, gaudint de sexe descontrolat, prematur, fugisser i inexpert. Ara bé, va ser un pèl emprenyador tenir el pare assegut al volant fent mots encreuats mentre fumejava un Gitanes amb la finestra mig oberta.

THE ROAD 34 ELS TRES TOMBS, L’ART DELS BONS BASTERS I LA NOIA DE TERRY

El repicar de campanes dels 12 morterets donen el tret de sortida dels Tres Tombs i l’inici de la festa. Per la plaça de Sant Antoni Abad hi circula una munió de 500 cavalls, mules i matxos ben raspallats i lluents, 200 carros agrícoles i carruatges ben engalanats provinents de la masia d’en Frederic, que omplen l’ambient de xivarri i xerinola i són a punt per iniciar el ritual: el rec-res del ferro de les rodes damunt la pedra; el so metàl·lic dels picarols i els crits dels traginers, ens transporten fins a altres èpoques, on el ritus dels Tres Tombs es feia al voltant d’una gran foguera de ramatges verds. De cop, es fa un silenci mut, apaivagat, com quan et llences de cap a l’aigua del mar i les oïdes es clouen. Només els esbufecs dels animals esquincen aquest silenci, perquè les mirades de la gent congriada no poden deixar d’admirar l’espectacle que acaba d’arribar. Un cavall blanc, de pelatge lluent, de cua etèria i crinera llampant, entra majestuós a la plaça muntat per una noia, deessa de la virginitat. Diuen que a l’antigor, uns éssers festius, mescla de dimonis o botargues trapelles, abillats de blanc i pintats amb dibuixos vermells, pul·lulaven enmig de les bèsties domesticades dels Tres Tombs. Avui, però, ignoro si és un dimoni o bé un àngel, perquè un ésser tan atraient i enigmàtic només pot ser algú benefactor. Eixancarrada damunt la gropa del cavall, a pèl, notant l’escalfor rellent dels pelatge blanc sota la seva vulva humida, duu la Bandera d’una manera encisadora i ens fa sentir a tots, homes i dones, entremaliats i turmentats, com si ens haguéssim begut l’enteniment. La seva visió ens excita i ens fa agafar ganes d’acompanyar-la a fer un sobec improvisat per fornicar-hi. Quin miratge! Que la noia va nua, coi! Manega el cavall que trota amb gràcia mentre la seva cabellera rossa li rossola els pits que sotraguegen i ens fan xalar entre escaramusses per veure-la de més a prop. I després diuen que a les festes tradicionals no hi ha erotisme. Romanços!

THE ROAD 33 ENYORO FER UN TOMB EN MOTO AMB LA XICOTA

Enyoro els ardents dies d’estiu on no hi ha res que m’agradi més que sortir a fer un tomb en moto amb la xicota arrepapada al meu darrere. Sentir la velocitat que m’espetega a les galtes enjogassades; notar al llombrígol les pessigolles del vent geliu que pretén envolar-me la samarreta de cotó; engarrotar-me sota la pressió dels seus braços que s’agombolen a la cintura mentre s’embessona íntimament clavant-me els pits, de mugrons excitats, a l’esquena; tustar el suau ronqueig del motor sota l’escrot; eixorivir-me amb l’alè dolç i amorosit que em xiuxiueja a la nuca; sucumbir als seus cabells llargs que, dessota el casc, revoltant-se per la inèrcia de la velocitat, em llepen les galtes i el ganyot, submergint-me en la flonjor aromàtica de la perruqueria; sotjar, d’esquitllentes, la nostra ombra estireganyada, estintolada damunt l’asfalt, mentre ella estira una mà amb murrieria cap a l’entrecuix per acaronar el meu ventre i les cuixes i la titola, que experimenta un plaer que comença sent dolç i que, de sobte, esdevé urgent quan rep una lleu i inesperada cinglada de plaer, inequívoc preludi del devessall de sexe que m’espera quan arribem a casa. Als ardents dies d’estiu no hi ha res que em faci xalar més que deixar-me envair per aquesta sensació de l’estremiment del cor al sexe quan surto a fer un tomb en moto amb la xicota arrepapada al meu darrere.

THE ROAD 32 CAVALCADA DE REI

Aquella nit el paradigma dels Reis d’Orient es va falcar en el record. Feia un fred gèlid, aquella mena de fred que s’escola per la nuca i per sota els guants i creus, innocent, que la disfressa que portes, plena de lluentons i plomes sintètiques, et preservarà d’aquells calfreds que t’esborronen la pell. La música, al·legòrica de tradicions nadalenques, ambientava les cares de la gent que, omplint els carrers humits per la neu trepitjada que havia caigut hores abans, es congriava per veure’ns passar. Aquell any les carrosses eren majestuoses, esplèndides, generadores de somnis que feien tentinejar els ulls dels infants que estintolaven ampul·losos somriures. De cop, enfront del meu halo gelat, vaig contemplar la noia patge que duia al davant: embotida dins d’un cosset de color verd lluent, mostrava unes cames llargues, de pell rellent i suau, rematades per una faldilleta de vellut verd amb volants de cotó blanc que es movien amb una gràcia mòrbida. La noia patge doblegava endavant el seu esvelt cos per recollir caramels de la saca i llençar-los carrossa avall cap a la multitud. Cada vegada que ho feia, mostrava les voluptuositats de les seves natges de fembra, suculentes i ambicioses, i la nuesa de la seva gropa de femella palpitant. Aquella imatge em turmentava, aquelles formes lascives, ablanides, de sofrages oloroses, m’obligaven encara més a contemplar la grandesa manifesta d’aquells malucs. Em delia per apropar-m’hi, per aixoplugar-m’hi, per capbussar-m’hi i encabir el membre que, malgrat el fred, es remenava ardent i cofoi dins dels elàstics leggings de patge reial que ja no podien ocultar la tremenda erecció que lluitava per esparracar-los i excel·lir a l’exterior. Ignoro si fou pel bric-à-bric de la multitud, la música que escopien els amplificadors instal·lats al carrer, els leds de colors que es reflectien en els lluentons de les disfresses o aquell fred que ens feia perdre el senderi, però alguna cosa va impel·lir-me a apropar-me pel darrere de la noia patge que em servava de reüll i somreia mel·lífluament, fins que, bo i sense adonar-me’n, vaig embessonar-m’hi acaronar-li el ventre, sentint una agradable sensació de vertigen i matxucant el meu gland, de proporcions nerviüdes, entre el seu engonal de textura untuosa i calenta, alterant la gelor del meu cos que ara es mantenia càlid i confortable vora el sexe de la noia patge que, entre gemecs i esbufecs, agombolava el cos i movia, maliciosa i estrafeta, les seves natges abundants i musculoses sota l’atenta mirada d’infants bocabadats.