Aquell capvespre, en Hänsel i la Gretel van haver de fugir de casa. El seu
pare, borratxo, i la seva malvada madrastra, ja no podien suportar més les
excentricitats dels dos germans que tot el dia romancejaven per la seva
habitació, alcoholitzats, emporrats, embriagats per tota mena d’al·lucinògens.
Van caminar per la cuneta, sota la penombra dels fanals i la lluna, de coure,
que semblava avergonyir-se dels dos germans esnifats, fins que un transportista
va apiadar-se d’ells, potser imbuït per les sinuoses i atraients corbes del
franc de la Gretel, que era com un pastisset, potser deixant anar la seva
imaginació en les dureses del cos esprimatxat d’en Hänsel, que tenia la pell de
color del sucre morè. Fos com fos, el camioner va conduir tota la nit observant
de reüll els dos germans que, endormiscats, no s’adonaren que el transportista
s’aturà, ja a l’alba, en un solitari i llunyà bar de carretera, la llum
iridiscent del rètol vermell del qual, que pampalluguejava intermitentment, fou
la que desvetllà la Gretel que, entre lleganyes i la mirada entenebrida,
observà com el camioner es masturbava amb vehemència enfront del volant,
sacsejant els seu membre amunt i avall sota una panxa opulenta, fent que els
seu escrot, pelut i envermellit, rebotés contra el cuir desgastat del seient. Llavors,
espantada, va estirar la mà de son germà i, apressadament, van córrer cap a
l’interior del bar, sense adonar-se’n del significat del rètol que tentinejava
dins la foscor: “Formen”. Ambient enxubat, humit, ranci, clandestí, fum opiaci
de cigarretes, haixix, flaires d’alcohol edulcorat, suor a les aixelles, homes
murris i pècores abillades amb blondes barates mostrant els seus cossos mulats,
usats, fornicats, escorreguts... En Hänsel i la Gretel van encaixar ràpidament
en aquell indret, en aquell parany de sexe i corrupció. Els clients del
prostíbul buscaven cada dia carn fresca per alliberar els seus desitjos més ocults
i els seus pensaments més immunds i inconfessables. La Gretel, engiponada amb
uns sostenidors diminuts que amb prou feina li cobrien els mugrons que aparentaven
trossets de pa de gingebre, deixava que els clients la usessin; homes barbuts;
homes assedegats dels vicis de la carn; homes plens de furóncols; homes
impúdics; homes goluts; homes malvats que només somiaven descarregar el seu
esperma dins de les cavitats tendres de la Gretel, que cada nit s’espatarrava
damunt d’un llit de llençols suats i rebregats, permetent que un d’aquells
homes la sodomitzés, la penetrés, la foradés a canvi de quatre bitllets que
agraïa per poder adquirir més alcaloides a la meretriu del bordell. En Hänsel
estava reservat per als homes més viciosos, sòmines, gentussa, coxinos, els que
frisaven per esparracar culs a batzegades, els que gaudien amb la fel·lació
d’uns llavis de noi tendre, fins que el regust agre de l’esperma d’aquells
homes rabassuts, panxuts i senosos, omplia amb amargor la seva gargamella. En acabat,
en Hänsel podia comprar més “xocolata” amb els rèdits obtinguts per la vexació
del seu cos masegat i corromput. De matinada, en Hänsel i la Gretel es trobaven
d’amagat als ulls de les putes del bordell i, amb la mirada tèrbola, enyoraven
la seva infantesa oblidada, quan la seva mare, que tenia la veu tan dolça que
semblava feta de pastissets, els explicava el conte dels germans Grimm, dels
protagonistes del qual havien heretat els seus noms. És clar que la història
del conte era ben diferent, oi?
http://nyebits.blogspot.com
