THE ROAD 73 EL SILENCI INCONFESSABLE

Em vaig fer capellà per vocació, perquè tinc fe i crec que el meu deure és ajudar els altres. Faig missa en set parròquies diferents i tot el dia estic amunt i avall conduint d’un poble cap a un altre i sant tornem-hi. Faig baptismes, confirmacions, penitències, eucaristies, unció dels malalts, ordres sacerdotals i matrimonis. M’agrada la flaire d’encens, la flama dels ciris pasquals, la pàtina de pols que acumulen els sants de les esglésies i, sobretot, el silenci. El silenci és el bé de Déu més preuat que tenim. El silenci que, en realitat, no existeix, perquè és irreal. Silenci és escoltar les petjades damunt del marbre, és sentir la remor de la frontissa quan s’obre la porta, és olorar el frec a frec de la roba quan les dones s’agenollen al confessionari, és notar el bategar del cor a les temples quan escoltes els pecats de les feligreses, confidències que m’expliquen les parroquianes i que, sovint, m’enrojolen les galtes: dones adúlteres que busquen entre l’engonal dels seus amants sexes cràpules que les puguin satisfer; dones lascives menja xones d’altres dones; dones goludes que practiquen sexe simultani amb diversos mascles fins que assoleixen pirotècnies vaginals; dones vicioses que només gaudeixen amb backstage anals; dones entremaliades llepa tites; dones promíscues que desvariegen masturbant-se amb tota mena d’estris que hom seria capaç de creure que puguin entrar dins de les seves vagines adulterades; dones fogoses que es prostitueixen ocultant-ho als seus marits badocs; dones blasfèmiques que intenten aixecar-me la sotana per esbrinar si les seves paraules provoquen irrigació sanguínia en el meu escrot avergonyit; dones que es lliuren a la pederàstia, tremendes i vulgars, ensinistrant en l’alquímia del sexe els fills adolescents de les veïnes; dones males pècores amb bromohidrosi clitoriana que xalen fornicant amb animals domèstics; dones d’orgasmes hipnòtics i mamellam monstruós que eixoriveix la libido d’intel·lectuals escorreguts; dones que mai no duen sostenidors, que se t’asseuen a la falda, que fumen i et parlen de tu mentre enreden els seus dits d’ungles postisses entre els rínxols del pèl púbic del teu sexe; dones de mirada sorneguera i psicotròpica amb la qual et deixen ullprès i amb la targeta de crèdit a les acaballes; dones de mugrons perfectes amb els que alimenten homes catàrtics per gaudir d’aquesta inesperada i excitant emoció; dones que caminen amb moviments coitals, que surten al carrer amb l’afegitó de dos o tres botons descordats pits avall, deixant entreveure el manà de l’eucaristia mundana i terrenal. Dones pecadores. Dones, en definitiva, que trasbalsen els meus sentits i em fan sotragar les creences. Sí, em vaig fer capellà per vocació i visc el celibat com una opció, però creieu-me, en dono fe que les ganes de follar no me les treu ni Déu!

http://nyebits.blogspot.com

THE ROAD 72 AMISTANÇAT ARTIFICIAL, HOME IDEAL!

Ho havia provat amb tota mena d’homes: alts, baixos, barbuts, corpulents, pèl-rojos, atrevits, delicats, peluts, barbamecs, esprimatxats, grassonets, de ciutat i de comarques, però cap home no la deixava complaguda i, això, la mantenia en un frustrant i perenne estat d’insatisfacció. Fins que un dia, atzarosament, se’l va trobar en l’indret més insospitat, la deixalleria. Estava assegut com un bibelot a la vora d’un contenidor de recollida selectiva de plàstic. Ella va veure aquell cos maltractat, abonyegat, tenia la fesomia ortopèdica, escarromiada, el posat taciturn, embadalit, i va sentir-se fortament excitada per aquella visió desconcertant. Les proporcions d’aquell cos eren vulgarment perfectes: braços prims, pectoral endurit, estómac de torsió elàsticament articulada, engonal edulcorat, testicles esperpèntics. No s’ho va pensar pas dues vegades. S’hi apropà, li acaronà la galta escalfada pel sol i, sense més prolegòmens, l’abassegà cap a casa seva on, després de banyar-lo amb aigua tèbia i sabó neutre, l’assecà embolcallant amb la tovallola les extremitats d’aquell saltamartí que, mut, la guipava com si s’hagués begut l’enteniment. Un cop estès damunt del llit com us estaquirot, nu, net, submís, ella va empastifar-se els genitals amb crema lubricant i, immediatament va emparrar-se damunt d’aquell cos botxinejat, cardant-lo amb fogositat, a batzegades, mentre les molles del llit grinyolaven monstruosament, i deixant que les formes articulades de les seves extremitats se li ensorressin dins de la vagina, calenta, humida, assadollada, atorgant-li èxtasi i plaer, manegant-lo amb destresa, sentint com les palpitacions testosferòniques esdevenien entremaliadures vaginals, experimentant com el seu clítoris s’adheria com una ventosa als genitals erms d’aquell bergant fins que el seu cony, reblanit i encès, es va esbarriar completament, ejaculant de plaer torbament. Mai cap home no l’havia satisfeta tant, mai cap home no l’havia excitada tant, mai cap home no l’havia complaguda tant com el maniquí d’aquell dummy que havia arreplegat de la deixalleria. Era, vet-ho aquí, el concubí perfecte: li donava plaer, no rondinava, l’usava quan li abellia i sempre estava disponible per fer-la udolar amb lladrucs com una barjaula indecorosa i indecent.

http://nyebits.blogspot.com

THE ROAD 71 MERJAR FI, DELICAT, FET MÉS PER PLAURE AL PALADAR QUE PER NODRIR...

Passar la frontera havia esdevingut un acte clandestí, francament perillós, des que el govern va promulgat la llei dolça, com s’anomenava popularment. Els vehicles particulars eren escorcollats de dalt a baix, les furgonetes i altres vehicles de gran tonatge eren retinguts durant hores regirant fins i tot el darrer racó dels seus farratges, amortidors i cavitats variades on amagar, presumiblement, els productes de contraban. Els camins, ge erres i senders eren vigilats per l’exèrcit, i pertot trobaves militars, policies, agents de duanes i personal anticorrupció, pallussos, gentussa, sòmines bergants i menjapil·liles, vetllant per fer complir la llei dolça i intentar combatre la corrupció i la insubordinació de la ciutadania. Però la demanda de producte en negre era cada vegada més ferma, ningú no volia viure abstemi, ningú no volia renunciar als plaers d’aquella substància edulcorant i viciosament addictiva que el govern pretenia eradicar amb les lleis absurdes que hom no volia complir, per combatre aquella substància altament ensucrada i carbohidratada. Per això, veient el potencial i el negoci, sabent que possiblement era un disbarat, cosa que se li en refotia, ella va decidir fer-se traficant clandestina. Era evident que només hi havia una cosa que podia fer, usar la seva vagina per camuflar el contraban. Era l’únic lloc on, probablement, mai no hi mirarien. I tal dit, tal fet! Aquell dia, tremendament encaparrada i decidida a passar la frontera sense ser descoberta, va començar a embolcallar els productes amb film plàstic de cuina i, un rere l’altre, va començar a introduir-se dins la vagina tot el material: una bossa de caramels de maduixa, llaminadures ensucrades, bossetes de pols pica-pica, núvols de nata, bombons de xocolata, mató de monja, xiclets, gelatines, piruletes, toffees i tota mena de productes dolços que el govern havia prohibit per prevenir la creixent obesitat de la població. Bo i no podia ni caminar, notava el seu cony ple, farcit, carregat de llaminadures de tot tipus. Allò l’excitava. Saber que feia una malvestat la feia sentir vulgar, però li agradava. Dur aquell farciment a la vagina li provocava suor i palpitacions, com si patís la xurria de la riba del mar, sentia fogositat, contraccions i un batibull vaginal incontrolable, gairebé millor que l’última vegada que havia fornicat, fins al punt que mentre passava la frontera, una allau de palpitacions feromòniques van alterar la capacitat de subjecció dels muscles del seu cony i del clítoris, que va començar a contraure’s i a inflar-se, i del qual, com si fos un esclat de focs d’artifici, va començar a brollar una doll de caramels, bombons i llaminadures que regalimaven engonal avall, omplint d’ungüents vaginals l’estupefacta mirada dels agents de duanes, colla d’estaquirots, que no podien creure la gran quantitat de caramels, confits, pega dolces, llamins, gormanderies i llepolies que excel·lien dels genitals d’aquella dona execrada que no parava de gemegar dolçament.

http://nyebits.blogspot.com