Els divendres la gasolina és més cara. Us ho asseguro. Ho sé del cert, perquè jo treballo en una gasolinera. Sempre hi he volgut treballar. Quan era menuda m’agradava acompanyar el pare quan feia gasolina amb el Seat 124. Jo, asseguda al seient del darrere, abaixava el vidre de la finestra i deixava que l’olor embriagant del carburant m’edulcorés els sentits. Treballar aquí em fa sentir com la dona que arriba del futur a l’anunci de Neutrex. Porto una granota que brilla, de color reflex blue, que sempre duc mig desbotonada, perquè m’agrada lluir les meves voluptuositats, i em passejo entre els clients que em miren amb ganes d’arrencar-me-la mentre m’airejo la cabellera oxigenada i somric estrafetament. Fer el torn de nit és una mica pesat, la veritat sigui dita, però sempre trobo la manera de distreure’m. L’altre divendres, sense anar més lluny, tot i que els sortidors són self service, vaig ajudar un senyor que semblava que no tenia massa clar com funcionava la màquina. En fer-ho, sense voler, vaig entortolligar-me les cames amb la mànega de la súper i, quan estava introduint el carburant dins del dipòsit del seu vehicle, vaig notar com el flux de combustible circulava per l’interior del tub negre, fent-me pessigolles a l’engonal i al cul. Aquella va ser una sensació nova i tremendament excitant. Passada la mitjanit, el so dels grills al voral de la carretera és l’únic soroll que m’acompanya. És tan avorrit que a vegades tinc ganes de fer un disbarat. Aquell divendres, encaparrada fins a l’obsessió amb la sensació del gustet de la mànega entre les cuixes, sense pensar-m’ho dues vegades, vaig deixar la caixa, vaig sortir a l’esplanada i vaig apropar-me fins al sortidor número 1. Vaig agafar el mànec del dispensador i vaig començar a fregar-me amb ell les natges i la zona púbica. Estava tan excitada que de seguida vaig notar les segregacions vaginals i, llavors, vaig abaixar-me la cremallera davantera de la granota reflex blue introduint-me el broquet del sortidor entre les calcetes. La sensació inicial de fredor humida de l’acer inoxidable va esdevenir de seguida una agradable escalforeta a l’entrecuix, tant, que el meu clítoris es va inflar com un carquinyoli acabat de sortir del forn. Aleshores, vaig introduir-me lentament el broquet del sortidor dins de la vulva notant la duresa de l’acer que se’m clavava ben endins, fregant-me amb moviments de vaivé circulars, i encenent la meva xona com una mala cosa mentre premia intermitentment el gatell. Però jo no en tenia prou. Vaig agafar la mànega de la gasolina dièsel, la dièsel plus i la súper plus i, una rere l’altra, vaig anar introduint-me-les ben endins, simultàniament, comprovant amb sorpresa les capacitats elàstiques de la meva vagina calenta, agradablement adolorida i lubricada per la irrigació de les segregacions i espasmes vaginals que aquells quatre consoladors d’acer em provocaven, barrejant els meus sucs amb greixos i gotetes de carburant que sempre queden suspeses a la punta cromada dels sortidors. Bé, ara ja sabeu perquè la gasolina és més cara els divendres.
diumenge, 24 de març del 2013
dimecres, 13 de març del 2013
THE ROAD 69 “CUM CLAVIS” HABEMUS PAPAM, PAPIM, PAPUM!!!
En Giovanni era el fill primogènit de la família Gamarelli, l’hereu del
negoci familiar que durant segles havia confeccionat la roba dels papes i dels
cardenals. Coneixia Ciutat del Vaticà com el palmell de la seva mà, coneixia
tots els racons de la basílica de Sant Pere millor que els centenars de
clergues i religiosos que vivien al Palau Apostòlic. Però malgrat això, ell mai
no havia conegut un papa el mateix dia de la fumata blanca. Acabaven de celebrar
un dels conclaves més breus de la història del col·legi cardenalici, 24 hores
de fumates negres, 24 hores de llargues esperes i especulacions al voltant de
la identitat del nou papa, fins al punt que el recentment escollit pontífex
havia rebut amenaces contra la seva integritat, perquè era considerat massa
progressista, les seves idees eren massa liberals per la supremacia de
l’església catòlica. I aquell, sense saber-ho, era el motiu de la seva
presència al Vaticà. En Giovanni s’estava esperant, expectant, sota els frescos
de la capella sixtina que romania tancada als visitats i turistes durant el
conclave, prudent, ansiós, neguitós, fins que les portes s’obriren tot i
grinyolant. Llavors, va entrar el camarlenc seguit de l’encara cardenal, el qual
seria entronat en breu nou papa, acompanyat del seu seguici de cardenals i
religiosos. El nou sobirà encara duia la mitra i la casulla vermella, d’aquell
vermell color se sang i de foc, el vermell dels màrtirs, que ressaltava damunt
de la blancor de l’alba de cotó que s’arrossegava pel marbre del terra de la
capella sixtina. Llavors, redimonis! De seguida va veure la semblança: el que
estava destinat a ser el nou pontífex, tenia una aparença física
enlluernadorament increïble amb ell. El cardenal, amb un gest de comandament, va
ordenar al seu seguici que en Giovanni es despullés, fet que en Giovanni va
trobar ben rar, però què havia de fer? Aquell home era el sant pare, i va
accedir a les seva estranya petició desempallegant-se de la roba amb la quan s’havia
engiponat aquell dia, fins que va quedar completament nu. El cardenal va agafar
el bàcul i s’hi va apropar tot i observant amb interès el cos despullat d’en
Giovanni. Va encercolar-lo. Va observar-lo, va resseguir totes i cadascuna de
les parts del seu cos, va palpar-li les natges, va tocar-li la pell de llombrígol
i el contacte dels seus dits sedosos el va fer estremir. Amb la mirava àvida de
desig, amb una espurna de lascívia i certa salivació abundosa a la comissura
dels llavis, buscava restes de tatuatges a la pell i altres característiques
que el diferenciessin com un escarriat, però en Giovanni, que tenia una
sensació mundava i divina ensems, era un italià dels de tota la vida, elegant,
altiu, de pell colrada i mirada profunda, era un home ben plantat, sexy, fins i
tot, de cabells ben clenxinats, un pèl grisencs, però que li atorgaven un
atractiu físic innegable. El nou papa va posar-li la mà a l’estómac sense
turpituds, entortolligant-li els dits entre el pèl púbic, subjectant-li tot
seguit el farcell dels testicles que li penjaven abrandats i càlids, fent
alçaprem amb ells, introduint-li la mà a l’engonal, remenant a la zona erma
entre els testicles i l’anus fins que en Giovanni, esborronat, va notar com una
llambregada genital que bo i el va excitar malgrat la presència de tots aquells
clergues abillats amb vestits d’aquell vermell iridiscent i que l’encercolaven
per tot. Llavors, accedí a la petició del servei secret del Vaticà, el qual,
per preservar la seguretat i la integritat física del nou papa, havia
sol·licitat un doble que pogués sortir al carrer per mesclar-se entre els
fidels que l’esperaven a la Plaça de Sant Marc, algú per fer el seu recorregut
camuflat dins del Papamòbil, fent-se passar pel nou pontífex. En Giovanni era,
sens dubte, el candidat ideal, el seu doble perfecte. No hi adduïa pas cap
problema ni malvestat. A més, quin italià catòlic, apostòlic i romà no havia
pensat mai en ser el papa per un dia?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)