divendres, 5 de febrer del 2016

THE ROAD 84 FAS UN BRILL I APAREIXEN ELS PRETENDENTS PER TRAGINAR-TE.

THE ROAD 84 FAS UN BRILL I APAREIXEN ELS PRETENDENTS PER TRAGINAR-TE.

Carregada com una enze deseixida, arrossegant el carro d’alumini farcit de caixes de fusta, embolcalls, bosses de paper, coixins amb braços incorporats i flors de plàstic, de cop, me’ls trobo de front, impúdics, tafaners, oferint-se sense prolegòmens: texans estrets, samarreta de cotó ajustada deixant intuir una incipient bromohidrosi a les aixelles mesclada amb ferum de feromones, mirada maliciosa i posat refotudament barroer. Tots ells s’ofereixen com a pretendents adelerant-se cap a mi, competint perquè jo els triï, ofertant el seu millor somriure i atributs: braços fornits, bíceps tatuats, pectorals de mugrons prominents. –Quan cobres per servei?– Goso preguntar al que m’ha semblat més ben dotat per a les meves immediates necessitats, observant les mirades decebudes de la resta de concubins que deambulen, esmaperduts, a la recerca i captura d’una nova incauta per traginar-la. Diuen que en aquest indret tots tenen noms impronunciables, però en canvi jo, avui, només puc llegir: Alex, Gustav, Patrik, Jules, Markus, Rickard, Tony, Gregor, Micke, Antonius, Marc... D’un brinc, en un tres i no res i amb una perícia innata, tots ells s’han pogut encaixar a la cavitat del darrere de la furgoneta del meu transportista clandestí. I ara, conduint pels carrers de la gran urbs on visc, només puc pensar com quedaran exposats: la calaixera, les cadires, els prestatges, la funda nòrdica... Sense oblidar-me del Sultan, el meu nou matalàs de trinca. Només espero que aquest paio, quan arribem a casa, també m’ajudi a muntar els meus mobles nous d’IKEA.

Nda: Tots els noms que apareixen en aquest relat pertanyen a mobles, complements i estris reals, i estan extrets del catàleg d’IKEA 2012.