Dedicar-se a la política té molts avantatges: mai no haig de matinar; tinc un sou d’escàndol; targetes de crèdit amb les quals puc comprar de tot sense pagar mai res; m’allotjo als millors hotels i, a més, tinc un xofer que em porta amunt i avall amb discreció i eficiència. Indubtablement, privilegis de ser el President. És una xamba! Però el millor de tot plegat és quan hi ha campanya electoral. Sí, sí, com us ho dic! Certament és esgotador ser en una ciutat pel matí, arribar puntual al míting de la tarda a l’altre extrem del país i, després, reservar forces pel sopar d’empresaris, havent-te de mostrar complaent i disciplinat. Però no m’importa, perquè després, quan toco el dos, m’arriba la recompensa. Ens movem amb un vehicle blindat, és ample i espaiós, molt silenciós, d’aquells que tenen els vidres fumats per impedir que les mirades alienes observin l’interior. Té un moble bar amb refrescos, alcohols de tota mena i begudes energètiques. Els seients són de cuir de color marfil i, permanentment, fa olor de nou. És un vehicle futurista i equipat amb totes les tecnologies que hom s’ha inventat, de les quals destaco el pilot automàtic. És una meravella! Creieu-me! Quan surto del sopar, esgotat, esllenegat, cansat d’haver de fer el “paripé”, em trec l’americana, em desfaig el nus de la corbata i la sivella del cinturó, obro el moble bar, em preparo un gintònic i l’assaboreixo amb complaença. El xofer, llavors, activa el pilot automàtic, que sap el recorregut programat a l’ordinador de bord connectat via satèl·lit amb el gabinet de presidència, passa al seient del darrera i... Sí, ho confesso, em fa el millor massatge que us podeu imaginar. Es treu els guants de xofer i amb suavitat m’acarona la pell del clatell, de l’espatlla, del pectoral... Fa que els mugrons se m’endureixin com dues pedres d’ambre rosat, m’acarona el llombrígol que panteixa amb impaciència i l’engonal, fins que nota com els meus genitals se m’escalfen a l’interior del pantalons intentant excel·lir inflats pel plaer d’aquell massatge sublim. Llavors, fent un petit alçaprem amb les natges, el xofer m’estira els pantalons fins als turmells, notant el contacte del cuir del seien a les meves cuixes. Això m’excita granment fent que el meu penis es revolti, trontollant, bellugant-se aleatòriament amb espasmes i moviments circulars enfront dels llavis del xofer que, endebades, aconsegueix introduir-se’l a la seva gargamella plena de salivera abundosa i lubricant. Les capacitats bucals del meu xofer són espectaculars, em sorprèn cada dia, mentre s’introdueix el meu gland dins de la boca esborronant-me, succionant lleugerament amunt i avall, amb els llavis pressiona la punta violàcia del meu membre i amb la llengua, aspra i ensinistrada, ressegueix els rugositats inflades de les meves venes excitades pel aquella succió meravellosa i delirant. La seva boca puja i baixa, pren embranzida i giravolta, pressiona, mossega, llepa i relleva amb eloqüència, flingantejant amb suavitat el meu escrot, grapejant-lo com un bastard, com una meuca barragana, entre bleixos, deixant caure barroerament el seu mentó fins que el litigi sensual omple el seu ganyot i em fa sentir que aquell plaer és millor que el millor cony abrandat i càlid en el quan mai no hi he descarregat els meus nèctars presidencials. Com us ho deia, dedicar-se a la política té molts avantatges, però cap com el plaer que em provoquen les trafolleries i les capacitats labials del meu increïble xofer succionador.
