dilluns, 10 de desembre del 2012

THE ROAD 62 A LA BARRUFETA QUE NO PORTA BRAGUES, TOTES LES COSTURES LI FAN LLAGUES!


No, no us ho diré pas. No diré res. M’enduré el secret al nínxol. No us diré si va ser una policia local, ni tampoc si va ser una ertzaina, ni una mossa d’esquadra... Que us dic que no, que no us ho diré, recoi! Una cosa així no es delata quan ets a la garjola! Sí, d’acord, la bòfia aquesta formava part de la brigada mòbil de la unitat antidisturbis. Sí, em va detenir per exercir la prostitució al carrer. Sí, no us ho negaré pas això, però no us diré res més. Està bé, sí, quins collons que teniu! La paia estava per sucar-hi pa. Tenia un pitram, patrim, patram... Hostipadrena, quines mamelles que tenia la guripa aquesta! Grosses, plenes, d’aquelles que les agafes i t’hi amorres i rellepes i... Tenia unes cuixes! Caram quines cuixes! Se’m va apropar, va agafar-me pels cabells, va emmanillar-me mentre em retorçava el braç que bo i me’l trenca i jo, en canvi, només podia mirar-li aquelles cuixes, i aquell cul. Quin pandero que tenia la paia! Jo crec que no duia bragues i és clar, ja sabeu que a la que no porten bragues totes les costures li fan llagues. Quan em va agafar, de seguida vaig notar aquella olor de maduixa del seu pintamorros. Hostitú, allò me la va posar més dura que la punta de la seva porra. Va pressionar-me el cap contra el vidre del cotxe de la pasma i, zazzz, cap a dintre d’una revolada. I ja em vaig veure allí, menjant-me el cuir desgastat i pudent del seient, mentre la paia em lligava perquè no em pogués escapar. I jo només pensava en aquelles mamelles, amb aquelles tetes grosses i endurides, i amb aquells mugrons que se li marcaven sota de l’uniforme. Collons!!! Quan hi penso, és que em couen els ous! Vaig notar la duresa dels seus mugrons fregant-me l’esquena i allò va ser, wow! Sí, ho confesso, allò va ser el detonant, sentir les seves tetes dures i calentes a la meva esquena em va posar tan catxondu que em va sortir la llet per la punta. Sí, i què, és que la paia tenia unes tetes! Però no us diré res de res. Ja he xerrat massa. Callo! S’ha acabat el bròquil! Au, aneu a matxucar-vos-la a la cel·la del costat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada