Els divendres la gasolina és més cara. Us ho asseguro. Ho sé del cert, perquè jo treballo en una gasolinera. Sempre hi he volgut treballar. Quan era menuda m’agradava acompanyar el pare quan feia gasolina amb el Seat 124. Jo, asseguda al seient del darrere, abaixava el vidre de la finestra i deixava que l’olor embriagant del carburant m’edulcorés els sentits. Treballar aquí em fa sentir com la dona que arriba del futur a l’anunci de Neutrex. Porto una granota que brilla, de color reflex blue, que sempre duc mig desbotonada, perquè m’agrada lluir les meves voluptuositats, i em passejo entre els clients que em miren amb ganes d’arrencar-me-la mentre m’airejo la cabellera oxigenada i somric estrafetament. Fer el torn de nit és una mica pesat, la veritat sigui dita, però sempre trobo la manera de distreure’m. L’altre divendres, sense anar més lluny, tot i que els sortidors són self service, vaig ajudar un senyor que semblava que no tenia massa clar com funcionava la màquina. En fer-ho, sense voler, vaig entortolligar-me les cames amb la mànega de la súper i, quan estava introduint el carburant dins del dipòsit del seu vehicle, vaig notar com el flux de combustible circulava per l’interior del tub negre, fent-me pessigolles a l’engonal i al cul. Aquella va ser una sensació nova i tremendament excitant. Passada la mitjanit, el so dels grills al voral de la carretera és l’únic soroll que m’acompanya. És tan avorrit que a vegades tinc ganes de fer un disbarat. Aquell divendres, encaparrada fins a l’obsessió amb la sensació del gustet de la mànega entre les cuixes, sense pensar-m’ho dues vegades, vaig deixar la caixa, vaig sortir a l’esplanada i vaig apropar-me fins al sortidor número 1. Vaig agafar el mànec del dispensador i vaig començar a fregar-me amb ell les natges i la zona púbica. Estava tan excitada que de seguida vaig notar les segregacions vaginals i, llavors, vaig abaixar-me la cremallera davantera de la granota reflex blue introduint-me el broquet del sortidor entre les calcetes. La sensació inicial de fredor humida de l’acer inoxidable va esdevenir de seguida una agradable escalforeta a l’entrecuix, tant, que el meu clítoris es va inflar com un carquinyoli acabat de sortir del forn. Aleshores, vaig introduir-me lentament el broquet del sortidor dins de la vulva notant la duresa de l’acer que se’m clavava ben endins, fregant-me amb moviments de vaivé circulars, i encenent la meva xona com una mala cosa mentre premia intermitentment el gatell. Però jo no en tenia prou. Vaig agafar la mànega de la gasolina dièsel, la dièsel plus i la súper plus i, una rere l’altra, vaig anar introduint-me-les ben endins, simultàniament, comprovant amb sorpresa les capacitats elàstiques de la meva vagina calenta, agradablement adolorida i lubricada per la irrigació de les segregacions i espasmes vaginals que aquells quatre consoladors d’acer em provocaven, barrejant els meus sucs amb greixos i gotetes de carburant que sempre queden suspeses a la punta cromada dels sortidors. Bé, ara ja sabeu perquè la gasolina és més cara els divendres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada