THE ROAD 45 LA LLEGENDA DE LA INDOMABLE!

Encadenats pels turmells, arrenglerats com esclaus al voral de la carretera, amb el pic i la pala entre les mans, els presidiaris, descamisats i insurrectes, havien de suportar el sufocant sol de mitja tarda del calorós estat de Florida, custodiats pel l’atenta mirada dels guardians que, malfactors sorruts, rere les ulleres de sol fosques, capell de feltre i camisa caqui amb les mànigues arregussades, lluïen els emblemes de la penitenciaria amb estultícia i murrieria, subjectant rifles i, a voltes, un fuet esfilagarsat per l’ús. De sobte, com una alenada d’aire fresc, com una visió angelical, un fet inesperat i inquietant va eixorivir aquelles midades esmaperdudes, refrescant les seves pells emmascarades, amarades de suor i quitrà. A prop de la carrereta, una noia de cabells rossos i pell bruna va eixir de la cabanya de fusta on vivia iniciant el ritual de neteja del vell Ford Mustang que reposava, inert i empolsegat, davant d’ells. La noia, abillada amb un vestit curt, d’aquells botonats per la davantera, deixava brollar l’aigua de la mànega que subjectava amb desimboltura, entortolligant-se amb ella i fent que li estrangulés la cintura balba. Deixava que la humitat de l’aigua tornés transparent el cotó que l’embolcallava. Deixava que l’escuma li rossolés cos avall, molt lentament i, en acabant, s’ajupia per remullar l’esponja dins del cubell metàl·lic, mostrant les seves natges calentes, fermes, generoses i obertes al final d’unes cames infinites, d’aquelles que no s’acaben mai. Coneixedora de les mancances i limitacions sexuals dels interns a la penitenciaria, deixava que els presidiaris excitessin granment el seu apetit amb la visió del seu escot voluptuós i implacable. Deixava que somniessin amb el delit de posseir aquella carn prenyissa i seductora mentre els provocava com la barjaula més barroera i sexy. Deixava que els seus pits freguessin, estireganyats, els vidres molls del vehicle, amb petits aürts que provocaven l’enduriment dels seus mugrons erèctils, com erèctils romanien els membres escaldats i coents dels presos que no podien evitar empassar-se la salivació abundosa dels seus llavis ansiosos, entestats per deglutir amb avidesa els de la noia que els feia fantasiejar com passerells trempats per aquella visió desconcertant i ardent que els va ullprendre. Aquella nit, quan els presidiaris van ajocar-se en la penombra de les cel·les enxubades, emparats per la foscor de la seva onanista solitud, s’inicià un nou ritual, una esbatussada orgàsmica que acabà, entre gemecs i bleixos masturbatoris, amb una hemorràgia genital col·lectiva imbuïda pel record viciós i descarnat del miratge de la mala pècora escalfa tites que rentava el vell Mustang empolsegat.

NdA: Gràcies Stuart Rosenberg, per la teva irritant inspiració. Gràcies Paul Newman, pel teu aclucar d’ulls extasiant.