THE ROAD 46 LA DONA DE L’ENGONAL PODAT-A-RAS-DE-SOCA.

Treballar a l’arc de seguretat de la terminal de vols internacional de l’aeroport mai no és avorrit, sobretot per a una dona com jo. Us en faríeu creus de tot el que veig passar per la màquina d’infrarojos, i no us creuríeu la quantitat d’objectes i substàncies alcaloides que requisem a diari. Però el més divertit, si més no curiós, són els indrets on la gent intenta camuflar, colla de mindundis, tot el que és bandejat i prohibit. Ho noto de seguida quan algú pretén aixecar-me la camisa. Sí, és com un do, no us ho podria pas explicar. Detecto les mirades, els gestos titubejants, la suor rossolant pell avall, la inquietud... Fins i tot hi ha dies que ho intueixo quan em vesteixo per anar a la feina, perquè tinc el pressentiment que alguna cosa especial, potser diferent, succeirà. Avui mateix, mentre m’abillava amb la camisa blau cel de l’uniforme, em penjava la porra a la cintura dels pantalons i em feia una cua de cavall per posar-me la gorra, he notat quelcom especial, com una fiblada roent a l’estómac, com una coïssor a la zona púbica, com un senyal que, us ho he de confessar, sí, fins i tot m’ha arribat a excitar. La gent va passant per l’arc de seguretat i jo, sol·lícita i professional, registro butxaques, bosses, maletes, sacs, carteres, sabates, abrics i, també, palpo amb les mans tothom que em resulta sospitós: braços, esquena, estómac, malucs, engonal... Toco tot el que em ve de gust tocar. Què voleu? És la meva feina! De sobte, la coïssor a l’entrecuix m’ha tornat a envair. Aquesta vegada, però, és un rau-rau més intens, més punyent, tant, que fins i tot se m’han endurit els mugrons que ara, semblen voler foradar la brusa de l’uniforme que me’ls oprimeix. I llavors, la veig. És una dona exuberant: cabellera bruna, ondulada, que li llepa les espatlles; escot generós, mostrant un bé de déu de mamellam abundós, de pell fina, voluptuós, que balandreja amb el vaivé del caminar fent que el frec a frec d’aquells dos pits dins l’escot esdevingui captivador, bo i hipnòtic. Mini vestit de tub que deixa al descobert unes cames infinites, de pell suau, musculoses, fibroses; tacons de xarol negres i ungles pintades d’un robí intens, de fulana pertorbadora. Quan l’he tinguda al davant no me n’he pogut estar. Li he demanat que es retirés de la munió de gent i he procedit al registre habitual. Quan he imposat les meves mans al seu cos, he sentit com m’escruixia el sexe, que se m’ha humitejat de cop, inflant-se dins de les calcetes. La seva pell flairava a vainilla; els seus ulls, brillants, de dona luxuriosa, m’han anestesiat; he notat el seu alè càlid damunt les meves galtes; he magrejat amb els dits palpissos, les seves mamil·les de fembra, els seus malucs de gata maula, els seu engonal podat-a-ras-de-soca. I el meu desvari interior ha arribat a ser tan vivament irritat que la coïssor interna ha esdevingut, sense control, una hemorràgia d’ungüents vaginals tan intensa que fins i tot he perdut el coneixement. Doncs sí, ja ho veieu, treballar a l’arc de seguretat de la terminar internacional de l’aeroport, mai no és avorrit. Tot al contrari, és d’allò més motivador per a una dona com jo.