Quan era petita em feia pànic nedar, perquè creia que m’enfonsaria i
m’ofegaria. Quan vaig aprendre a fer-ho, però, vaig comprendre que l’ésser humà
sura a l’aigua, sobretot si et relaxes i t’hi deixes anar. Ara sé que quan ets
a l’aigua pots fer de tot, sí, sí, de tot... També això que t’imagines. Sóc una
excel·lent nedadora, sóc campiona nacional, medalla d’or als europeus de
natació en aigües obertes, plata als mundials de natació i he estat a punt
d’aconseguir el bronze olímpic. Si no fos per la belarussa, punyetes! Però això
no és el que et volia explicar. Resulta que la belarussa... Renoi amb la belarussa!
Cos motllurat, fibrada, musculosa, de pell ben iodada. Estàvem disputant els 10
km. en aigües tranquil·les al llac Serpentine
del Hyde Park de Londres. Jo sabia
que l’or i la plata tenien nom, la nord-americana i la xinesa estaven molt per
davant meu i començava a notar que em flaquejaven les cames. Però tenia una
oportunitat, només faltaven 2 km. per penjar-me el bronze. Tenia els braços
adolorits, els tendons de les cames endurits, les sofrages em cremaven dins
l’aigua i les nàusees envaïen la meva gargamella. Però volia aquell bronze, el
necessitava i estava disposada a fer de tot. Competir en una prova de natació
com aquesta és molt dur: cops, empentes, estiraments, pessigades... Sempre
acabem amb sangtraïts per tot el cos. Les rivals neden molt a prop teu i els
tocaments i les friccions són inevitables. Des d’una de les barques vaig veure
com un jutge feia un amonestament i, creient que anava per mi, vaig girar la
testa instintivament. Llavors vaig veure la maleïda belarussa que m’estava
trepitjant els talons. A cada braçada que feia, més a prop la tenia, no
mostrava gens de fatiga i jo bo i no podia resistir-ho més. Vaig intentar
treure forces d’on ja no me’n quedaven en un inútil i fallit intent d’esgarrapar
uns metres a la belarussa que gairebé ja m’havia avançat. Nedàvem tan juntes
que els nostres braços en fregaven i l’aigua, escalaixada, ens esquitxava
pertot. La belarussa em colpejava i reia mentre jo notava les cames de fusta i
el cos entumit. De cop, la belarussa va fer un moviment inesperat, tot i col·locant-se
damunt la meva gropa. Va ser tot molt ràpid. Tot va passar en uns instants. Vaig
notar el seu cos fred i calent ensems, moll per l’aigua del Hyde Park i la seva pell rellent de
suor. Allò, inesperadament, em va agradar excitant el meu apetit. Amb prou
feina no podia treure el cap de l’aigua per respirar, però notar el cos atlètic
de la belarussa damunt meu, els seus pits premuts dins del banyador, de mugrons
erigits que se’m clavaven a l’esquena, el seu alè calent acaronant-me el
clatell, els seus braços forts remant amb virulència mentre les seves cames
xapotejaven entre les meves, va fer que em donés completament. Només podia fer
una cosa, deixar-me anar. De sobte, vaig notar com la belarussa s’excitava, els
seus genitals eren d’una mida exagerada, molt prominents, semblaven uns
genitals masculins, que lluitaven per excel·lir de l’opressió del banyador.
Quan més avançàvem, més excitada estava fins al punt que vaig començar a notar
com els seus llavis inferiors, inflats i endurits, i el seu clítoris
exageradament opulent, penetraven per la ranura del meu banyador que amb els
moviments natacionals, s’havia desplaçat. No vaig intentar desfer-me’n, perquè
era extremadament agradable i complaent sentir les pessigolles i les
envestides, breus i contínues, del cony de la belarussa entre les meves natges,
furgant al meu cony dins la frescor de les aigües del Serpentine i davant la mirada de jutges, la gent que hi havia a la
riba del llac, i centenars de milers d’espectadors d’arreu del món que ho veien
en directe per la televisió. Mig ofegada, excitada com mai no m’hi havia sentit
i completament escorreguda i avergonyida, vàrem aconseguir arribar a la línia
de meta, però la belarussa tenia la braçada més llarga i per una mil·lèsima la photo finish li va atorgar el bronze tan
delejat per mi. Sí, em vaig haver de conformar amb el diploma olímpic, però no
m’importa, la belarussa em va proporcionar una cosa superior a qualsevol
metall, una quimera, el millor multi orgasme mai no somniat! T’ho asseguro!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada