N’havia sentit a parlat molt i ho seguia a la xarxa, però no m’ho podia
creure fins que vaig decidir anar a París per veure-ho i, ara, en sóc fanàtica.
Sóc fanàtica del portal adopteunmec.com i dels productes que ofereixen, i sóc
fanàtica de la Rue Mouffetard i del barri de la Montagne Ste Geneviève. La idea
és tan senzilla com genial, el màrqueting més original elevat a la màxima
potència. Es tracta de flirtejar i lligar en una pàgina de contactes de la
mateixa manera que pots comprar en un supermercat. Sí, sí, tal qual. Els
parisencs sempre m’han semblat divertits, originals i un pèl gamberros, i
especialment desinhibits, però amb aquesta iniciativa s’han superat, perquè han
aconseguit relegar als homes a la categoria d’objecte, com si fossin el
producte d’un simple lineal de supermercat. Trobo que és una proposta peculiar
per facilitar trobades íntimes i sense compromís. El plaer pel pur plaer. El
plaer per la vista, l’olfacte i, sobretot, el tacte. Quan vaig arribar-hi per
primera vegada hi havia fileres d’homes col·locats a l’interior de caixes de
joguines gegants, com si fossin regals, com si fossin BarbieKens perfectes i
ben musculats, però de mida real, dins de les seves caixes de cartró amb la
tapa de plàstic transparent per deixar veure tots els seus suculents atributs,
i amb un foradet per a la transpiració. Era la meva primera “collector by
adopteunmec.com”. N’hi havia per a tots els gustos: el surfista, el policia, l’indi,
el bomber, el militar, el barbut... tots els homes s’exhibeixen dins de les
seves capses, i les dones, les úniques que poden exercir el dret de compra, ens
passegem esquirolejant carrer amunt, carrer avall, somrient mel·lífluament,
observant els cossos dels homes-objecte dins dels seus embolcalls plastificats.
Quan hi vaig anar per primera vegada, vaig tenir la sensació que em trobava al
bell mig del barri Roig d’Àmsterdam, però amb les tornes canviades, perquè
aquí, a París, som les dones les que decidim. Som les dones les que tenim el
poder per mirar, per remenar, per triar, per olorar com els homes exposats suen
dins dels seus embolcalls amb l’esperança que els triïs i te’ls enduguis a
l’hotel per traginar-te’ls i fornicar-te’ls, per experimentar amb ells les
fantasies eròtiques més escandaloses i ardents que mai no t’has pogut arribar a
imaginar. París, París, París... Je t’aime!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada