dimarts, 27 de novembre del 2012

THE ROAD 61 SI-CÒCCIX


Què pots fer amb un bon feix de bitllets, sense marcar i sense numerar? Dur-los al banc? Au va, home! Aquesta era la seva gran oportunitat per deixar la feina i escapar-se amb el seu amistançat, ben lluny, on ningú no els pogués trobar mai. Així, doncs, va pujar al seu vell i atrotinat vehicle i va sortir de la ciutat per l’autopista ullant pel mirall retrovisor com els edificis s’anaven fent petits, diminuts, tot i confonent-se amb la línia obscura de l’skyline. Va conduir hores i més hores, fins a perdre la noció del temps, notant com li suaven els palmells de les mans, sentint els nervis que li foradaven l’estómac i li burxaven les temples, buscant les carreteres secundàries, les carreteres perdudes, les carreteres humides, sòrdides i sinistres, fins que la foscor del capvespre i la pluja d’aquella nit luctuosa, van fer-la parar en un allunyat i decadent motel de carretera. L’encarregat tenia una mirada perduda, viciosa, com un espurneig enigmàtic als ulls, però ensems, amb el seu mentó prominent i els cabells llepant-li el front, tenia un aire malenconiós i trist que va inspirar-li confiança. L’habitació, que pudia a resclosit, era just al costat de la recepció i, havent deglutit amb certa avidesa un sandvitx, va agrair poder instal·lar-s’hi. Va amagar bé els diners embolcallats en un tros de diari i tot seguit va decidir regalar-se una bona dutxa refrescant abans d’anar-se’n a dormir. El que no s’imaginava ella, fou que l’encarregat, murri i sinistre, l’estava ullant per un petit forat de la paret. Mirava com ella es despullava, com deixava anar els sostenidors damunt del llit i les calcetes rebregades pel terra, observava com la noia obria l’aigua de la dutxa deixant que els esquitxos regalimessin per les rajoles esblaimades de la paret mentre ell, amb vehemència, es masturbava sacsejant els seu membre endurit i llefiscós deixant que la salivera li omplís la comissura dels llavis entreoberts. La noia, aliena i confiada, només podia pensar en els diners que havia robat i en la sort que tenia d’haver pogut fugir de la ciutat, i mentre ho feia, ensabonant el seu cos de pell blanca, deixant que l’aigua de la carxofa de la dutxa li acaronés els cabells rossos, i les espatlles suaus, i els pits de mugrons petits, i el llombrígol vellutat, i el pubis rosat, no va veure com una ombra se li apropava amb cautela, molt a prop, fins a llepar el plàstic humit i translúcid de la cortina de la dutxa que ara, d’una revolada, era correguda fent esglaiar la noia que, perplexa i amb la mirada tèrbola per l’escuma, no veia qui era o què era el que tenia enfront. Els nervis van apoderar-se d’ella tot i recordant la dissort que va patir la Marion a Psicosis en mans d’en Hitchcock i això la va esborronar. Llavors, sense subterfugis ni preàmbuls, va notar com unes mans la subjectaven. Eren mans fermes que, aprofitant la connivència de la pell ensabonada i lubricada per l’aigua, amb astúcia, palpava el seu flanc humit, les seves natges tremoloses, les seves mamil·les xardoroses, el seu engonal palpitant i esclofollat. Ella va provar de defensar-se, però tot va passar massa ràpid, massa inesperadament i, sense voler-ho, entre xiscles i moviments barroers, aferrant-se a la cortina de la dutxa, va arrencar-la caient bocaterrosa a la banyera, deixant el seu cos mig entortolligat amb el plàstic i les mans de l’home que la magrejava com si fos una barragana. De seguida va notar el pes del cos d’aquell home que s’ajupia damunt d’ella. De seguida va notar el contacte del seu pectoral endurit com mollons de pedra contra la seva esquena sedosa que s’estremia. De seguida va notar el seu alè pudent al clatell que la va fer centellejar. De seguida va notar l’embranzida d’aquell penis bastard perforant l’oclusió del seu forat anal, introduint-se amb destresa i desimboltura. De seguida va notar com aquell home inclinava el seu cos endavant empenyent ampul·losament la pelvis, fent rebotar la bossa pendular genital i peluda contra el seu còccix adolorit. De seguida va notar, a cada escomesa, com amb el moviment pendular de l’escrot, l’home anava perforant el seu clítoris en aquella doble penetració, anal i vaginal ensems. De seguida va notar la sensació mundana i divina, exultant, el plaer que, malgrat tot, aquell home li estava provocant. I de seguida va notar com un regalim de sucs vaginals omplien tota la cavitat del seu cony corromput i cardat com mai cap altre home no ho havia fet, com mai cap altra home no l’havia feta xalar, amb tanta intensitat i eloqüència que no va poder suportar més aquell litigi sexual, udolant i tot de plaer, sentint el seu cos abrandat i càlid, tremendament excitat, mentre pensava: -Renoi quina xamba avui, inesperadament ben rica i inesperadament ben follada!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada