De cop, una forta explosió va fer trontollar els vidres. Fou un so
eixordador, estrident, terrorífic. Totes les noies van deixar de fer la seva
activitat i van mirar per les finestres de les seves cel·les observant,
perplexes, xafarotes, com les restes del vehicle que havia explosionat,
cremaven pertot. L’esplanada del Paradise de seguida es va omplir d’unitats de
la policia, bombers i forces de seguretat mentre esperaven l’ambulància. Per
desgràcia meva ningú no s’havia ferit. Les primeres hipòtesis apuntaven a una
revenja, és clar que l’alcaldessa del municipi ja havia alertat dels
inconvenients d’instal·lar el bordell més gran d’Europa allí. La proximitat amb
la frontera era ideal perquè les màfies russes, bielorusses, colombianes,
xineses, napolitanes, albaneses i l’escòria mexicana usessin el prostíbul per
al tràfic d’armes, de haixix i altres narcòtics. La presència de les meuques
era, només, un aparador, un camuflatge, un amagatall que, a més, resultava enormement
rendible per als seus interessos. Van trigar set setmanes en entrevistar les
mil barjaules, gatamaules, meretrius, barraganes, donotes, truges i trujasses,
putarrots, marranes mindundis, xominos escalfabraguetes, buscones, putots,
concubines, folla fembres, bagasses, xurrimandusques, lewinskis menjatites,
llepacigales i ensumapixums del Paradise que, juntament amb els seus clients,
homes de negocis potiners engiponats dins de vestits de tergal barat, camioners
pollosos, rufians taciturns, murris peta-culs i viciosos pixacurtes
rodatavernes de tota mena, omplien les habitacions en el moment de la
deflagració. Beneits!!! No, no m’he begut pas l’enteniment, ni tampoc no he
perdut la xaveta! Romanços! Jo només vaig posar el cotxe bomba, perquè em
sentia traïda, rebutjada, apartada. La il·lusió de la meva vida era ser puta, i
si no ho podia ser al Paradise, ningú més no ho seria. Recony!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada