Passar la frontera havia esdevingut un acte clandestí, francament perillós,
des que el govern va promulgat la llei dolça, com s’anomenava popularment. Els
vehicles particulars eren escorcollats de dalt a baix, les furgonetes i altres
vehicles de gran tonatge eren retinguts durant hores regirant fins i tot el
darrer racó dels seus farratges, amortidors i cavitats variades on amagar,
presumiblement, els productes de contraban. Els camins, ge erres i senders eren
vigilats per l’exèrcit, i pertot trobaves militars, policies, agents de duanes
i personal anticorrupció, pallussos, gentussa, sòmines bergants i
menjapil·liles, vetllant per fer complir la llei dolça i intentar combatre la
corrupció i la insubordinació de la ciutadania. Però la demanda de producte en
negre era cada vegada més ferma, ningú no volia viure abstemi, ningú no volia
renunciar als plaers d’aquella substància edulcorant i viciosament addictiva
que el govern pretenia eradicar amb les lleis absurdes que hom no volia complir,
per combatre aquella substància altament ensucrada i carbohidratada. Per això,
veient el potencial i el negoci, sabent que possiblement era un disbarat, cosa
que se li en refotia, ella va decidir fer-se traficant clandestina. Era evident
que només hi havia una cosa que podia fer, usar la seva vagina per camuflar el
contraban. Era l’únic lloc on, probablement, mai no hi mirarien. I tal dit, tal
fet! Aquell dia, tremendament encaparrada i decidida a passar la frontera sense
ser descoberta, va començar a embolcallar els productes amb film plàstic de
cuina i, un rere l’altre, va començar a introduir-se dins la vagina tot el
material: una bossa de caramels de maduixa, llaminadures ensucrades, bossetes
de pols pica-pica, núvols de nata, bombons de xocolata, mató de monja, xiclets,
gelatines, piruletes, toffees i tota mena de productes dolços que el govern
havia prohibit per prevenir la creixent obesitat de la població. Bo i no podia
ni caminar, notava el seu cony ple, farcit, carregat de llaminadures de tot
tipus. Allò l’excitava. Saber que feia una malvestat la feia sentir vulgar,
però li agradava. Dur aquell farciment a la vagina li provocava suor i
palpitacions, com si patís la xurria de la riba del mar, sentia fogositat,
contraccions i un batibull vaginal incontrolable, gairebé millor que l’última
vegada que havia fornicat, fins al punt que mentre passava la frontera, una
allau de palpitacions feromòniques van alterar la capacitat de subjecció dels
muscles del seu cony i del clítoris, que va començar a contraure’s i a
inflar-se, i del qual, com si fos un esclat de focs d’artifici, va començar a
brollar una doll de caramels, bombons i llaminadures que regalimaven engonal
avall, omplint d’ungüents vaginals l’estupefacta mirada dels agents de duanes,
colla d’estaquirots, que no podien creure la gran quantitat de caramels, confits,
pega dolces, llamins, gormanderies i llepolies que excel·lien dels genitals
d’aquella dona execrada que no parava de gemegar dolçament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada