Quan va pujar al quadrilàter, poc s’imaginava que encaixaria la seva derrota
definitiva. Després de resistir estoicament el primer assalt amb el contrincant
més ferotge contra el qual mai no s’havia enfrontat, un encertat “cros” dretà
directe a la mandíbula, seguit d’un brutal ganxo des de sota, acompanyat d’un
fatídic “crotxet” semicircular que fins i tot va fer-li saltar el protector
bucal, esmicolant-lo, van deixar-lo “knockout”, estès bocaterrosa, mig inconscient
damunt la lona del ring. Tenia el cos entumit i balb, el nas inflat, tot ho
veia borrós, el regust de sang als llavis l’ennuegava i la cridòria del públic
enfollit i àvid de dolor, rebotava dins del seu cap martellejant-li les
temples. La seva darrera visió fou la de l’entrenador enfaristolat, el qual,
des de la cantonera del ring, agitant rabiüdament les cordes de quadrilàter, es
lamentava cridant enfollit i escopint una mescla bigarrada de ràbia, decepció i
suor. De sobte, tot aquell batibull es va diluir escoltant, només, un somort
silenci. Llavors, malgrat el dolor de la seva musculatura malmesa, es va sentir
relaxat i tranquil. Havia entrat en un estat sever de pèrdua de consciència
provocat pel traumatisme crani-encefàlic, convulsions i la hipòxia que li
impedia l’adequada arribada d’oxigen al cervell. De camí cap a l’hospital,
però, potser per la insuficiència renal, o pel col·lapse circulatori, o per les
conseqüències de les lesions internes que patia, va poder escoltar la veu regeneradora
de la sanitària que l’atenia dins de l’ambulància medicalitzada. Amb molta
cura, va treure-li els guants de boxa, però deixant-li les venes a les mans,
per protegir-li els artells dels dits, va posar-li morfina amb el gota a gota,
per calmar-li el dolor i va netejar-li amb gasses de cotó i aigua oxigenada les
ferides, els sangtraïts i les taques de sang encara fresca que embetumava el
seu cos, guarint-lo, refrescant-li els braços, el pectoral i el seu atractiu i
endurit llombrígol tatuat. Potser fou pels sotracs de l’ambulància, o per les
fregues de la sanitària, o per l’estupefaent del gota a gota, però fos pel que
fos, va tenir una agradable sensació al·lucinògena fent que la bata blanca de
la noia esdevingués transparent. Tot i que mig borrós, podia veure els seus pits,
grossos i ferms, que balandrejaven. Eren veritables prodigis per a la lactància
masculina. Tenia les aurèoles enormes, com si s’hagués fet un “tittooing” circular
als mugrons i, a ell, els pits de mugrons grans i amples, bo i exagerats,
l’enfollien fins a fer-lo desvariejar. Sense poder evitar-ho, totalment
embadalit, aquella visió de mamellam carregat de fluids làctics, inconscientment
va excitar-lo com mai no s’havia excitat. Notava pessigolles als genitals per
la concentració sanguínia i de seguida una enorme erecció va rebentar el
protector de baixos i els pantalonets de setí vermells que sempre duia per
boxejar. I llavors, ni el dolor, ni les ferides, ni la insuficiència renal, ni
el traumatisme van impedir que gaudís de la meravellosa visió d’aquelles metes de
fembra guaridora. La noia, fitant la testosferònica excitació del seu gland que
es movia amb espasmes d’autèntica frenesia, aprofitant la connivència va
desempallegar-se de la bata i, situant-se atlèticament a quatre potes damunt
d’ell, va permetre que les seves enormes mamil·les li llepessin les galtes
alhora que el seu clítoris, inflat i sucós sota la pelussera rinxolada, li fregava
la punta fogosa i endurida del seu penis xafarot per penetrar aquella cavitat vúlvica
i humida. La noia, llavors, va deixar caure el pes del seu cos damunt de la
símfisi del pubis del boxejador hipnòtic, deixant que el seu cony dilatat
s’empassés fins al fons aquell masteler curvilini, notant l’escalforeta flonja
dels seus testicles peluts pressionant-li el clítoris estimulat i lubricat pels
fluxos vaginals que brollaven del seu interior, violant amb fogositat el cos
embadalit del boxejador, sacsejant amb virulència aquelles mamelles de fembra
contra les seves ferides, cardant-se’l sense romanços, aferrant-se amb ungles
de mala pècora al pectoral tatuat del boxejador indefens, fins que les
escomeses del seus moviments pèlvics i murris, entre balbucejos i bleixos
continguts, van fer sonar el ring final d’aquell assalt, omplint-se de les tèbies
i llefiscoses glicerines seminals de l’home, alhora que dels seus mugrons
brollaven dolces excrescències làctiques que esquitxaven i sanaven les ferides
obertes del boxejador. Sens dubte, fou la millor medecina per guarir les
lesions del combat de boxa, tot i que quan l’ambulància va arribar a
l’hospital, poc s’imaginaven els metges d’urgències la causa del seu vertader
“knockout” espasmòdic genital.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada