Unicorniades al Continuarà de TVE

http://www.rtve.es/alacarta/videos/continuara/ No us perdeu el minut 26:10 a l'agenda del programa.

THE ROAD 40 LUBRICANTS, ESCUMA ACTIVA I RENTAT DE BAIXOS

Sempre ofereixen els mateixos serveis: lubricants, abrillantador, escuma activa, neteja de baixos i el complet. Però ella només vol el rentat econòmic. Amb cautela col·loca les rodes, conduint a les palpentes dins del rail i deixa que la cinta transportadora tibi el vehicle empenyent-lo cap a l’interior del túnel de rentat. Ella, llavors, es relaxa observant com les esponges gegantines giravolten per tot el seu voltant. L’aigua esquitxa la pintura metal·litzada i els vidres, que queden embetumats amb l’escuma blanquinosa que rossola avall. En acabant, un bon raig d’aigua fina com la rosada però enèrgica com si es mogués entre rebequeries. Al final del túnel de rentat l’espera, pacient, com cada divendres, el noi eixuga vidres. Ella pensa que és el millor dia de la setmana. Veure aquell noi de pell bronzejada, mans rudes, mirada violeta i cabells grenyuts, l’excita com una mala cosa. Només espera que sigui divendres per sortir de treballar i anar a corre-cuita al túnel de rentat, encara que el cotxe estigui net, això tant se li en refot, per poder observar el noi eixuga vidres. Ella es mossega els llavis albirant-lo des de l’interior del seu vehicle enxubat. Mira els seus braços musculats; els seus cabells molls acaronant-li el rostre; el seu somriure atraient i galifardeu, fet de dents blanques i llavis carnosos, d’aquells que t’agrada mossegar; el seu culet repeló quan s’estira damunt del capó encara moll, per eixugar els vidres de l’altre extrem, permetent que la roba li quedi humida i transparent, arrepapada a la pell. Ella, llavors, es queda anorreada mirant-li els mugrons erectes, per la fredor de l’aigua, que se li marquen sota la samarreta de cotó, i nota espasmes musculars que li regiren el sexe i somia que un dia, aquell noi eixuga vidres la penetrarà ben endins, esbaldregant-la, assadollant aquell xivarri interior, aquell foc que la crema i sotragueja. Avui és divendres i ha demanat un complet: lubricant, laca tortuga, escuma activa, neteja de baixos, abrillantador i protector antipols. Quan les esponges gegantines han iniciat el seu moviment ritual rotatori, ningú ha vist que el noi eixuga vidres faltava. L’aigua brolla amb virulència, les esponges giravolten i giravolten, l’escuma blanquinosa embetuma els vidres i el vehicle fa uns moviments suspensoris que no han estranyat a ningú. Quan el cotxe fineix el recorregut per la cinta transportadora, ella acaba de retocar-se els cabells esbullats mentre el noi eixuga vidres, somrient, seduït, surt del vehicle amb el pectoral despullat i acabant-se de cordar els pantalons blaus, humits, patibularis, ejaculats. Sens dubte, el divendres és el millor dia de la setmana i en aquell túnel de rentat de cotxes més d’una neteja de baixos s’hi fa, i no pas sempre pel preu d’un complet. Vet aquí!

THE ROAD 39 EL VOLCÀ D’ULLS DEL SALAT DE LA LLACUNA VERMELLA

Havíem arribat amb els camions, rulots i caravanes. Davant nostre hi teníem el gran desert blanc. Una enorme extensió amb centenars de quilòmetres de superfície salada que ens enlluernava. Impressionava observar aquell altiplà infinit, franquejat per sinuoses serralades de volcans grisos enfarinats per la neu perenne i ancestral que hi reposava aliena a les nostres intencions. L’equip de rodatge estava a punt: els càmeres, els maquilladors, el regidor, els tècnics electricistes, els informàtics, les costureres, el director creatiu, el de comptes, el planner manager, les models, fins i tot els president de l’agència no va voler perdre l’oportunitat de viatjar fins a aquest paradís inhòspit que semblava existir apartat de l’evolució. L’indret triat per a la gravació de l’espot era la superfície productora de sal més gran del món, situada a l’Amèrica del sud. Molt a la vora hi havia dos grans llacs, un d’ells tenia l’aigua turquesa on s’hi emmirallava un cel sense núvols. L’altre, tenia les aigües tenyides de color rosa, ignoro si per la salubritat o per l’efecte de milers de flamencs de bec rosat que, incapaços de viure en cap altre indret, es refugiaven de les mirades furtives en aquest món perdut. Havíem triat les cent top models del moment: les més rosses, les més altres, les més primes, les més voluptuoses, les més bronzejades, les que tenien els llavis més molsuts i amb el caché més elevat. El llançament de la nova marca de roba interior sexy de luxe bé s’ho mereixia i no es van escatimar esforços. Veure les models treballar era extasiant. Abillades amb aquelles blondes, sostenidors minúsculs, calcetes diminutes i talons impossibles, projectaven la sensual imatge més preuada per a qualsevol col·leccionista fetitxista. Les cent millors models del món, gairebé nues, exhibint-se damunt del desert de sal, sota un cel de flamencs de bec rosa envolant-se, contusionant cossos, abraçant-se, morrejant-se, fregotejant-se... Algú podria no sucumbir a l’erotisme d’aquella imatge? Amb el tragí de l’anar i venir de tot l’equip de rodatge, ningú no es va adonar de la presència dels treballadors nadius de les salines, de pell colrada, que, d’en peus al costat de piletes de sal, pala en mà, s’havien quedat paralitzats com uns estaquirots, amb la boca oberta i una enorme erecció a l’entrecuix que els esparracava els vestits. Quedava ben palès, que ningú no podria resistir-se a l’embat d’aquella visió de les cent deesses en roba interior?

300 UNICORNS, EL LLIBRE

“arquitectura literària tenyida d’erotisme, un estil amanit amb un cert aire de pornografia, però manegat amb un to elegant, gens barroer, sovint descarnat i suggerent”. Arriben els 300 unicorns d’en Joan Fontanals.

THE ROAD 38 REBEQUERIES ALS CONCESSIONARIS DE LUXE

  

Finalment han desarticulat la banda que robava vehicles de gamma alta als concessionaris de la ciutat. El seu mètode era tan senzill com genuïnament genial: Sempre es presentaven com una parella, ben vestits, amb elegància, amb glamourosa aparença. Rebutjaven els vehicles més comuns i triaven les seves víctimes sense escrúpols ni miraments. Desplegaven tota la seva estultícia i xerraplateria, seduïen els comercials amb mirades obscenes, si eren fembres confiades, i amb escots generosos, si eren mascles incauts. En acabant, havent conquerit la seva confiança, senzillament s’enduien el vehicle a fer un vol, per provar-lo, i mai més no els tornaven a veure. Vet aquí la trapelleria! Amb sort, la policia aconseguia recuperar algun dels vehicles robats. De vegades els trobaven deixats el bell mig d’un descampat, en un aparcament sorrenc a la vora d’una platja, abandonats i amb l’aliatge esbaldregat en una esplanada d’hipermercat, o sota el pont de ferro del ferrocarril regional... Sempre els abandonaven amb les portes obertes de bat a bat per airejar la ferum humida i llefiscosa amb la qual quedaven impregnats, com si un ramat d’ovelles pudentes hi hagués passat la nit, com si una truja fastigosa hi hagués parit mil porquets. I sempre apareixien amb curioses inscripcions grafitejades amb esprai, diferents a cada una de les carrosseries. Damunt d’un Ferrari hi deia: Orgia; en un BMW quatre per quatre s’hi podia llegir: Cruising; al capó del Porshe, Misofília; al Masseratti quattroporte, Coprofília; escrit a l’Astor Martin, Menstruofília; la pintura metal·litzada del Bentley s’havia profanat amb un Bukkake; el Jaguar cruixia sota d’un Scat, i el Lamborghini havia quedat marcat per un contundent i escatològic claim: Fase anal. Sembla ser que les perversions d’aquesta parella de delinqüents només tenien un límit, les pràctiques més porquejades i botxinejades que hom es pot imaginar. Això sí, sempre a l’interior d’un vehicle de gamma alta. Quins romansos! Ara, detinguts i a la garjola, podran continuar ensonyant-se mentre la resta d’interns aprofitaran l’aïna per desfer les atrèsies dels seus culs malgirbats. Amb això no hi comptaven pas, els estaquirots!

THE ROAD 37 HIPERMERCAT, CUIR, LLENCERIA ROSA I TALONS PUNXEGUTS

  

No havia menjat res quan va obrir el frigorífic notant aquell halo fred que li espetegava a les galtes, veient clarament l’estat de promiscuïtat del seu interior que atorgava a l’aparell una imatge d’autèntica vacuïtat: mitja llimona resseca, un porro eixarreït, una llauna de cervesa i els prestatges esblaimats. Sens dubte, havia d’anar a corre-cuita a l’hipermercat. En arribar-hi, es va sorprendre de la magnitud de l’esplanada de l’aparcament. Milers de cotxes perfectament arrenglerats, estacionats en diagonal en unes zones, en bateria en unes altres, colors i formes de tota mena i condició que omplien l’asfalt de carrosseries metal·litzades, miralls retrovisors, tubs d’escapament i pneumàtics que xisclaven als revolts, mentre la gent corria amunt i avall, carro a la mà, imbuïts pel deliri d’omplir-lo d’aliments, productes de neteja i estris variats amb les marques que ens martellegen cada dia per la televisió. Feia vint minuts que rondava amb el motor al ralentí, a la recerca i captura d’una plaça d’aparcament on deixar el seu crossover. Francament, començava a desesperar-se. La inquietud i el trasbals interior el neguitejaven i l’escalfor del seient de cuir l’hi humitejava l’entrecuix. Mentrestant, res de res, ni un forat minúscul on estacionar-hi. De cop, va ullar un cotxe que s’allunyava esplanada enllà i, com un fèlid astut, aprofitant l’ocasió, va dirigir-s’hi accelerant el motor i deixant una marca de pneumàtics cremats desdibuixada al terra, frenant bruscament abans d’acoplar-se en aquell forat finalment trobat. Es disposava a baixar del crossover quan va adonar-se que dins del vehicle estacionat immediatament al seu costat, alguna cosa s’hi coïa. No s’ho podia creure pas i es va fregar els ulls com quan et treus les lleganyes al matí, per comprovar la certesa del que ullava des de la clandestinitat del seu vehicle. Aquell cotxe es movia amb moviments rítmics. Els vidres s’havien entelat lleument i el grinyol dels amortidors no deixaven marge a l’error de percepció. Hi havia una noia, nua, de cabellera rossa que li fregava els pits de pell fina, alliberats de la llenceria rosa que els subjectava per sota i masegats pels seus dits que remenaven l’aureola del mugrons endurits com dos ònix. La noia, amb l’engonal espatarrat, les natges aclofades contra el quadre de comandament i sabates de talons punxeguts enfonsant-se als seients, cavalcava i cavalcava i cavalcava amb moviments enèrgics i folls. Cavalcava saltironejant damunt del seu cavall de cuir relligat, de musculatura fosca i ben iodada. Cavalcava i gemegava entre convulsions i xiscles de plaer, entaforant-se el mànec del canvi de velocitats dins del seu cony afaitat, inflat i enrojolat per la fricció d’aquell estri que la feia enfollir fins al deliri d’aquell acte d’entotsolament, empastifant-lo finalment amb els líquids de la seva xona. Ell va quedar-se allí, esbalaït, immòbil com un estaquirot, extasiat, esperant inútilment que li baixés, pobre galifardeu, la trempera provocada per aquella visió desconcertant. Ja és ben cert ja, el que diuen: Al supermercat no s’hi ha d’anar mai sense haver menjat res.

THE ROAD 36 CONDUIR COM UN POCA-SOLTA

Després del seu primer 127 vermell amb l’interior entapissat de guepard i olor barata de perfum d’adroguer, ha conduït tot tipus de vehicles. Recorda, amb especial admiració, el 4x4 amb el que duia als afores la seva dona, quan festejaven, per fer-li l’amor d’una manera fugaç i efímera entre esbufecs que precedien ejaculacions precoces. Recorda, també, la furgoneta hippieflowers en la qual viatjava amb els de la colla per mitja Europa esparracant hímens  de  sueques desinhibides, amorosint franceses ensinistrades en l’art d’engolir glands i allitant-se amb italianes virtuoses de vulves afaitades, fanfarronejant de la seva desimboltura descontrolada i punyent. Recorda el BMW reconegut pels clients dels bordells de carretera, que heretà del seu pare i les orgies a les què assistia manegant-lo amb posat fatxenda, seductor i traient el colze per la finestra mentre deixava que l’aire descarnat li envolés el coll aixecat de la camisa. Recorda molts vehicles, tots els que li han proporcionat grans moments de plaer, però especialment guarda en el record i en l’enyor, aquell primer 127 vermell on va perdre la virginitat com si d’un fèlid es tractés: vidres entelats; cigarreta fumejant dins del cendrer; ampolles de cervesa gotejant sota el seient; cossos despullats, masegats, xuclats, suats, sodomitzats i ejaculats, abocats al deliri del sexe primerenc, brut i fuliginós, cardant com adolescents esllenegats i commoguts per la fal·lera del primer cop, maculant amb esperma enganxós el gos decoratiu que, impassible, anava movent el cap ampul·losament, sí, sí, sí, justificant aquell foraviament dels sentits, i albirant d’esquitllentes com encastava el farcellet de l’engonal contra el cony, encara tendre i de turgència melosa, de la noia que quedava colpida per aquella follia dels sentits.