Totes les nits toco el saxo al club de jazz. M’apassiona fer-ho! És el meu moment preferit del dia: la obscuritat tènue del local; el fum opiaci del tabac que es torna visible sota l’embruix dels focus; el gust embreat d’alcohol i haixix que m’alimenta el cos i la sonoritat del jazz que m’assedega l’ànima. Avui, quan he tornat de tocar, he tingut la sensació que hi havia algú amb la meva dona. La nuca se m’ha tornat rellent i he escoltat el meu cor bombar indecís a les temples. Ara camino d’esquitllentes, no vull fer soroll. Contrasta el silenci opac de la casa, els al·lògens encesos i la pulcritud minimalista del passadís que m’ha dut fins a la nostra habitació. Submergida plàcidament i innocent dins dels llençols de seda negra, ella dorm arraulida: bella, enigmàtica, sensual. La miro una llarga estona embadocat sense moure’m. Llavors, lentament, em despullo deixant que la roba, que fa encara la ferum del club, caigui per terra rebregada. Suaument entro dins del llit i, ella, amb una innocència adàmica, obre els seus ulls verds amb pestanyes que m’hipnotitzen. La seda negra dels llençols deixa intuir les corbes del seu flanc. Amb la mà els arrossego redescobrint la nuesa del seu cos. Estic excitat. Sento la sang bullir-me a l’entrecuix. M’hi poso al damunt, ensumant-la, i em deixo seduir per la sensualitat de la seva pell. Gairebé sense moure’ns, bo i immòbils, la penetro fins que sento l’escalfor del seu clítoris en contacte amb l’escrot tou i calent, i em quedo així, quiet. Ella em mira fixament als ulls, panteixa, es contrau botxinejada. Sento tot el meu sexe humit acollit dins la blanesa càlida del seu cos de fembra torbadora i començo a envestir-la amb moviments lents, cada vegada més bruscs, fornicant amb ella com un beneit, fent que els seus pits de mugrons rosats, perfectes, sotraguegin amunt i avall a cada envestida del moviment de la meva pelvis entre el seu engonal eixancarrat fins que, exhaust, deixo anar tots els fluids genitals. Llavors, sense eixir del seu interior, m’agemoleixo en la son. Qui m’ha de dir que hores més tard, quan em desvetlli, notaré una humitat enganxifosa entre els dits, obriré els ulls i veure el cos de la meva dona ert, embetumat de sang, amb el forat d’una arma blanca al mig del ventre. I no serà pas cap malson.
NdA: Gràcies, David Lynch, per tantes hores de maliciosa i grenyuda inspiració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada