Aquell dia va sortir tard del despatx. Plovia i havia perdut el darrer Bus. Esmaperduda i inquieta va deambular d’esma, rumiant sota la marquesina d’accés a l’edifici. Va remenar la bossa de mà buscant del mòbil que finalment va trobar sota una munió de pintallavis, agendes, raspalls, papers variats, el moneder, la capsa de compreses... Quan aconseguí treure’l de la bossa estava tan emprenyada que, sense voler, se li va escórrer entre els dits d’ungles vermelles caient-li al bell mig d’un clot d’aigua enfangada a la vorera. Quina ràbia! Llavors va veure el seu reflex emmirallat al vidre de la porta: anava calada i molla de cap a peus, amb el rímel escorregut, la cabellera estireganyada i la brusa transparent, que deixava excel·lir les protuberàncies del seus mugrons erectes. De cop, un vehicle fosc, llampant sota l’efecte de la pluja nocturna i els fanals del carrer, es va aturar. Era el director de finances que li feia ampul·losos senyals amb la mà perquè s’hi acostés. Dins d’aquell vehicle que feia olor de cuir nou, sentint la Diana Krall que sonava a l’mp3 i observant de reüll aquell tros d’home que sempre duia impecables vestits grisos i cabell morè ben clenxinat, va pensar que tenia sort que s’hagués ofert per dur-la fins al seu apartament en una nit com aquella. L’home conduïa amb serenor, balbucejant mots indecisos amb la seva veu greu, de mascle dominant. Ella notava com la ullava d’esquitllentes, deixava els llavis mig oberts, el rostre serè i la mirada atenta a l’asfalt del carrer, però posant-li un ull amb sornegueria damunt l’escot humit que balandrejava sota el cinturó de seguretat. Van aturar-se enfront d’un semàfor vermell que els il·luminava les galtes. Els vidres repel·lien la pluja i el so de la ciutat, somort dins l’habitacle del vehicle, semblava llunyà. Ella notava com el perfum masculí que duia l’excitava com una cinglada densa, i va començar a imaginar les mans ben cuidades, però fortes d’aquell home, acaronant-li els genolls, pujant per l’engonal, fins a notar la humitat del seu entrecuix inflat i vibràtil. Intuïa i anhelava el sabor d’aquells llavis carnosos mossegant-li els seus, sentint la blanesa de la seva llengua aspra i dolça, gaudint del contacte del seu after-shave que li deixava la pell del rostre suau i càlida, experimentant la pressió dels seus dits abastant la duresa del seus pits ardents. Però el semàfor va recuperar el color verd i l’home reprengué la marxa truncant l’encanteri. Ambdós van romandre en silenci. Dins del vehicle s’hi podia respirar un aire dens, fruit d’una tensió sexual evidentment no resolta. Quan arribaren a l’apartament, s’acomiadaren fins l’endemà. Abans de tancar la porta del cotxe, però, ella detectà el lleu panteix del pit fornit de l’home sota el nus descordat de la corbata i la incipient voluptuositat de la seva bragueta inflada i palpitant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada