THE ROAD 30 LA CAPUTXETA VERMELLA I SANT NICOLAU

Era de nit i l’aiguaneu rossolava pels vidres de la finestra del motel, deixant que els colors dels llums de Nadal que il·luminaven els carrers fent pampallugues iridiscents s’escolessin dins la penombra de l’habitació. Els llençols rebregats delataven els seus actes. L’ampolla buida de ginebra, capgirada. El cendrer, fumejant. Una gota d’aigua que martellejava la pica del wàter. Joguines eròtiques, de formes diverses, textures i colors, escamades pertot. Uns sostenidors suspesos de la làmpada al costat de la tauleta de nit. El paper de les parets, de vellut vermell esgrogueït. L’aire feia olor de sexe recent, de sexe lúbric, de sexe indòmit. El somier va grinyolar quan la noia va incorporar-se per seure a la vora del llit observant, cap cot, el seu cos nu. El cos que feia tan sols un moment aquell home de galtes enrojolades, pelut, gros i alegre, havia fet trontollar amb sublim plaer mentre cardaven. Volia esborrar aquella imatge, però no podia. Cloïa els ulls i veia el cos greixós d’aquell home barbut, amb aspecte de gnom entremaliat, ajocat sota seu, embadocat sense moure’s mentre ella el cavalcava amb deliri deixant que tot el seu ésser glatís de plaer, sentint les dureses del seu membre, manyós i traçut, esquinçant les voluptuositats del seu clítoris untuós. Cloïa els ulls i sentia els palmells de les mans damunt del pectoral ablanit d’aquell home, entortolligant els seus dits enmig dels pèls platejats, respirant entre bleixos, observant la barba blanca i espellifada de l’home que gemegava com un animal irracional, com un llop salvatge, a cada escomesa del seu cos jove i tendre esclofollat contra els seu sexe humit i ardent. De reüll va guipar el rellotge. Era tard. Nua i amb l’engonal encara adolorit i roent, va fugir d’aquell ésser que exercia en ella una influència i una atracció irracional. Va veure les calces i la jaqueta vermella de l’home i s’abillà amb ella abans d’eixir del motel per submergir-se en aquella freda i humida nit de Nadal, deixant-lo panxa enlaire, roncant satisfet. Fora, sota la foscor bruna de l’esplanada de l’aparcament del motel, un tràiler vermell, majestuós, romania pacient. Era el camió de Sant Nicolau de Cola-Cola esperant ser conduït per al repartiment d’aquella solitària i subversiva nit de Nadal.