diumenge, 11 de desembre del 2011

THE ROAD 29 SI ENS LLEVEM BEN D’HORA... BEN D’HORA...


Els carrers que envolten el Camp Nou eren restringits a la circulació. Es tractava d’una mesura habitual i necessària, doncs els autocars de turistes, penyes i afeccionats de tot tipus, col·lapsaven la zona embriagats per la celebració. Era mig quart de set de la tarda i encara feia xafogor. La munió de gent, amunt i avall, tenyia la Diagonal de color blau i grana. Grenyuts esbojarrats enfilant-se pels fanals. Cotxes bigarrats envolant bufandes per les finestres. Gentussa esbatussant-se amb eufòria. Mirades cercant els seus ídols, aquells que ens fan reviure bacanals d’èxits i il·lusions. De cop, com per art d’encanteri, es feu un silenci lacerat, només esquinçat pel so llunyà del trànsit que no parava d’adollar pol·lució. Vaig creure que finalment veuria passar l’autocar sense sostre del dream team, exhibint el preuat trofeu, obsequiant-nos amb mirades èbries i somriures folls. Però no, tan sols era l’autocar de la penya femenina culé de Berga que arribava. N’havia sentit a parlar de les seves trafolleries. Creia, però, que es tractava d’un mite, d’una llegenda, i observar com passava l’autocar amb aquell bé de déu de mosses saludant-nos des de l’interior, em va excitar com una mala cosa, sodomitzant la meva mirada de pallús i notant com se’m removia la xixota, que prenia vida pròpia. Podeu imaginar-vos un autocar ple de gom a gom de noies espectaculars mostrant els seus pits exultants i despullats rere els vidres de les finestres? És el miratge més somniat, la pàtria on vols tornar, el bordell bandejat que et captiva, el país de les fantasies més ardents a tan sols una finestra d’emergència de distància. No es tracta pas d’una guerra de sexes, no, es tracta d’una guerra de mugrons: mugrons d’oval arrodonit, mugrons punxeguts, mugrons rosats, mugrons satisfets, mugrons malfactors, mugrons insurrectes, mugrons que et fan trempar, mugrons entremaliats, mugrons humits, mugrons que tentinegen, mugrons erèctils, mugrons que tenen gust de mel, mugrons que desvetllen pol·lucions nocturnes, mugrons que generen espasmes musculars als genitals, mugrons que t’escruixeixen el cos, mugrons coquets, mugrons que enlluernen, mugrons embriagats d’erotisme, mugrons que et turmenten la mirada, mugrons de tonalitats violàcies i etèries, mugrons calents, mugrons de magnòlia, vèrtexs endurits que complaïen la multitud rere la cleda dels vidres de l’autobús. Coxines! (Suuut! M’agradaaaaahhh!!!).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada