diumenge, 7 d’octubre del 2012

THE ROAD 56 XALAR VEIENT LES ESTRELLES AMB NOCTURNITAT I AMB MOLT DE GUST!!!


Ja coneixes la meva afició per l’astronomia, oi? Doncs resulta que els de l’associació van fer un emailing organitzant una sortida nocturna per veure la pluja d’estels, les famoses perseidas, les llàgrimes de Sant Llorenç i, és clar, m’hi vaig apuntar de seguida. El viatge en autocar va ser pesat, francament, però després, collons... Em va passar una cosa que... Si ho arribo a saber... Ens van dur fins a la serralada de Gemenelles, sí, home, aquella que hi ha cap al sud, el perfil de la qual té forma de pitram, oi? Cal anar ben lluny, perquè per poder veure la pluja d’estels és important que no hi hagi contaminació lumínica. Creu-me, era tan fosc que bo i feia por i tot. La foscor no ens deixava veure ni tan sols on trepitjàvem. Vaig seure damunt l’herba humida per la rosada i, molt lentament, la gent va deixar de xerrar per contemplar, en silenci, la bellesa del cel estrellat. Llavors, ostres!!! Sí, sí, llavors, vaig notar com s’apropava una noia. No vaig veure qui era, doncs els ulls encara no se m’avien dilatat prou per veure-hi clar dins la fosca, però vaig intuir que tenia una silueta suggerent. No va dir-me res, tan sols va seure vora meu, molt a prop, abraçant-se els genolls i contemplant, pacient i macilenta, el cel enteranyinat d’estels. De seguida vaig notar la seva cabellera rinxolada que em besava les galtes. Que flirtegés en silenci fou una sensació agradable que em va captivar. Jo no gosava dir-li res, però et confesso que mil pensaments obscens van inundar la meva ment. De cop, la noia va apropar-se una mica més, fins al punt que vaig notar el seu alè càlid, olor de murtra, a la meva nuca. Era agradable, molt excitant i, atònit, la vaig deixar fer com un estaquirot. No t’ho creuràs, però de seguida va començar les rebequeries de fembra en zel. Va agenollar-se davant meu i amb destresa, va descordar-me la sivella del cinturó i la bragueta. Vaig estirar-me amb els colzes damunt de l’herba, embadocat sense moure’m i ella, entremaliada, va fer-me fer un alçaprem tot i estirar els pantalons, arregussant-los fins als turmells, deixant els meus genitals al descobert. Sentir l’aire refrescant de la nit, l’herba fent-me pessigolles a l’escrot i saber que en qualsevol moment podíem ser descoberts per mirades alienes, va provocar-me un enrenou genital i una enorme trempera que ella, encaparrada, no deixava de llepar i succionar, primer lentament, jugant amb la seva llengua humida encercolant el meu penis inflat, per engolir-lo bruscament amb delit. Notava les batzegades dels meus testicles rebotant-li al mentó, mentre els seus rínxols tamborinejaven el meu melic, el meu pubis, el meu engonal. Jo intentava reprimir els gemecs, els udols i els espasmes que aquella estimulació bucal del meu òrgan genital em provocava. La seva llengua llepava, els seus llavis succionaven, la seves dents mossegaven mentre sacsejava vívidament el meu capoll lubricat amb l’abundosa salivació d’aquells llavis que, de sobte, van aixoplugar els ungüents d’una ejaculació que va deixar-me completament extasiat. Aquella nit no vaig veure ni una sola pluja d’estels, però t’asseguro que vaig xalar veient les estrelles.

http://nyebits.blogspot.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada