No hi va haver temps de reacció. El vehicle, que circulava a gran
velocitat, es va encastar contra l’aparador de la joieria provocant un gran
terrabastall, una enorme trencadissa de vidres i l’esglai dels vianants i dependents
de l’establiment que no acabaven d’entendre el que presenciaven. El cotxe havia
penetrat per l’aparador, adherint-se als mostradors que exposaven amb orgull
aigua marines, topazis, ametistes, turqueses, gemmes i diamants. L’encarregat estava
glaçat, balbucejant per l’ensurt d’aquella dramàtica irrupció. De sobte, va
notar certa coïssor als ulls i alguna cosa calenta i llefiscosa que li
rossolava cara avall, molt lentament i, creient-se que era sang, s’apropà els
dits tremolosos a la galta per mirar-se’ls tot seguit sense entendre què era
aquell líquid apegalós i translúcid que els embetumava. Dins del cotxe, entre
esbufecs i udols, un noi i una noia intentaven eixir del compartiment, però les
portes s’havien blocat, el brill del clàxon sonava intermitentment i el
parabrises s’havia esmicolat amb l’impacte. Moments abans, alegres i distesos,
tornaven de la guerra de la merenga del carnaval de Vilanova. Era una tradició
que no es volien perdre mai. Empastifar-se de merenga, llençar-se-la sense
miraments, riure i passar una bona estona transgredint els convencionalismes,
era quelcom que els excitava enormement. Per això, quan la noia va veure que el
noi tenia restes de merenga al clatell, va notar una gran irrigació sanguínia a
l’entrecuix i va sentir-se impel·lida a tirar-s’hi al damunt, molt lentament,
jugant estrafolàriament amb la llengua mentre el noi conduïa embriagat per la
fogositat. Va començar a rellepar-li la merenga, passant-li la punta de la
llengua pel lòbul de l’oïda, pel clatell, pel mentó, pel pectoral, desbotonant-li
la camisa fins al melic, descordant-li la bragueta, fent-lo estremir amb excitants
maleses als genitals, tous i escalfats sota el volant, introduint-se a la boca el
seu fal·lus que, endurit com l’ambre, palpitava dins del ganyot de la noia que
xuclava i llepava i succionava i sacsejava amb malvestat i frenesia aquell sexe
emmerengat, fins que el noi no va poder retenir-ho més, deixant excel·lir tot
el seu semen mentre premia l’accelerador fins al fons, encegat pel frenesí
d’aquella eròtica blasfèmia carnavalesca, sense poder evitar el xoc exactament
en el mateix instant en què ejaculava un llarg, sucós, abundant i fecund
batibull espermatozoidic, empastifant la cara estupefacta del dependent de la
joieria que es mirava l’esperma dels seus dits com un oòcit madur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada