dilluns, 25 de febrer del 2013

THE ROAD 68 ESCAMPAR LA BOIRA


Un estrany i misteriós fenomen s’originava de matinada a l’interior de l’aparcament. Ningú no sabia quina era la causa, ni com desapareixia, però cada nit, com per art d’encanteri, una boira espessa i sinuosament fètida, inundava la primera planta d’aquell aparcament subterrani. La boira era tan densa que quan els vehicles accedien al recinte per la baixada, havien d’obrir els fars ulls de gat i ni així podien veure els indicadors verds i vermells de places lliures. Estranyament, també, aquell esdeveniment atreia moltes dones, d’una banda encuriosides davant d’aquell misteri, però de l’altra, alterant el seu estat de consciència fent-les tremendament promiscues. La flaire d’aquella boira tenia alguna cosa que revolucionava les feromones de la majoria de femelles, fent que reaccionessin davant d’aquell fet inexplicable, alliberant kairomones d’agregació que feia que se sentissin sexys, humides i seduïdes quan aquella boira les embolcallava i penetrava pels seus orificis nassals omplint-les de frenesí, sentint la mescla bigarrada de naftalina i humitat rància de l’aparcament. Transcorreguts uns minuts, la boira començava a dissoldre’s amb la mateixa rapidesa en què s’havia format, dissipant qualsevol pista que conduís al seu origen. Casualment aquell dia, quan vaig anar a recollir el meu vehicle, la màquina de cobrament automàtica va fallar i em vaig veure obligat a dirigir-me a la finestreta d’atenció al client. Eren, potser, quarts de quatre de la matinada. Podia sentir a la pell la humitat de les parets de formigó. Els fluorescents, que feien pampallugues, es reflectien a la pintura antilliscant del terra i una forta fetor de tub d’escapament em va fer venir arcades. Vaig veure l’encarregat del torn de nit estintolat dins de la peixera de vidre i parets encrostonades, camuflat per la penombra, mirant amb desinterès els monitors del circuit tancat de televisió. Concentrat en el que feia i aliè a la meva presència, vaig poder veure que, sense subterfugis, amb una mà sostenia un còmic eròtic, rebregat i esquitxat amb esperma ressec, mentre que amb l’altra mà es masturbava sense miraments. Vaig quedar-me immòbil, sense saber com reaccionar. Ell anava sacsejant la seva titola llargaruda i nerviüda entre bleixos i balbuceigs que aquell acte execrat li provocava, fent que el seu escrot, arrugat i vermellós, li rebotés amb virulència contra la sivella dels pantalons que s’havia arregussat fins als genolls. Llavors, el noi va arribar a l’èxtasi masturbatori disparant una espectacular, espessa, fecunda, eloqüent i levitant ejaculació que, en combinació amb la humitat de l’aparcament i el monòxid de carboni que pul·lulava en l’ambient, va provocar una estranya reacció química, disgregant-se i expandint-se formant una boira espessa i fètida, com un plugim diminut que en pocs segons ho va inundar tot. Vet aquí el punyeter misteri. Evidentment, no vaig fer cap altra cosa que escampar la boira i tocar el dos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada