Ho havia provat amb tota mena d’homes: alts, baixos, barbuts, corpulents,
pèl-rojos, atrevits, delicats, peluts, barbamecs, esprimatxats, grassonets, de
ciutat i de comarques, però cap home no la deixava complaguda i, això, la
mantenia en un frustrant i perenne estat d’insatisfacció. Fins que un dia,
atzarosament, se’l va trobar en l’indret més insospitat, la deixalleria. Estava
assegut com un bibelot a la vora d’un contenidor de recollida selectiva de
plàstic. Ella va veure aquell cos maltractat, abonyegat, tenia la fesomia
ortopèdica, escarromiada, el posat taciturn, embadalit, i va sentir-se
fortament excitada per aquella visió desconcertant. Les proporcions d’aquell
cos eren vulgarment perfectes: braços prims, pectoral endurit, estómac de
torsió elàsticament articulada, engonal edulcorat, testicles esperpèntics. No
s’ho va pensar pas dues vegades. S’hi apropà, li acaronà la galta escalfada pel
sol i, sense més prolegòmens, l’abassegà cap a casa seva on, després de
banyar-lo amb aigua tèbia i sabó neutre, l’assecà embolcallant amb la tovallola
les extremitats d’aquell saltamartí que, mut, la guipava com si s’hagués begut
l’enteniment. Un cop estès damunt del llit com us estaquirot, nu, net, submís,
ella va empastifar-se els genitals amb crema lubricant i, immediatament va
emparrar-se damunt d’aquell cos botxinejat, cardant-lo amb fogositat, a
batzegades, mentre les molles del llit grinyolaven monstruosament, i deixant
que les formes articulades de les seves extremitats se li ensorressin dins de
la vagina, calenta, humida, assadollada, atorgant-li èxtasi i plaer, manegant-lo
amb destresa, sentint com les palpitacions testosferòniques esdevenien entremaliadures
vaginals, experimentant com el seu clítoris s’adheria com una ventosa als
genitals erms d’aquell bergant fins que el seu cony, reblanit i encès, es va
esbarriar completament, ejaculant de plaer torbament. Mai cap home no l’havia
satisfeta tant, mai cap home no l’havia excitada tant, mai cap home no l’havia
complaguda tant com el maniquí d’aquell dummy que havia arreplegat de la
deixalleria. Era, vet-ho aquí, el concubí perfecte: li donava plaer, no
rondinava, l’usava quan li abellia i sempre estava disponible per fer-la udolar
amb lladrucs com una barjaula indecorosa i indecent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada