THE ROAD 73 EL SILENCI INCONFESSABLE

Em vaig fer capellà per vocació, perquè tinc fe i crec que el meu deure és ajudar els altres. Faig missa en set parròquies diferents i tot el dia estic amunt i avall conduint d’un poble cap a un altre i sant tornem-hi. Faig baptismes, confirmacions, penitències, eucaristies, unció dels malalts, ordres sacerdotals i matrimonis. M’agrada la flaire d’encens, la flama dels ciris pasquals, la pàtina de pols que acumulen els sants de les esglésies i, sobretot, el silenci. El silenci és el bé de Déu més preuat que tenim. El silenci que, en realitat, no existeix, perquè és irreal. Silenci és escoltar les petjades damunt del marbre, és sentir la remor de la frontissa quan s’obre la porta, és olorar el frec a frec de la roba quan les dones s’agenollen al confessionari, és notar el bategar del cor a les temples quan escoltes els pecats de les feligreses, confidències que m’expliquen les parroquianes i que, sovint, m’enrojolen les galtes: dones adúlteres que busquen entre l’engonal dels seus amants sexes cràpules que les puguin satisfer; dones lascives menja xones d’altres dones; dones goludes que practiquen sexe simultani amb diversos mascles fins que assoleixen pirotècnies vaginals; dones vicioses que només gaudeixen amb backstage anals; dones entremaliades llepa tites; dones promíscues que desvariegen masturbant-se amb tota mena d’estris que hom seria capaç de creure que puguin entrar dins de les seves vagines adulterades; dones fogoses que es prostitueixen ocultant-ho als seus marits badocs; dones blasfèmiques que intenten aixecar-me la sotana per esbrinar si les seves paraules provoquen irrigació sanguínia en el meu escrot avergonyit; dones que es lliuren a la pederàstia, tremendes i vulgars, ensinistrant en l’alquímia del sexe els fills adolescents de les veïnes; dones males pècores amb bromohidrosi clitoriana que xalen fornicant amb animals domèstics; dones d’orgasmes hipnòtics i mamellam monstruós que eixoriveix la libido d’intel·lectuals escorreguts; dones que mai no duen sostenidors, que se t’asseuen a la falda, que fumen i et parlen de tu mentre enreden els seus dits d’ungles postisses entre els rínxols del pèl púbic del teu sexe; dones de mirada sorneguera i psicotròpica amb la qual et deixen ullprès i amb la targeta de crèdit a les acaballes; dones de mugrons perfectes amb els que alimenten homes catàrtics per gaudir d’aquesta inesperada i excitant emoció; dones que caminen amb moviments coitals, que surten al carrer amb l’afegitó de dos o tres botons descordats pits avall, deixant entreveure el manà de l’eucaristia mundana i terrenal. Dones pecadores. Dones, en definitiva, que trasbalsen els meus sentits i em fan sotragar les creences. Sí, em vaig fer capellà per vocació i visc el celibat com una opció, però creieu-me, en dono fe que les ganes de follar no me les treu ni Déu!

http://nyebits.blogspot.com