Quan teníem 16 anys ens encantava passar la tarda/vespre/nit i, quan podíem, part de la matinada, tombant pels carrers càlids, humits i sorollosos de Calafell. Primer començàvem amb una copa al Don Corbatón, seguida d’uns xarrups al Babylon i una cervesa a l’Ònix, per acabar fent una ballaruca al Disco Vip’s amb un cubata a la mà, observant les mosses de cabells esbullats, estil Cindy Lauper, sota la glamourosa bola de miralls. Deambulant, en acabat, per l’entorn del carrer Monturiol, demostrant un autèntic domini del caràcter adolescent tardà. Fou llavors quan van anunciar l’expectant inauguració de la nova i atraient Louie Vega i, és clar, vam quedar amb la colla per ser els primers en entrar-hi i amb la clara voluntat de ser-ne els darrers en sortir-hi. El problema era, però, el de sempre, ens calia un adult amb permís de conducció que ens acompanyés amb cotxe amunt i avall. I creieu-me, era un greu problema, perquè sovint no tan sols descobria quin era l’estat etílic de bona i joiosa esperança amb el qual ens recollia, sinó que quan aconseguíem “lligar-nos” una mossa embadalida pels nostres encants, mai no podíem fer ús dels seients el darrere de l’automòbil per intentar practicar, maldestrament, alguna activitat eroticofestiva. Aquella calorosa i ardent nit estiuenca, al costat de la barra de la piscina interior de la Louie Vega, vaig conèixer-la: ulls verds, cabellera rossa, pits immadurs que despuntaven innocents i juganers, faldilla curteta, tan curta, tan curta que bo i deixava entreveure l’ombra del borrissol d’àngel del seu entrecuix tendre. Ignoro si fou la ingesta descontrolada d’alcohol, l’excitació del moment, la visió d’aquell cos de nina encara per madurar, o el sabor dels seus llavis empastifats grotescament de maduixa, però quan hi penso encara noto el dolor del meu sexe creixent oprimit dins la bragueta dels geans rockabilly en els què ens embotíem en aquella època. El cas és que ella em va desvetllar la libido d’una forma incandescent i torbadora. Aquella va ser la matinada triada, no podia pas esdevenir de cap altra manera. Un rere l’altre vam anar passant pel seient posterior de l’automòbil, cadascú amb el seu “ligue”, gaudint de sexe descontrolat, prematur, fugisser i inexpert. Ara bé, va ser un pèl emprenyador tenir el pare assegut al volant fent mots encreuats mentre fumejava un Gitanes amb la finestra mig oberta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada