THE ROAD 33 ENYORO FER UN TOMB EN MOTO AMB LA XICOTA

Enyoro els ardents dies d’estiu on no hi ha res que m’agradi més que sortir a fer un tomb en moto amb la xicota arrepapada al meu darrere. Sentir la velocitat que m’espetega a les galtes enjogassades; notar al llombrígol les pessigolles del vent geliu que pretén envolar-me la samarreta de cotó; engarrotar-me sota la pressió dels seus braços que s’agombolen a la cintura mentre s’embessona íntimament clavant-me els pits, de mugrons excitats, a l’esquena; tustar el suau ronqueig del motor sota l’escrot; eixorivir-me amb l’alè dolç i amorosit que em xiuxiueja a la nuca; sucumbir als seus cabells llargs que, dessota el casc, revoltant-se per la inèrcia de la velocitat, em llepen les galtes i el ganyot, submergint-me en la flonjor aromàtica de la perruqueria; sotjar, d’esquitllentes, la nostra ombra estireganyada, estintolada damunt l’asfalt, mentre ella estira una mà amb murrieria cap a l’entrecuix per acaronar el meu ventre i les cuixes i la titola, que experimenta un plaer que comença sent dolç i que, de sobte, esdevé urgent quan rep una lleu i inesperada cinglada de plaer, inequívoc preludi del devessall de sexe que m’espera quan arribem a casa. Als ardents dies d’estiu no hi ha res que em faci xalar més que deixar-me envair per aquesta sensació de l’estremiment del cor al sexe quan surto a fer un tomb en moto amb la xicota arrepapada al meu darrere.