El repicar de campanes dels 12 morterets donen el tret de sortida dels Tres Tombs i l’inici de la festa. Per la plaça de Sant Antoni Abad hi circula una munió de 500 cavalls, mules i matxos ben raspallats i lluents, 200 carros agrícoles i carruatges ben engalanats provinents de la masia d’en Frederic, que omplen l’ambient de xivarri i xerinola i són a punt per iniciar el ritual: el rec-res del ferro de les rodes damunt la pedra; el so metàl·lic dels picarols i els crits dels traginers, ens transporten fins a altres èpoques, on el ritus dels Tres Tombs es feia al voltant d’una gran foguera de ramatges verds. De cop, es fa un silenci mut, apaivagat, com quan et llences de cap a l’aigua del mar i les oïdes es clouen. Només els esbufecs dels animals esquincen aquest silenci, perquè les mirades de la gent congriada no poden deixar d’admirar l’espectacle que acaba d’arribar. Un cavall blanc, de pelatge lluent, de cua etèria i crinera llampant, entra majestuós a la plaça muntat per una noia, deessa de la virginitat. Diuen que a l’antigor, uns éssers festius, mescla de dimonis o botargues trapelles, abillats de blanc i pintats amb dibuixos vermells, pul·lulaven enmig de les bèsties domesticades dels Tres Tombs. Avui, però, ignoro si és un dimoni o bé un àngel, perquè un ésser tan atraient i enigmàtic només pot ser algú benefactor. Eixancarrada damunt la gropa del cavall, a pèl, notant l’escalfor rellent dels pelatge blanc sota la seva vulva humida, duu la Bandera d’una manera encisadora i ens fa sentir a tots, homes i dones, entremaliats i turmentats, com si ens haguéssim begut l’enteniment. La seva visió ens excita i ens fa agafar ganes d’acompanyar-la a fer un sobec improvisat per fornicar-hi. Quin miratge! Que la noia va nua, coi! Manega el cavall que trota amb gràcia mentre la seva cabellera rossa li rossola els pits que sotraguegen i ens fan xalar entre escaramusses per veure-la de més a prop. I després diuen que a les festes tradicionals no hi ha erotisme. Romanços!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada