THE ROAD 83 LA MERENGA I LA POSTURA ES LA PERA

THE ROAD 83 LA MERENGA I LA POSTURA ES LA PERA

   Després d’ejacular elles sempre volen carantoines, no entenen que estem cansats, que l’esforç físic del coit ens deixa esgotats i amb ganes de dormir. Hi ha una manera, però, de complaure tots dos bàndols, a ells i a elles: la postura de la pera. Això m’ho va explicar en Leo, un fidel subordinat, el meu home de confiança, que sempre m’ho explica tot, el millor empleat que tinc a l’empresa de missatgeria. Resulta que, de tant en tant, desapareix algun paquet. És normal, diuen els empleats, però és clar, qui li diu als clients que hem perdut un tablet, que hem extraviat una caixa d’smart phones, o que ha desaparegut el paquet facturat? Per això vaig enviar en Leo, per intentar esbrinar qui podia ser el malfactor. Aquell dia teníem un encàrrec molt especial, havíem de fer arribar un pastís de noces. Era espectacular, tenia 7 alçades, estava embetumat amb merenga i duia collarets d’anissos embolcallant-lo. Vam haver de transportar-lo amb la furgoneta climatitzada, tot i que la Montserrat, la pastissera, una dona voluptuosa i molt sensual, va insistir en acompanyar en Leo i el xofer de la furgoneta des de l’obrador fins a l’hotel on es feia la recepció del casament. Per major seguretat i per assegurar l’estabilitat del fabulós pastís, en Leo i la Montserrat van entrar a la cambra refrigerada posterior. El xofer anava en compte, però els clots de l’asfalt, el trànsit abundant i les aturades imprevistes als semàfors, van fer perillar la verticalitat d’aquell pastís fins que, una ajaçada fortuïta en una cruïlla, fatídicament el va tombar, caient damunt de la pastissera que va quedar totalment empastifada de merenga i anissos pertot. No hi havia res a fer, el pastís havia quedat esmicolat i la merenga tenyia de dolçor la roba de la Montserrat que va començar a riure amb histèria. El xofer no va adonar-se’n de res i prosseguí el trajecte mentre en Leo procurava consolar la pastissera. Amb l’aürt provocat per l’incident, en Leo havia caigut estès rere la noia que procurava, endebades, desempallegar-se de la merenga que havia endolcit la seva roba, la seva pell, els seus cabells. Veure-la en aquella tessitura va provocar-li al Leo una enorme atracció per les feromones endolcides que emanava la noia i, sense saber gairebé com, es va iniciar el ritual d’aparellament. En Leo, estirat de costat rere la Montserrat, intentava netejar les restes del pastís del seu cos, dels braços, de les galtes, de la nuca, dels pits... Ho feia amb el palmell de la mà, amb els canells, amb els llavis que van començar a llepar la merenga que la cobria, excitant el seu desig i el seu membre que es revoltava per abandonar la pressió de la bragueta. En Leo s’havia arrepapat al franc de la pastissera que ja s’havia tret la roba interior permetent que el pubis rinxolat del Leo li rossolés les natges. Gairebé sense pensar-ho, ell va introduir el seu gland dins la gropa de la pastissera que creuava les cames per deixar al descobert pel darrere el seu cony empastifat de merenga. Mentre en Leo la penetrava de costat amb força traça, lubricant el seu membre amb la merenga llefiscosa, amb la mà sota la roba li acaronava els pits farcits de cremes dolces, notant els seus mugrons caramelitzats i el seu melic ensucrat, i li xiuxiuejava a cau d’orella, llepant-li el lòbul, fregant-li amb el mentó la nuca, olorant els cabells tenyits de merenga, estimulant el seu clítoris amb suavitat i delicadesa, alimentant-se dels nèctars de la pastissera que va arribar abans a l’orgasme per les carícies que en Leo li proferia que no pas per la penetració del seu membre acoblat dins d’ella, que no parava d’adollar esperma entre les cuixes balbes de la Montserrat que udolava enfollida i extasiada. No, no vaig pas acomiadar en Leo, ni vaig resoldre el misteri de qui era el missatger que em sostreia paquets, però ara sé que les dones prefereixen les carantoines i els prolegòmens, i la postura de la pera permet complaure, amb escreix, ambdues necessitats. I el millor de tot, després d’ejacular pots deixar-te anar i dormir sense que t’emprenyin.

THE ROAD 82 THE ROAD, LA PEL.LICULA. L´ARGUMENT SECRET DEL PRODUCTOR

THE ROAD 82 THE ROAD, LA PEL.LICULA. L´ARGUMENT SECRET DEL PRODUCTOR

Lluiten per la supervivència en un món en decadència, forjat rere un cataclisme indeterminat, a la recerca d’aliments, seguretat i escapolint del canibalisme i del gèlid fred que els congela les extremitats. Malviuen en un món on ja no hi queden animals, doncs l’ésser humà és la darrera font d’aliment per a molts. Sobreviuen en un món on ja no hi creixen les plantes, on el sol ja no escalfa i on una eterna boira ho inunda tot. Tan sols mantenen la humanitat gràcies als records i l’enyorança, mantenint la cordura en un món on els nexes socials han desaparegut i on tot ja és possible, lluitant contra la seva mateixa psicosis i la seva pròpia paranoia que, lentament, va desgastant la poca humanitat que els queda camuflada dins del seu cos. És en aquest món terrible i infernal on el pare lluita per transmetre-li al fill els valors de la humanitat, però el pare és un home, té les seves necessitats, ja no recorda com és el tacte d’un dona, ni l’olor del seu sexe humit, ni la suavitat dels seus pits turgents, ni el gust dels seus llavis de carnositat saborosa i excitant. I quan troben atzarosament el cadàver recent d’una desconeguda, malgrat la rigidesa del rigor mortis, el pare no pot reprimir els seus instints animals i, mogut per una força irracional, passa ànsia per despullar el cos ert de la dona, provocant una luxació de la seva pelvis, penetrant-lo amb apetit golut enfront la perplexa mirada del fill que no pot deixar de salivar abundosament mentre una incipient erecció comença a enaltir el seu sexe encara tendre, masturbant-se mentre observa, de prop, entestat, com el seu pare deixa anar fins a la darrera gota del seu esperma dins el cos esblaimat de la noia cadàver que es deixa fer, enze, estesa a terra com un ninot.

THE ROAD 77 L’ADDICCIÓ SECRETA D’EN REX, EL GOS POLICIA, ESCRUTANT FARCELLETS DE CONTRABAN

http://nyebits.blogspot.com

Feia ja quatre anys que estava a l’atur. Maleïda crisi dels collons! Sense prestació per desocupació i sense perspectives. Què podia fer un paleta major de 45 anys, sense formació i amb una punyetera hipoteca a les espatlles? Per això, quan li van parlar d’aquella feina, malgrat que era il·legal, no s’ho va pensar dues vegades. L’única cosa que havia de fer era passar la frontera amb un carregament de tabac de contraban camuflat a l’interior d’un luxós tot terreny. No semblava pas tan difícil, oi? Fins que va arribar al pas fronterer de la Farga de Moles, tot anava bé. Però potser per la inexperiència, o per la presència dels guàrdies civils que aturaven tots els vehicles quan tornaven d’Andorra cap a la Seu d’Urgell, va començar a notar un cert nerviosisme, la gola resseca i una suor freda que li regalimava nuca avall. Els agents de la guàrdia civil, engiponats amb els seus uniformes caqui i les armilles antidisturbis, tenien una presència imponent. Gairebé com la dels gossos ensinistrats que ensumaven maletes, guanteres, seients i totes les cavitats ocultes dels vehicles que, aparentment, consideraven sospitosos de camuflar tabac o diners. I és clar, la seva mirada, el seu posat, la seva intranquil·litat manifesta, el delataven. Què hi feia un home com ell, un pare de família en atur, reclutat per passar mercaderies de contraban en el doble fons d’aquella berlina de gamma alta? Els gossos, dos pastors alemanys de pelatge brillant i moviments enjogassats, van entrar dins del vehicle fent lladrucs i bleixos d’ansietat, ensumant-t’ho tot amb asprivesa i amb certa impaciència. Van remenar seients, maleter, calaixos, guantera, catifes de cautxú, rodes de recanvi, caixes d’estris... Però res de res. Malgrat el seu esforç i l’evident excitació dels animals per haver detectar substàncies il·legals, no van descobrir res. Els dos guàrdies civils, però, mai no desconfiaven de la perícia dels seus gossos i, veient la manifesta angoixa que li provocava aquell escorcoll, van demanar-li que els acompanyés fins a les dependències de la comissaria de duanes per intentar descobrir què tramava. Ell es va sentir perdut, atrapat. Estava segur que l’enxamparien! -Càsundena!- Pensava. -Qui m’ha manat embolicar-me en aquesta història! Hòstia! Hòstia! Hòstia!!!- L’habitació era lúgubre, il·luminada, només, per un fluorescent de llum groguenca. Les parets grises, brutes i deixades, i tot feia tuf a sexe i a transpiració. Un gran mirall d’àcid nitrós, com el de les pel·lícules, ho reflectia tot. Era evident que l’espiaven. Van deixar-lo allí, sol, inquiet, durant una llarga estona, fins que va aparèixer un dels dos guàrdies civils amb els dos pastors alemanys que, immediatament, van començar a ensumar-lo pertot. Quan més l’ensumaven, més removien la cua i més excitats estaven. El guàrdia civil va demanar-li que es despullés i l’home, sense més opcions, va claudicar: va deixar la camisa rebregada damunt d’una taula de fusta corcada; els pantalons arregussats fins als turmells; els calçotets arriats fins als genolls i, llavors, demanant-li que fes un alçaprem per eixancarrar les cames, i amb els dits preservats per guants de làtex, el guàrdia civil va realitzar un registre anal al detingut. D’entrada el dolor fou certament incòmode però, inesperadament, la destresa dactilar del guàrdia civil va convertir aquell acte impúdic en un “backstage” prostàtic plaent, nou per a ell, gustós i estranyament excitant per la suculència d’aquella perspectiva, tan excitant que li va provocar una erecció descarada i vulgar allargant la seva pelleringa frunzida. Mentrestant, els gossos, ferumejaven sense parar tots els racons del seu cos nu: les natges, l’engonal, el farcell pelut de l’escrot, la zona erma dessota els testicles, l’anus. De seguida va notar la llengua aspra, edulcorada i ensalivada dels dos gossos que, simultàniament, li llepaven l’escrot, fet que no li va semblar del tot desagradable. Els dos gossos, llepaven i llepaven, ensumaven i llepaven, flairaven amb les narius lleugerament humides i tornaven a llepar fent-li pessigolles al ventre amb els bigotis, assotant-li amb els morros els genitals, fregant-li la punta rogenca del seu fal·lus que bo i era a punt d’esbarriar-se per les escaramusses genitals, fins que aquell acte execrable va esdevenir un instant de plaer estrogenitzat, fent que els seus testicles pudents, es convertissin en llaminadures per als dos pastors alemanys que no van parar fins que la seva estimulació bucal va aconseguir que l’home xalés tant que fins i tot va perdre la xaveta, deixant que li extraguessin glopades calentes d’esperma, provocant-li un allarga, intensa, sorprenent i llefiscosa ejaculació, alhora que el guàrdia civil continuava flingantejant amb els dits lubricats el seu cul abrandat pel moment i les acrobàcies pèlviques que li provocava. Aleshores, entre balbucejos, mentre els dos gossos se rellepaven, exasperats i xardorosos, els seus mentons prominents lubricats d’esperma calent, l’home ni tan sols podia recordar perquè estava despullat, ni detingut, ni xuclat per dos gossos duaners que se’l miraven amb ulls marrons, aigualits, àvids dels seus estupefaents genitals. El que no s’imaginava pas, pobre pallús, era que rere el mirall d’àcid nitrós hi havia una càmera que enregistrava tots els moviments i detalls de la sala d’interrogatoris. Aquella setmana va ser “trending topic” a les xarxes socials, convertint-se en el vídeo pornogràfic més visitat a la pàgina web pornogràfica més visitada del sites pornogràfics més recomanats a internet. El vídeo es titulava: “l’addicció secreta d’en Rex, el gos policia, escrutant farcellets de contraban”.