THE ROAD 83 LA MERENGA I LA POSTURA ES LA PERA

THE ROAD 83 LA MERENGA I LA POSTURA ES LA PERA

   Després d’ejacular elles sempre volen carantoines, no entenen que estem cansats, que l’esforç físic del coit ens deixa esgotats i amb ganes de dormir. Hi ha una manera, però, de complaure tots dos bàndols, a ells i a elles: la postura de la pera. Això m’ho va explicar en Leo, un fidel subordinat, el meu home de confiança, que sempre m’ho explica tot, el millor empleat que tinc a l’empresa de missatgeria. Resulta que, de tant en tant, desapareix algun paquet. És normal, diuen els empleats, però és clar, qui li diu als clients que hem perdut un tablet, que hem extraviat una caixa d’smart phones, o que ha desaparegut el paquet facturat? Per això vaig enviar en Leo, per intentar esbrinar qui podia ser el malfactor. Aquell dia teníem un encàrrec molt especial, havíem de fer arribar un pastís de noces. Era espectacular, tenia 7 alçades, estava embetumat amb merenga i duia collarets d’anissos embolcallant-lo. Vam haver de transportar-lo amb la furgoneta climatitzada, tot i que la Montserrat, la pastissera, una dona voluptuosa i molt sensual, va insistir en acompanyar en Leo i el xofer de la furgoneta des de l’obrador fins a l’hotel on es feia la recepció del casament. Per major seguretat i per assegurar l’estabilitat del fabulós pastís, en Leo i la Montserrat van entrar a la cambra refrigerada posterior. El xofer anava en compte, però els clots de l’asfalt, el trànsit abundant i les aturades imprevistes als semàfors, van fer perillar la verticalitat d’aquell pastís fins que, una ajaçada fortuïta en una cruïlla, fatídicament el va tombar, caient damunt de la pastissera que va quedar totalment empastifada de merenga i anissos pertot. No hi havia res a fer, el pastís havia quedat esmicolat i la merenga tenyia de dolçor la roba de la Montserrat que va començar a riure amb histèria. El xofer no va adonar-se’n de res i prosseguí el trajecte mentre en Leo procurava consolar la pastissera. Amb l’aürt provocat per l’incident, en Leo havia caigut estès rere la noia que procurava, endebades, desempallegar-se de la merenga que havia endolcit la seva roba, la seva pell, els seus cabells. Veure-la en aquella tessitura va provocar-li al Leo una enorme atracció per les feromones endolcides que emanava la noia i, sense saber gairebé com, es va iniciar el ritual d’aparellament. En Leo, estirat de costat rere la Montserrat, intentava netejar les restes del pastís del seu cos, dels braços, de les galtes, de la nuca, dels pits... Ho feia amb el palmell de la mà, amb els canells, amb els llavis que van començar a llepar la merenga que la cobria, excitant el seu desig i el seu membre que es revoltava per abandonar la pressió de la bragueta. En Leo s’havia arrepapat al franc de la pastissera que ja s’havia tret la roba interior permetent que el pubis rinxolat del Leo li rossolés les natges. Gairebé sense pensar-ho, ell va introduir el seu gland dins la gropa de la pastissera que creuava les cames per deixar al descobert pel darrere el seu cony empastifat de merenga. Mentre en Leo la penetrava de costat amb força traça, lubricant el seu membre amb la merenga llefiscosa, amb la mà sota la roba li acaronava els pits farcits de cremes dolces, notant els seus mugrons caramelitzats i el seu melic ensucrat, i li xiuxiuejava a cau d’orella, llepant-li el lòbul, fregant-li amb el mentó la nuca, olorant els cabells tenyits de merenga, estimulant el seu clítoris amb suavitat i delicadesa, alimentant-se dels nèctars de la pastissera que va arribar abans a l’orgasme per les carícies que en Leo li proferia que no pas per la penetració del seu membre acoblat dins d’ella, que no parava d’adollar esperma entre les cuixes balbes de la Montserrat que udolava enfollida i extasiada. No, no vaig pas acomiadar en Leo, ni vaig resoldre el misteri de qui era el missatger que em sostreia paquets, però ara sé que les dones prefereixen les carantoines i els prolegòmens, i la postura de la pera permet complaure, amb escreix, ambdues necessitats. I el millor de tot, després d’ejacular pots deixar-te anar i dormir sense que t’emprenyin.

THE ROAD 81 L’EFECTE BADOC!

Detecto com la resta de vehicles fan sonar el clàxon quan passen a prop. Alguns ho fan amb contundència i grans escarafalls. Observo les mirades estupefactes dels conductors quan ens avancen, mig xiuxiuejant gesticulacions de sorpresa, mig d’irònica admiració i d’enveja manifesta. És llavors quan m’adono que la meva dona, agenollada damunt del seient, fa top-less, exhibint, amb aquella gràcia mòrbida i deliciosa, els seu bé de Déu de mamellam, excel·lint-los per la finestra, permetent que la inèrcia feréstega de l’aire li pentini els mugrons escaldats pel sol. -Nena- li comento amb cautela, com aquell qui no s’immuta -a l’anunci de la tele no treien pas les metes per la finestra, el que treien... era un braç!- T’agrada conduir?

THE ROAD 75 DOBLE DE RISC, DOBLE D’ACCIÓ I AMB LES DUES MANS

Sovint em pregunten com és que vaig fer-me especialista de cinema, i sempre dic que el que jo faig no és pas feina, sinó que és pura i simple diversió: conduir vehicles de gamma alta; fer derrapatges i persecucions urbanes; simular accidents mortals; estimbar cotxes pels barrancs; empitrar-me contra altres; fer explotar dipòsits de gasolina; generar tombarelles després de posar el cotxe a dues rodes; ensumar l’olor de la goma cremada; transgredir els límits de la velocitat a l’asfalt veient com els llums blaus i vermells de la policia es van empetitint dins del mirall retrovisor; sentir com ronqueja el motor i fer vibrar la carrosseria... Us asseguro que per a mi no és feina, sinó que és el preludi d’un excitant divertiment. Quan treballo, això sí, tinc l’adrenalina disparada! Estic totalment revolucionat. Vaig passat de rosca! Noto la sang alterada, estic testosferònic, com si m’hagués fotut psicotròpics, i sento una intensa pressió al sexe que, ràpidament, em baixa als genitals estimulant-me una enorme i plaent erecció. Aquesta sensació la tinc des que era un adolescent de cara pigada i frisava per conduir cotxes de xoc. Pujava al vehicle, esperava amb impaciència que sonés el brill anunciant el moment d’introduir la fitxa i, tot just, premia l’accelerador amb tota la força que podia fent que el meu cotxe de xoc agafés embranzida a la recerca del taujà faceciós més desprotegit. Els xocs laterals eren els meus preferits. Era com un combat on jo sempre en sortia triomfador. Veure l’esglai a la cara de les meves víctimes, no me n’amago, m’excitava fins al punt de provocar-me prolongats episodis de priapisme. Hi havia moments, ho confesso, on fins i tot em masturbava enmig de la pista, sacsejant-me-la i ejaculant una espessa botellada genital, deixant que la inèrcia del xoc esquitxés el terra lliscant de la pista d’acer embetumat amb les ombres dels llums de colors que titil·laven intermitentment. Segurament heu vist moltes pel·lícules protagonitzades per mi, vull dir que els accidents, les curses, les persecucions i les escenes de risc i d’acció més famoses i espectaculars de la majoria de pel·lícules, les he protagonitzat jo com a especialista de risc. Tinc nafres i cicatrius per tot el cos, però les camuflo amb tatuatges dels quals n’estic orgullós i satisfet. Visc al límit tots els dies. Tot és tremendament intens, tant, que després de cada seqüència, només hi ha una cosa que aconsegueix relaxar-me, la combinació gustosa i picant d’un gintònic mentre em faig una bona palla. Per cert, hi ha dies que gravo fins a 10 seqüències diferents, amb les seves 10 palles consegüents. Sovint penso que en lloc de treballar d’especialista de cine, directament m’hauria d’haver fet porno star. El problema és, potser, que després de tants anys d’exercir l’onanisme i la masturbació a dues mans, tinc el “canvi de marxes” exageradament desenvolupat. Tremendu!!!

http://nyebits.blogspot.com