Lluiten per la supervivència en un món en decadència, forjat rere un cataclisme indeterminat, a la recerca d’aliments, seguretat i escapolint del canibalisme i del gèlid fred que els congela les extremitats. Malviuen en un món on ja no hi queden animals, doncs l’ésser humà és la darrera font d’aliment per a molts. Sobreviuen en un món on ja no hi creixen les plantes, on el sol ja no escalfa i on una eterna boira ho inunda tot. Tan sols mantenen la humanitat gràcies als records i l’enyorança, mantenint la cordura en un món on els nexes socials han desaparegut i on tot ja és possible, lluitant contra la seva mateixa psicosis i la seva pròpia paranoia que, lentament, va desgastant la poca humanitat que els queda camuflada dins del seu cos. És en aquest món terrible i infernal on el pare lluita per transmetre-li al fill els valors de la humanitat, però el pare és un home, té les seves necessitats, ja no recorda com és el tacte d’un dona, ni l’olor del seu sexe humit, ni la suavitat dels seus pits turgents, ni el gust dels seus llavis de carnositat saborosa i excitant. I quan troben atzarosament el cadàver recent d’una desconeguda, malgrat la rigidesa del rigor mortis, el pare no pot reprimir els seus instints animals i, mogut per una força irracional, passa ànsia per despullar el cos ert de la dona, provocant una luxació de la seva pelvis, penetrant-lo amb apetit golut enfront la perplexa mirada del fill que no pot deixar de salivar abundosament mentre una incipient erecció comença a enaltir el seu sexe encara tendre, masturbant-se mentre observa, de prop, entestat, com el seu pare deixa anar fins a la darrera gota del seu esperma dins el cos esblaimat de la noia cadàver que es deixa fer, enze, estesa a terra com un ninot.
