Feia ja quatre anys que estava a l’atur. Maleïda crisi dels collons! Sense
prestació per desocupació i sense perspectives. Què podia fer un paleta major
de 45 anys, sense formació i amb una punyetera hipoteca a les espatlles? Per
això, quan li van parlar d’aquella feina, malgrat que era il·legal, no s’ho va
pensar dues vegades. L’única cosa que havia de fer era passar la frontera amb
un carregament de tabac de contraban camuflat a l’interior d’un luxós tot
terreny. No semblava pas tan difícil, oi? Fins que va arribar al pas fronterer
de la Farga de Moles, tot anava bé. Però potser per la inexperiència, o per la
presència dels guàrdies civils que aturaven tots els vehicles quan tornaven
d’Andorra cap a la Seu d’Urgell, va començar a notar un cert nerviosisme, la
gola resseca i una suor freda que li regalimava nuca avall. Els agents de la
guàrdia civil, engiponats amb els seus uniformes caqui i les armilles
antidisturbis, tenien una presència imponent. Gairebé com la dels gossos
ensinistrats que ensumaven maletes, guanteres, seients i totes les cavitats ocultes
dels vehicles que, aparentment, consideraven sospitosos de camuflar tabac o
diners. I és clar, la seva mirada, el seu posat, la seva intranquil·litat
manifesta, el delataven. Què hi feia un home com ell, un pare de família en
atur, reclutat per passar mercaderies de contraban en el doble fons d’aquella
berlina de gamma alta? Els gossos, dos pastors alemanys de pelatge brillant i
moviments enjogassats, van entrar dins del vehicle fent lladrucs i bleixos
d’ansietat, ensumant-t’ho tot amb asprivesa i amb certa impaciència. Van
remenar seients, maleter, calaixos, guantera, catifes de cautxú, rodes de
recanvi, caixes d’estris... Però res de res. Malgrat el seu esforç i l’evident
excitació dels animals per haver detectar substàncies il·legals, no van
descobrir res. Els dos guàrdies civils, però, mai no desconfiaven de la perícia
dels seus gossos i, veient la manifesta angoixa que li provocava aquell
escorcoll, van demanar-li que els acompanyés fins a les dependències de la
comissaria de duanes per intentar descobrir què tramava. Ell es va sentir
perdut, atrapat. Estava segur que l’enxamparien! -Càsundena!- Pensava. -Qui
m’ha manat embolicar-me en aquesta història! Hòstia! Hòstia! Hòstia!!!-
L’habitació era lúgubre, il·luminada, només, per un fluorescent de llum
groguenca. Les parets grises, brutes i deixades, i tot feia tuf a sexe i a
transpiració. Un gran mirall d’àcid nitrós, com el de les pel·lícules, ho
reflectia tot. Era evident que l’espiaven. Van deixar-lo allí, sol, inquiet,
durant una llarga estona, fins que va aparèixer un dels dos guàrdies civils amb
els dos pastors alemanys que, immediatament, van començar a ensumar-lo pertot.
Quan més l’ensumaven, més removien la cua i més excitats estaven. El guàrdia
civil va demanar-li que es despullés i l’home, sense més opcions, va claudicar:
va deixar la camisa rebregada damunt d’una taula de fusta corcada; els
pantalons arregussats fins als turmells; els calçotets arriats fins als genolls
i, llavors, demanant-li que fes un alçaprem per eixancarrar les cames, i amb
els dits preservats per guants de làtex, el guàrdia civil va realitzar un
registre anal al detingut. D’entrada el dolor fou certament incòmode però,
inesperadament, la destresa dactilar del guàrdia civil va convertir aquell acte
impúdic en un “backstage” prostàtic plaent, nou per a ell, gustós i
estranyament excitant per la suculència d’aquella perspectiva, tan excitant que
li va provocar una erecció descarada i vulgar allargant la seva pelleringa
frunzida. Mentrestant, els gossos, ferumejaven sense parar tots els racons del
seu cos nu: les natges, l’engonal, el farcell pelut de l’escrot, la zona erma
dessota els testicles, l’anus. De seguida va notar la llengua aspra, edulcorada
i ensalivada dels dos gossos que, simultàniament, li llepaven l’escrot, fet que
no li va semblar del tot desagradable. Els dos gossos, llepaven i llepaven,
ensumaven i llepaven, flairaven amb les narius lleugerament humides i tornaven
a llepar fent-li pessigolles al ventre amb els bigotis, assotant-li amb els
morros els genitals, fregant-li la punta rogenca del seu fal·lus que bo i era a
punt d’esbarriar-se per les escaramusses genitals, fins que aquell acte
execrable va esdevenir un instant de plaer estrogenitzat, fent que els seus
testicles pudents, es convertissin en llaminadures per als dos pastors alemanys
que no van parar fins que la seva estimulació bucal va aconseguir que l’home
xalés tant que fins i tot va perdre la xaveta, deixant que li extraguessin
glopades calentes d’esperma, provocant-li un allarga, intensa, sorprenent i
llefiscosa ejaculació, alhora que el guàrdia civil continuava flingantejant amb
els dits lubricats el seu cul abrandat pel moment i les acrobàcies pèlviques
que li provocava. Aleshores, entre balbucejos, mentre els dos gossos se
rellepaven, exasperats i xardorosos, els seus mentons prominents lubricats
d’esperma calent, l’home ni tan sols podia recordar perquè estava despullat, ni
detingut, ni xuclat per dos gossos duaners que se’l miraven amb ulls marrons,
aigualits, àvids dels seus estupefaents genitals. El que no s’imaginava pas,
pobre pallús, era que rere el mirall d’àcid nitrós hi havia una càmera que enregistrava
tots els moviments i detalls de la sala d’interrogatoris. Aquella setmana va
ser “trending topic” a les xarxes socials, convertint-se en el vídeo
pornogràfic més visitat a la pàgina web pornogràfica més visitada del sites
pornogràfics més recomanats a internet. El vídeo es titulava: “l’addicció secreta
d’en Rex, el gos policia, escrutant farcellets de contraban”.
