THE ROAD 83 LA MERENGA I LA POSTURA ES LA PERA

THE ROAD 83 LA MERENGA I LA POSTURA ES LA PERA

   Després d’ejacular elles sempre volen carantoines, no entenen que estem cansats, que l’esforç físic del coit ens deixa esgotats i amb ganes de dormir. Hi ha una manera, però, de complaure tots dos bàndols, a ells i a elles: la postura de la pera. Això m’ho va explicar en Leo, un fidel subordinat, el meu home de confiança, que sempre m’ho explica tot, el millor empleat que tinc a l’empresa de missatgeria. Resulta que, de tant en tant, desapareix algun paquet. És normal, diuen els empleats, però és clar, qui li diu als clients que hem perdut un tablet, que hem extraviat una caixa d’smart phones, o que ha desaparegut el paquet facturat? Per això vaig enviar en Leo, per intentar esbrinar qui podia ser el malfactor. Aquell dia teníem un encàrrec molt especial, havíem de fer arribar un pastís de noces. Era espectacular, tenia 7 alçades, estava embetumat amb merenga i duia collarets d’anissos embolcallant-lo. Vam haver de transportar-lo amb la furgoneta climatitzada, tot i que la Montserrat, la pastissera, una dona voluptuosa i molt sensual, va insistir en acompanyar en Leo i el xofer de la furgoneta des de l’obrador fins a l’hotel on es feia la recepció del casament. Per major seguretat i per assegurar l’estabilitat del fabulós pastís, en Leo i la Montserrat van entrar a la cambra refrigerada posterior. El xofer anava en compte, però els clots de l’asfalt, el trànsit abundant i les aturades imprevistes als semàfors, van fer perillar la verticalitat d’aquell pastís fins que, una ajaçada fortuïta en una cruïlla, fatídicament el va tombar, caient damunt de la pastissera que va quedar totalment empastifada de merenga i anissos pertot. No hi havia res a fer, el pastís havia quedat esmicolat i la merenga tenyia de dolçor la roba de la Montserrat que va començar a riure amb histèria. El xofer no va adonar-se’n de res i prosseguí el trajecte mentre en Leo procurava consolar la pastissera. Amb l’aürt provocat per l’incident, en Leo havia caigut estès rere la noia que procurava, endebades, desempallegar-se de la merenga que havia endolcit la seva roba, la seva pell, els seus cabells. Veure-la en aquella tessitura va provocar-li al Leo una enorme atracció per les feromones endolcides que emanava la noia i, sense saber gairebé com, es va iniciar el ritual d’aparellament. En Leo, estirat de costat rere la Montserrat, intentava netejar les restes del pastís del seu cos, dels braços, de les galtes, de la nuca, dels pits... Ho feia amb el palmell de la mà, amb els canells, amb els llavis que van començar a llepar la merenga que la cobria, excitant el seu desig i el seu membre que es revoltava per abandonar la pressió de la bragueta. En Leo s’havia arrepapat al franc de la pastissera que ja s’havia tret la roba interior permetent que el pubis rinxolat del Leo li rossolés les natges. Gairebé sense pensar-ho, ell va introduir el seu gland dins la gropa de la pastissera que creuava les cames per deixar al descobert pel darrere el seu cony empastifat de merenga. Mentre en Leo la penetrava de costat amb força traça, lubricant el seu membre amb la merenga llefiscosa, amb la mà sota la roba li acaronava els pits farcits de cremes dolces, notant els seus mugrons caramelitzats i el seu melic ensucrat, i li xiuxiuejava a cau d’orella, llepant-li el lòbul, fregant-li amb el mentó la nuca, olorant els cabells tenyits de merenga, estimulant el seu clítoris amb suavitat i delicadesa, alimentant-se dels nèctars de la pastissera que va arribar abans a l’orgasme per les carícies que en Leo li proferia que no pas per la penetració del seu membre acoblat dins d’ella, que no parava d’adollar esperma entre les cuixes balbes de la Montserrat que udolava enfollida i extasiada. No, no vaig pas acomiadar en Leo, ni vaig resoldre el misteri de qui era el missatger que em sostreia paquets, però ara sé que les dones prefereixen les carantoines i els prolegòmens, i la postura de la pera permet complaure, amb escreix, ambdues necessitats. I el millor de tot, després d’ejacular pots deixar-te anar i dormir sense que t’emprenyin.

THE ROAD 74 ELS PECATS D’EN CRISTÒFOL, SANT PATRÓ DELS CONDUCTORS I DE LES CONDUCTORES

La llegenda diu que Sant Cristòfol, quan ajudava al nen Jesús a creuar el riu, va notar que pesava molt, i el nen Jesús li digué que era perquè duia damunt de les espatlles el pes dels pecats del món. Doncs bé, crec que és un pecat el que està passant. Des que els cotxes han deixat de ser vehicles que circulen rodant damunt de l’asfalt, aconseguir el permís de circulació s’ha endurit d’una manera bo i impossible d’assumir. A finals del segle XXI, les grans multinacionals de l’automoció, veient el filó que tenien els vehicles elèctrics, més sostenibles, més ecològics i, aplicant totes les innovacions tecnològiques que els enginyers anaven desenvolupant, van comercialitzar l’utilitari més popular del segle XXII, el model “Chepo”, un cotxe capaç de circular elevat fins a 50 metres d’alçada, amb retropropulsors biotèrmics, combustió per energies renovables combinades, elevades mesures de seguretat passiva i sistemes de navegació controlats via satèl·lit. Però és clar, tanta tecnologia i tanta circulació aèria inundant el cel de les nostres ciutats, ha obligat a endurir les lleis i les normatives, fent que aprovar l’examen de l’autoescola esdevingui una autèntica proesa. Jo ho havia intentat en diverses ocasions, sempre sense èxit, la qual cosa em tenia absolutament desanimada. Asseure’m davant d’aquell entramat de botons, pantalles tàctils i ordinadors de bord, em posava molt neguitosa, els nervis em provocaven oclusió estomacal i, fins i tot, davant la impossibilitat de superar aquell examen, havia tingut pèrdues d’orina maculant el seient del “Chepo”, fet que provocava un somriure mel·liflu a la comissura dels llavis dels examinadors. Realment era frustrant i degradant. Per sort, una companya de feina va aconsellar-me que m’apuntés a la seva autoescola. Tenia el percentatge d’aprovats més alt de la federació, sistemes d’aprenentatge virtuals i un preu força assequible. –Ja ho veuràs, ja- em deia la meva amiga –aproves segur, tu ves-hi tranquil·la i confia en mi.- El dia de l’examen, però, no podia evitar el neguit que se’m revoltava per dintre. Sentia nàusees, la bufeta inflada i la hipertensió descontrolada, fins que vaig entrar al vehicle assignat, estacionat a la cua de “Chepos” preparats per a l’allau d’exàmens previstos aquell dia. Al seu interior hi havia l’examinador. Renoi! Mirada cristal·lina; cabells bruns, lleugerament humits, que li llepaven els polsos; mandíbula prominent, oculta rere una barba retallada de tres dies; llavis sucosos, abundants; pectoral que panteixava lleugerament sota un pullover de cotó que s’aferrava a la seva pell deixant entreveure les dureses de la musculatura del seu llombrígol treballat; cames fermes, engonal eixancarrat, desinhibit, atraient, deixant intuir uns genitals abundosos, de carnositat olorosa, farcits de càlides i fecundes cremes. Vaig quedar ullpresa per la imatge d’aquell home de proporcions gegantines que em parlava amb una veu enigmàtica, que em relaxava i em feia sentir pessigolles rere la nuca. Ignoro si fou l’instint, l’atracció rudimentària, el desig, la libido o la necessitat de superar aquell refotut examen. Però no vaig trigar ni un segon en descordar-li la bragueta i engolir el seu membre curvilini i sucós que l’allotjava entre els meus llavis notant con creixia amb rapidesa a l’interior de la meva gargamella lubricada per l’excitació. Sé que no és gaire ortodox, ho reconec, però vaig aconseguir tres coses importants per a la meva vida: aprovar l’examen, foragitar els nervis i els neguits, i assaborir els nèctars seminals més dolços i excitants, tant, que encara recordo els espasmes musculars que va provocar en la meva vulva aquella fel·lació, fins al punt que en el precís instant que rebia l’embat del seu esperma en els meus llavis balbs per la succió i l’esbatussada genital, vaig esbarriar un orgasme forjat per l’immens i sublim plaer de pecar amb aquell examinador.

http://nyebits.blogspot.com