“AIXÒ QUE TINC... ÉS TAN PETIT”

Estic enamorat i ho vull cridar ben fort, perquè arribi ben lluny, perquè se sàpiga i això que tenim esdevingui la malsana enveja de tothom. Vet aquí, doncs, el que sento i el que es remou dintre meu: hem estat amants de romans, de romàntics, de hippies i de moderns; hem conegut nissagues forjades pel vici de treballar de sol a sol sense descans; hem descobert junts paisatges enlluernadors, místics, que fan enfollir la mirada i remoure la sang dins del cor; hem escoltat la veu d’erudits literats, pensadors i famosos artistes que han traspuat les nostres fronteres; hem construït edificis exultants on emmirallar el nostre caràcter i ocultar confidències; frec a frec, unint els nostres cossos, subtil i plaent lluita de pits balandrejant, hem creat la dansa més bella de totes les que es fan i desfan; entre tripijocs, honor i llàgrimes forjades d’emoció, hem conquerit la glòria rere els caliu blau i grana; amb una mica d’enyorança, un xic d’amor, un pèl d’orgull, hem creat amb la viola el cant més emotiu que hom pot composar; hem gaudit tot tipus de plaers culinaris, la senzillesa atraient del pa amb tomàquet, l’envejada contemporaneïtat de les esferificacions, el sabor inconfusible de calçots i xató, la sorprenent visió dels cargols, les flaires i tanins astringents dels nostres caldos que brollen de la terra, i la saborosa experiència de les gambes i peixos del Mediterrani; tenim una llengua única, bella, immortal, plena d’història, de colors i de música, que ens uneix i distingeix. I malgrat tot, els que s’han alçat com despietats enemics, brivalls espellifats, grenyuts, superbs i amb la cara plena de furóncols, ens han tractat com la vaca que tothom vol munyir, com el corn de l’abundància que tots volen exprimir, ens han esclavitzat, repudiat, emigrat, prostituït, odiat, profanat, corromput, assassinat, s’han mofat de nosaltres i ens han vençut en moltes guerres i escaramusses, però, exultants, sempre hem demostrat insurrecció, doncs només necessitem una falç al puny per tornar a excitar-nos i vèncer. Vet aquí, doncs el que tenim, la devoció i l’amor per la nostra pàtria, pel nostre país que, tal com canta en Llach “és tan petit, que quan el sol se'n va a dormir, mai no estic prou segur d’haver-lo vist”. És així com, també, m’agrada a mi!