dimecres, 28 de setembre del 2011

THE ROAD 19 - LA DEL 69


ELL: La parada del 69 és just davant del portal de casa, ombrejada per les branques d’un plàtan de fulles argentades que filtren la llum del sol quan espetega a les llambordes de la vorera. Cada dia prenc el 69 per desplaçar-me a la feina i cada dia, ensems, inicio el ritual. Hi pujo, marco el bitllet bitllo-bitllo i em quedo rere la conductora com un estaquirot, ullant pel mirall retrovisor com li trontollen els pits amb el sacseig de l’autobús. Duu una brusa blau cel, molt cenyida, mostrant un escot generós, embotit rere de dos botons descordats, que sempre estan a punt de desprendre’s per la pressió del mamellam que oculten. Té els ulls verds, cristal·lins, i es pentina amb una cua de cavall que deixa veure el mocador que li abraça la nuca amb un nus simple. Bo i no puc reprimir les ànsies per allargar la mà i desfer-li el nus d’aquell mocador, guipant-li, així, la pell curvilínia, de cutis fi i regat de sang, d’aquell pitram que em sedueix i em fa oblidar el xivarri de la resta de passatgers. Aquesta dona té uns pits que em tornen foll, que m’obliguen a empassar-me la salivera ganyot avall, que fan esbatussar-me la sang a la titola fins que em quedo esbalaït per la trempera, que em fan xalar com si els veiés per primer cop, que m’humitegen els genitals, que m’alimenten amb les aromes que desprenen, que esdevenen el paradigma de la sensualitat i la bellesa, que em fan tornar la pell rellent imaginant el seu mugró fosc, i només tinc ganes de fer-hi moixaines, despullar-los, amorrar-m’hi per xuclar-los, masegar-los, aixoplugar-m’hi i mantenir un vis-à-vis amb ells fins a quedar-me abrandat i satisfet.
ELLA: Aquest paio que puja cada dia al bus em té boja. Ell creu que no me n’adono quan em mira, però el que no sap és que jo el guipo a ell pel retrovisor: tan guapo, tan musculós, i amb aquest paquetot que gasta! I té un culet! Qualsevol dia perdo el seny i li poso la mà als ous, a veure si així es decideix a tirar-me la canya d’una vegada. Tinc unes ganes de cardar-me’l. Per què s’ha tornat tan atur babaus, els paios, últimament?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada