Tothom volia aturar-se al semàfor del carrer Casanovas. S’hi feien unes retencions que donaven la volta al carrer i provocaven congestió a tota la xarxa viària del voltant, fet que no esporuguia els conductors que, conscients de l’espectacle, feien cua enfront del semàfor, frisant perquè es posés vermell per aturar-s’hi metre la noia esperava, pacient, a la vorera, la seva oportunitat. De cop, el vermell fet de leds, conferia la sort a tres afortunats conductors que aturaven els vehicles, motor en ralentí, mans al volant i finestra oberta guipant-se de reüll, desitjant ser el triat per la noia del semàfor que, submisa, entre el xivarri i la munió de vianants que creuaven el carrer, oferia els seus serveis sota l’atenta mirada dels que quedaven descartats. Pantalonets curts, retallats a l’altura de les natges, T-shirt blanca, llombrígol descobert i un escot generós, que deixava intuir l’absència de sostenidors, mirada d’aigua i llavis que et provocaven desassossec. Aquell dia vaig assaborir els plaers de la deessa fortuna, doncs la noia va triar-me a mi. Se m’apropà mentre jo, orgullós i satisfet, vaig fitar la resta de contrincants, estintolant un somriure golut de satisfacció a la comissura dels llavis i observant els seus rostres cobdiciosos, decadents de decepció, mentre remugaven, i la seva mirada estràbica on hi lluïa la còlera. La noia inicià el seu ritual, submergint l’esponja dins del cubell d’aigua amb detergent i embetumant amb escuma el vidre del meu vehicle, amb aquella gràcia que feia tornar tots els homes babaus. Encabat, abocada en la seva tasca neteja vidres, bolcava tot el seu cos damunt del capó per arribar a l’altre extrem del vehicle, fent que la humitat de l’aigua i el sabó, tornés transparent el cotó de la T-shirt, arrepapada al vidre, fins que apareixien, com en un encanteri, els mugrons endurits per la frescor de l’escuma, entireganyats i agegantats contra el vidre, fregotejant i esgüellant amunt i avall fent ziga-zagues. Eren uns mugrons generosos, rosats, perfectes, entremaliats, exultants, il·lusoris, ufanosos, embriagadors, que es movien amb mordacitat, que em van fer xalar mentre m’empassava la salivera ganyot avall. Tothom s’esbatussava per aturar-se enfront del semàfor del carrer Casanovas, estòlids conductors, coxinos que quedaven embadocats i trempats amb la imatge dels mugrons de la noia neteja vidres, notant com una fiblada d’excitació, com un dolor creixent i punyent a l’escrot comprimit i arrepapat sota el volant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada