La policia havia trobat el seu cos ert i inflat a les aigües tèrboles i llefiscoses del port, a prop del Moll de la Fusta: vestit de lluentons, perruca de rínxols pèl-rojos que li llepaven el rostre, llavis esblaimats i set ferides d’arma blanca al ventre que embetumaven d’un roig violat l’aigua serpejant. Uns testimonis diuen que la van veure baixar d’un Audi fosc, ben entrada la matinada, acompanyada d’un home abillat amb vestit elegant que duia capell i fumava haixix. D’altres la recorden eixir de l’Otto Zutz, penjada del braç ferm d’un imponent mulat de samarreta arrepapada als bíceps i ulls enriolats i viciosos, pujant dins d’un taxi que els allunyà, capbussant-los a l’interior del tramat nocturn i llòbrec de l’Eixample. N’hi ha que juren haver compartit taula al restaurant japonès Mikasa, deixant-se masegar ampul·losament per un acompanyant amb deix anglosaxó, fins que han marxat romancejant, deixant-se acaronar per la pell blanca dels seients d’un Mercedes classe C coupé nou de trinca. Els més agosarats afirmen que la van veure seduint conductors afamats de sexe clandestí pels vorals del Camp Nou, passejant descarada amb desimboltura, incitant, entre escaramusses de la resta de bagasses, la libido dels mascles camuflats sota la penombra dels fanals i aplicant fel·lacions esporàdiques sota els plataners de fulles caduques que ocultaven la seva veritable identitat. A l’interrogatori, el seu manso, de veu rogallosa, perjura que no s’havien vist des que la va deixar, el capvespre anterior, asseguda a la barra del l’hotel Axe, ingerint gintònic rere gintònic, amagant la seva mirada porpra i contrafeta sota un maquillatge grotesc, mentre sonava de fons l’Ella Fitzgeralt. I els clients de l’Hotel, abstrets per les fantasies ardents que els provoca l’excitant uniforme dels mossos, deixant envolar la seva imaginació, veient-se emmanillats dins dels masculins vehicles antidisturbis, no amaguen pas que havien coincidit amb ella rondant i coquetejant amb turistes gais i altres clowns lúbrics pels jardins de Montjuïc. Finalment el seu cos de plom, espectre de la mort, és transportat a l’institut anatòmic i forense. Allí descobriran que havia menjat Wasabi en mal estat, que havia mantingut relacions sexuals orals i anals, que el nivell d’alcohol i altres substàncies estupefaents en sang, supera amb escreix els límits del que és moralment permès, i que la profunditat i mida de les ferides del seu abdomen coincideixen amb exactitud amb la navalla que l’amant del seu manso oculta maldestrament. El que no pot determinar el metge forense és quan va fer-se l’operació de canvi de sexe, l’única circumstància de la seva breu, cruel i esbojarrada vida que el seu mesquí, immund i amargat assassí, no ha pogut tolerar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada