Eren les sis del matí i el sol abrusava amb virulència, fent que la línea de l’horitzó es desdibuixés en el paisatge, com quan destapes una olla d’aigua bullent. La terra seca feia olor a excrements. El cel s’havia tornat d’un blau gairebé nuclear, que enlluernava. Els arbres que esquitxaven la sabana africana, rondinaven mentre de lluny, les girafes s’hi dirigien per manllevar-los les fulles petites i rumiar les espines burxants. Una família d’elefants avançava fermament i pausada, en fila índia, movent ampul·losament les orelles i la trompa mentre un allau de nyus i zebres corrien esparverats en sentir el motor del nostre Jeep, vell i atrotinat, que avançava entre la terra rogenca que es dipositava imperceptiblement en la nostra pell blanca. De cop, vàrem veure’l de lluny, era el Baobab que s’alçava immòbil i enigmàtic, presidint l’entrada del refugi de primats on ens dirigíem: orangutans, ximpanzés, lèmurs, goril·les, macacos i papions de pell grisa flairaven rere les gàbies la nostra imminent arribada. Les instal·lacions tenien aigua corrent i dispensari per als veterinaris, però els sostres de palla, les parets de fang i el tancat de fusta, em transportaven cap el passat encara recent del parc natural del Serengeti, on el romanticisme de les velles pel·lícules de Hollywood, atorgava un perfum especial al centre, embolcallat de paisatges agrestes i comunitats tribals, nòmades, que amb el pas del temps s’havien instal·lat a la vora del refugi, a cavall entre Kenya i Tanzània, molts dels quals ajudaven en la captura de micos i en les tasques de manteniment i cura dels primats que allí, protegits dels animals carnívors, però sobretot del seu pitjor enemic, el caçador furtiu, vivien protegits i preservats. Aquell dia tocava treballar amb els papions mascles, netejar-los, pentinar-los i extreure’n mostres de sang, d’orina i de semen. Aquesta era, efectivament, la meva tasca. Quan em veien, s’excitaven de seguida, movien els braços esprimatxats, però forts, i grunyien amb sons guturals fins que el veterinari els injectava un lleuger calmant. Llavors, ells mateixos cedien, relaxant el cos, obrint les extremitats i tapant-se amb el palmell de les mans aquells ulls foscos, amb innocència, ja ensinistrats en l’art de l’ejaculació voluntària, mentre obrien els morros prominents mostrant aquelles dents grogues i les genives rosades, sense saber si reien o es burlaven de mi per veure’m obligat a sacsejar-los el gland, primer lentament, fins que la punta violàcia emergia d’entre els genitals petits, peluts i vermellosos, fins que accelerava el ritme de la masturbació i, amb rapidesa, un filet blanquinós i espès, excel·lia del seu penis aconseguint amb destresa fer-lo caure dins la safata esterilitzada que esperava per rebre’l. Després, ells mateixos baixaven de la taula del veterinari i agafats de la mà d’un botswanès rialler, marxaven xisclant, amb la mirada un xic decebuda, inquieta, mirant-me d’esquitllentes, com si esperessin alguna cosa més d’aquella relació execrada. Què mireu? Els exclamava. Una palla us la faig, però no espereu pas que us petonegi! Coi de micos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada