Tinc tres màsters en direcció i administració d’empreses, dos postgraus de màrqueting, dues llicenciatures universitàries, en ciències de la comunicació i en sociologia, i malgrat tot a mi el que sempre m’ha agradat és treballar en contacte amb les clientes. Per això, quan vaig decidir ser comercial tothom em deia que era un inconscient, un somniador, un boig, un consentit i un baliga-balaga. Però se me’n refum el que la gent digui. El meu sou enlluerna, sobretot per les comissions que guanyo, diners a cabassos, fàcils i còmodes de fer, viatjo de franc per tot el món i tinc un vehicle de gamma alta, nou de trinca, amb totes les comoditats i avantatges dels directius avariciosos de les firmes italianes de roba íntima femenina que represento, La Perla, Dolce Vita, de Dolce Gabbana i Roberta SPA, de Línia Dori. Confesso, però, que al principi em va costar una mica, les encarregades de les boutiques i selectes cotilleries que visitava, semblava que estiguessin més interessades en mi que no pas en el gènere que els duia. Notava com guipaven amb ànsia els meus ulls verds, el meu cabell fosc, els meus morros llepa-xones, el meu pectoral afaitat, el bony entremaliat del meu sexe dins dels pantalons... sense parar atenció en les avantguardes fabricades amb blondes fines, colors, disseny, encaixos francesos, suggerents transparències, deliciosos soutaches i brodats ideals amb què em guanyo la vida i provoco felicitat a tantes dones arreu. Saps què? Un dia, fart d’haver de suportar com em despullaven amb la mirada mentre es llepaven la comissura dels seus llavis glutinosos amb la llengua humida i llustrosa, vaig decidir fer una demostració de com quedava el gènere posat i allí, deixant la dependenta astorada, enrojolada i amb un puntet d’avolesa i d’excitació a la mirada, vaig provar-me un conjunt de calcetes negres, de blonda, que amb prou feina m’abraçaven la titola, amb transparències als malucs i sostenidors a joc, d’una sola peça, que notava còmodes i balders damunt del meu pectoral de mascle treballat al gimnàs. Que si vaig vendre? Una de les millors comandes mai fetes. I ho haig de dir, veure’m amb aquella fila grotesca de mascle transvestit, de pubis depilat i cames peludes, la va excitar de valent, i vaig aprofitar l’oportunitat per seduir-la i cardar-me d’improvís aquella mossa, abans de sortir de la boutique. Com una taca d’oli es va escampar la veu de les meves infal·libles tècniques de vendes, col·lapsant la central per l’allau de trucades reclamant la meva presència. Ara tan sols em dedico als grans centres comercials, on una munió de noies esveltes i lleument maquillades, àvides d’adquirir el meu gènere, m’esperen obertes de bat a bat. Això si, he de confessar que acabo la jornada esllenegat, xuclat, suat, ensalivat i escorregut, però renoi, creieu-me, xalo com un beneit amb la meva feina. I tot ho fa el contacte amb les clientes. Vetuadena!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada